Eleccions generals espanyoles de 1931
(S'ha redirigit des de: Eleccions generals espanyoles (1931))
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa, s'incloïen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes (Dreta Liberal Republicana) i l'Acció Republicana d'Azaña. La dreta antirepublicana concorria dividida. Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunció republicana-socialista. La dreta i el centre republicans (amb l'excepció dels radicals) quedaven reduïts a un paper testimonial, mentre que la dreta monàrquica sofria una derrota seriosa. Com a resultat la majoria de les esquerres en el Parlament (agrupada entorn de socialistes, radicalsocialistes i Acció Republicana, ja que radicals i progressistes van abandonar aviat la coalició) va donar lloc al denominat "bienni reformista" entre els anys 1931 i 1933.
| Eleccions generals espanyoles de 1931 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 470 escons al Congrés dels Diputats | ||||
| 28 de juny de 1931 | ||||
| 1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
.jpg)
|
|
| ||
| Cap de llista | Julián Besteiro | Alejandro Lerroux | Marcel·lí Domingo | |
| Candidatura | PSOE | PRR | PRRS | |
| Escons aconseguits | 115 | 94 | 59 | |
| Percentatge | 24,5% | 19,1% | 13% | |
| 4a candidatura | 5a candidatura | |||
|
|
|||
| Cap de llista | Francesc Macià | Manuel Azaña | ||
| Candidatura | ERC | AR | ||
| Escons aconseguits | 31 | 26 | ||
| Percentatge | 6,2% | 5,5% | ||
President del Govern en funcions President del Govern electe | ||||
‹ 1923  1933 ›
| ||||
Composició de la Cambra
modifica| ← Eleccions generals espanyoles, 28 de juny de 1931 → | ||||||
| Partit | Escons | % Esc. | Dif. | |||
| Partit Socialista (PSOE) | 115 | 24,5 | - | |||
| Partit Republicà Radical (PRR) | 94 | 20,2 | - | |||
| Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) | 59 | 12,5 | - | |||
| Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) | 31 | 6,5 | - | |||
| Acció Popular | 28 | 5,9 | - | |||
| Partit Agrari | 23 | 4,9 | - | |||
| Dreta Liberal Republicana | 22 | 4,6 | - | |||
| Partit Republicà Democràtic Federal | 17 | 3,6 | - | |||
| Federació Republicana Gallega (després ORGA) | 16 | 3,4 | - | |||
| Basco-navarresos (PNB i carlins) | 15 | 3,2 | - | |||
| Agrupación al Servicio de la República | 13 | 2,8 | - | |||
| Lliga Regionalista | 4 | 0,8 | - | |||
| Unió Socialista de Catalunya | 4 | 0,8 | - | |||
| Partit Integrista (amb els agraris) | 3 | 0,6 | - | |||
| Partit Catalanista Republicà | 2 | 0,4 | - | |||
| Partit Republicà Liberal Demòcrata | 2 | 0,4 | - | |||
| Partido Nazonalista Repubricán de Ourense | 1 | 0,2 | - | |||
| Monàrquic liberal | 1 | 0,2 | - | |||
| Independents | 20 | 4,2 | - | |||
| TOTAL | 470 | 100,00 | - | |||
Resultat per partits
modificaNo existeix unanimitat sobre l'afiliació política de tots els parlamentaris. A més, els grups parlamentaris van ser molt mòbils. D'acord amb aquestes excepcions, els resultats poden desglossar-se de la següent manera:
- Partits d'esquerra marxista (125 diputats)
- PSOE, de Julián Besteiro: 116 escons (primera majoria de la Càmera).
- Unió Socialista de Catalunya (USC), de Gabriel Alomar, 4 escons
- Izquierda Revolucionaria Antifascista - Radical Socialista Revolunaria, de José Antonio Balbontín, 2 escons
- Extrema Esquerra Federal, d'Antonio Jiménez, 2 escons
- Federals independents, amb Ramón Franco, 2 escons
- Republicans d'esquerra (166 diputats)
- Partit Republicà Radical Socialista, de Marcel·lí Domingo: 59 escons.
- Esquerra Republicana de Catalunya: 29 escons.
- Acció Republicana, de Manuel Azaña: 29 escons.
