Llucià Oslé i Sáenz de Medrano

escultor català

Llucià Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 13 de novembre de 1880[1] - ídem, 17 de gener de 1951[2]) fou un escultor català. Treballà en col·laboració amb el seu germà Miquel.

Plantilla:Infotaula personaLlucià Oslé i Sáenz de Medrano
Biografia
Naixement13 novembre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosep Monserrat i Portella Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMiquel Oslé i Sáenz de Medrano Modifica el valor a Wikidata
Treball, Plaça de Catalunya (1929).
El Campió, exposada al Museu Olímpic i de l'Esport

Biografia

modifica

Va néixer al carrer de Santa Anna de Barcelona, fill del militar Rafael Oslé i Carbonell, natural de Barcelona, i de Càndida Sáenz de Medrano i Duate, natural d'Aldeanueva de Ebro.[1]

S'inicià com a aprenent a la foneria Masriera i Campins, on ja treballava el seu germà Miquel, i on coincidiren amb Manolo Hugué. També foren deixebles de Josep Montserrat i Portella. S'emmarcaren dins d'un estil realista d'aire acadèmic. Ambdós foren catedràtics d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Rebé nombroses distincions per la seva obra: a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1896 obtingué menció honorífica; el 1907, rebé la primera medalla a Barcelona amb La Pobladora; el 1908, primera medalla a Madrid amb Presos.

Entre la seva obra conjunta destaquen:

Referències

modifica