Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

escultor català

Miquel Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 7 d'octubre de 1879[1] - ídem, 13 de març de 1960[2]) fou un escultor català. Treballà en col·laboració amb el seu germà Llucià (Barcelona, 1880 - ídem, 1951).

Plantilla:Infotaula personaMiquel Oslé i Sáenz de Medrano
Biografia
Naixement7 octubre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1960 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, pintor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosep Monserrat i Portella Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansLlucià Oslé i Sáenz de Medrano Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontAllgemeines Künstlerlexikon (en) Tradueix, (p.AKLONLINE) Modifica el valor a Wikidata
Saviesa, Plaça de Catalunya (1929).

Biografia

modifica

Va néixer al carrer de Santa Anna de Barcelona, fill del militar Rafael Oslé i Carbonell, natural de Barcelona, i de Càndida Sáenz de Medrano i Duate, natural d'Aldeanueva de Ebro.[1]

S'inicià com a aprenent al taller d'escultura industrial de Josep Bofill, passant després a la foneria Masriera i Campins, on ingressà també el seu germà Llucià, i on coincidiren amb Manolo Hugué. També foren deixebles de Josep Montserrat i Portella. Miquel treballà també un temps amb Josep Llimona. S'emmarcaren dins d'un estil realista d'aire acadèmic. Ambdós foren catedràtics d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Rebé nombroses distincions per la seva obra: a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1896 obtingué menció honorífica; el 1906, rebé la primera medalla a Madrid amb Esclaus; el 1907, primera medalla a Barcelona amb Inspiració.

El monument dedicat al pintor Marià Fortuny va dur una gran polèmica a la ciutat i que els germans Oslé van lluitar per la seva dignitat. El lloc original de l'escultura, de marbre de Carrara, era col·locar-la davant del Palau de la Virreina i no on és ara, al carrer de Xuclà (darrere l'edifici de la Compañía General de Tabacos de Filipinas avui Hotel 1898) a l'oblit general dels molts polítics que van prometre un lloc més digne i que, fins ara, ningú s'ha preocupat de canviar.[3]

Entre la seva obra conjunta destaquen:

Bibliografia

modifica

Referències

modifica