- Partit Republicà Democràtic Federal, de Joaquim Pi i Arsuaga, 16 escons
- ORGA, de Santiago Casares Quiroga, 14 escons.
- Agrupación al Servicio de la República, de José Ortega y Gasset, 13 escons
- Esquerra Republicana Radical Socialista, de Ramón Nogués, dos escons
- Partido Nazonalista Repubricán de Ourense, de Ramón Otero Pedrayo, un escó
- Republicans independents, 6 escons
- Republicans de centre i dreta, 129 escons
- Partit Republicà Radical (i la seva secció valenciana, el PURA), d'Alejandro Lerroux: 90 escons.
- Dreta Liberal Republicana, després Partit Republicà Progressista, de Niceto Alcalá Zamora, 25 escons
- Partit Republicà Liberal Demòcrata (PRLD) de Melquíades Álvarez: 4 escons
- Partit Republicà de Centre (PRC), de Joan March Ordinas: 2 escons
- Apoyo a la República, dos escons
- Agrupació Republicana Provincial d'Àvila, dos escons
- Republicans independents, 4 escons
- Dreta:
- Acció Nacional, d'Ángel Herrera Oria: 5 escons.
- Partit Agrari, d'Antonio Royo Villanova, 5 escons
- Regionalistes i nacionalistes de centredreta
- Partit Nacionalista Basc, 7 escons (en coalició amb carlins)
- Lliga Regionalista de Catalunya: 2 escons
- Partit Catalanista Republicà: 2 escons
- Galleguistes independents, de Castelao: 5 escons
- Partit Agrari Autonomista, de Manuel Portela Valladares: 1 escó
- Independents a favor de l'Estatut d'Estella: 3 escons
- Dreta monàrquica:
- Comunió Tradicionalista, carlins jaumistes en coalició amb PNB: 4 escons
- Partit Integrista (catòlics agraris): 3 escons
- Unió Monàrquica Nacional, de José Calvo Sotelo: 1 escó
- Monàrquics liberals (comte de Romanones): 1 escó
Dissolta en 1933, per a donar lloc a l'elecció de Corts o Congrés dels Diputats el mateix any.
Resultat per Circumscripcions
modificaCatalunya
modifica- Barcelona ciutat (18 escons)
- Jaume Aiguader i Miró (ERC)
- Joan Puig i Ferreter (ERC)
- Ventura Gassol i Rovira (ERC)
- Josep Dencàs i Puigdollers (ERC)
- Joan Lluhí i Vallescà (ERC)
- Josep Riera i Puntí (ERC)
- Josep Tarradellas i Joan (ERC)
- Antoni Maria Sbert i Massanet (ERC)
- Antoni Xirau i Palau (ERC)
- Rafael Campalans i Puig (USC)
- Martí Esteve i Guau (Partit Catalanista Republicà)
- Lluís Nicolau d'Olwer (Partit Catalanista Republicà)
- Joaquim Pi i Arsuaga (PRDF)
- Ramon d'Abadal i Calderó (Lliga Regionalista)
- Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista)
- Ramón Franco Bahamonde (federalista independent)
- Àngel Samblancat i Casanova (Extrema Esquerra Republicana)
- Antonio Jiménez Jiménez (Dreta Liberal Republicana)
Francesc Macià (ERC) i Gabriel Alomar (USC) renunciaren al seu escó.
