Obre el menú principal

Joan Lluhí i Vallescà

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Lluhí i Vallescà)

BiografiaModifica

Era fill de l'advocat i polític Joaquim Lluhí i Rissech i de Trinitat Vallescà, i va néixer el 12 d'octubre de 1897 a la ciutat de Barcelona,[2] on va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Amb el seu amic Joan Casanelles i Ibars fundà i dirigí el setmanari "L'Opinió" (febrer de 1928 - desembre de 1929), des d'on definí un republicanisme catalanista d'esquerres. Va ser un dels inspiradors del manifest d'Intel·ligència Republicana publicat al seu diari el maig de 1930, que acabarà constituint un dels nuclis polítics que formen Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Al llarg de la seva estada en aquest partit polític tingué diverses confrontacions amb els seus dirigents, cosa que el dugué a fundar el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, si bé aquest tornà a reintegrant-se a Esquerra Republicana de Catalunya.

A l'inici de la Guerra Civil s'exilià a Mèxic, on morí el 1944. El Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona el condemnà el 7 de desembre de 1939 a la confiscació de la totalitat dels seus béns. Tanmateix, el 1956 la sanció es reduí a una multa de 10.000 pessetes després d'un recurs de la seva filla, Rosa Lluhí Sterna, exiliada a Chicago.[3]

Política catalanaModifica

Participà en el primer govern de Francesc Macià a la Generalitat de Catalunya, esdevenint Conseller de Foment i Obres Públiques en substitució de Joan Casanovas. Va participar activament en la redacció del projecte d'Estatut d'Autonomia de 1932, i durant el govern estatutari de Macià, ocupà el càrrec de Cap del Consell Executiu i Obres Públiques de manera breu i amb els governs Companys ocupà la Conselleria de Justícia i va formar part del govern derogat pels fets del sis d'octubre de 1934. Abandonà el Parlament de Catalunya el 20 de maig de 1936 per prendre possessió del càrrec de ministre a Madrid.

Política espanyolaModifica

En política estatal participà en les eleccions generals de 1931, i hi va ser escollit diputat al Congrés de Diputats. Causà baixa l'any 1933, però novament fou elegit diputat a Corts en les eleccions de 1936, sent nomenat Ministre de Treball entre maig i juliol de 1936 en el govern de Santiago Casares Quiroga, càrrec que repetí en els governs de Diego Martínez Barrio, durant el qual també fou nomenat Ministre de Comunicacions i Marina (tot i que aquest govern durà tan sols 3 hores i donà pas a la Guerra Civil espanyola) i de José Giral.

ReferènciesModifica

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Peláez Albendea, M.J. «Joan Lluhí Vallescà, Ministro de Trabajo, Sanidad y Previsión de la Segunda República: epistolario jurídico, político y de recomendación» (en castellà). Contribuciones a las Ciencias Sociales, març-2010. [Consulta: 8 octubre 2014].
  3. Joan Lluhí a memòriaesquerra.cat


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Casanovas
Conseller de Foment i Obres Públiques
1932
Succeït per:
Francesc Xavier Casals
Precedit per:
Nova creació
Conseller Primer i Obres Públiques
1932
Succeït per:
Carles Pi i Sunyer
Precedit per:
Pere Corominas
Conseller de Justícia
19341936
Succeït per:
?
Precedit per:
Enrique Ramos y Ramos
Ministre de Treball, Sanitat i Previsió
 

maig-juliol 1936
Succeït per:
Bernardo Giner de los Ríos
Precedit per:
Bernardo Giner de los Ríos
Ministre de Comunicacions i Marina Mercant
 

19 de juliol de 1936
Succeït per:
Bernardo Giner de los Ríos
Precedit per:
Bernardo Giner de los Ríos
Ministre de Treball, Sanitat i Previsió
 

juliol-setembre 1936
Succeït per:
Josep Tomàs