- Barcelona província (15 escons)
- Josep Suñol i Garriga (ERC)
- Lluís Companys i Jover (ERC)
- Domènec Palet i Barba (ERC)
- Josep Grau i Jassans (ERC)
- Carles Pi i Sunyer (ERC)
- Amadeu Aragay i Davi (ERC)
- Joan Selves i Carner (ERC)
- Josep Bordas de la Cuesta (ERC)
- Joan Ventosa i Roig (ERC)
- Josep Xirau i Palau (USC)
- Eduard Layret i Foix (federalista independent)
- Manuel Dolcet Carmen (PRDF)
- Salvador Sediles Moreno (Extrema Esquerra Federal)
- Manuel Serra Moret (USC)
- Amadeu Hurtado i Miró (Acció Catalana)
- Tarragona (7 escons)
- Joan Loperena i Romà (ERC)
- Ramon Nogués i Biset (ERRS)
- Josep Berenguer i Cros (ERRS)
- Marcel·lí Domingo i Sanjuán (PRRS)
- Amós Ruiz Lecina (PSOE),
- Jaume Simó i Bofarull (Partit Republicà Radical)
- Jaume Carner i Romeu (Republicà independent)
- Lleida (6 escons)
- Girona (7 escons)
Illes Balears
modifica- Josep Teodor Canet Menéndez (Partit Republicà Radical)
- Francesc Julià i Perelló (Partit Republicà Radical)
- Joan March Ordinas (Partit Republicà de Centre)
- Lluís Alemany Pujol (Partit Republicà de Centre)
- Francesc Carreras Reura (Acció Republicana)
- Alexandre Jaume Rosselló (PSOE)
- Gabriel Alomar i Villalonga (PSOE)
País Valencià
modifica- Castelló (6 escons)
- València ciutat (7 escons)
- València província (13 escons)
- Ricardo Samper e Ibáñez (PURA)
- Juli Just Jimeno (PURA)
- Juan Calot Sanz (PURA)
- Juan Bort Olmos (PURA)
- Vicent Marco Miranda (PURA)
- Gerardo Carreres Bayarri (PURA)
- José García-Berlanga Pardo (PURA)
- José Manteca Roger (PURA)
- Héctor Altabás Alio (PURA)
- Miguel San Andrés Castro (PRRS)
- José Cano Coloma (PRRS)
- Isidre Escandell i Úbeda (PSOE)
- Pedro García García (PSOE)
- Alacant (11 escons)
- Antonio Pérez Torreblanca (PRRS)
- Julio María López Orozco (PRRS)
- Jerónimo Gomáriz Latorre (PRRS)
- Juan Botella Asensi (PRRS)
- Romualdo Rodríguez de Vera (PSOE)
- Manuel González Ramos (PSOE)
- Rodolfo Llopis Ferrándiz (PSOE)
- Carlos Esplá Rizo (republicà independent)
- Miguel de Cámara Cendoya (Partit Republicà Radical)
- César Puig Martínez (Partit Republicà Radical)
- César Oarrichena Jenaro (Partit Republicà Radical)
País Basc i Navarra
modifica- Àlaba (2 escons)
- Biscaia (3 escons)
- Bilbao (7 escons)
- Guipúscoa (6 escons)
- Antonio Pildain Zapiain (PNB)
- Jesús María de Leizaola Sánchez (PNB)
- Rafael Picavea Leguía (independent dins les llistes del PNB)
- Julio Urquijo Ibarra (Comunió Tradicionalista)
- Juan Usabiaga Lasquívar (Partit Republicà Radical)
- Enrique de Francisco Jiménez (PSOE)
- Navarra (7escons)
- Tomás Domínguez Arévalo, comte de Rodezno (Comunión Tradicionalista)
- Joaquín Beunza Redín (Comunión Tradicionalista)
- José Antonio Aguirre Lekube (PNB)
- Miguel Gortari Errea (catòlic-foralista)
- Rafael Aizpún Santafé (catòlic-foralista)
- Mariano Ansó Zunzarren (Acción Republicana)
- Emilio Azarola Gresillón (PRRS)
Galícia
modifica- La Corunya (16 escons)
- Santiago Casares Quiroga (ORGA)
- Antonio Rodríguez Pérez (ORGA)
- Salvador Madariaga Rojo (ORGA)
- Alejandro Rodríguez Cadarso (ORGA)
- Antón Villar Ponte (ORGA)
- Ramón María Tenreiro Rodríguez (ORGA)
- Emilio González López (ORGA)
- Ramón Suárez Picallo (ORGA)
- Roberto Novoa Santos (ORGA)
- Ramón Beade Méndez (PSOE)
- Edmundo Lorenzo Santiago (PSOE)
- José Mareque Santos (PSOE)
- Leandro Pita Romero (FRG independents)
- Benito Blanco-Rajoy Espada (FRG independents)
- Luis Cornide Quiroga (FRG independents)
- José Reino Caamaño (independent)
- Ourense (9 diputats)
- Luis Fábrega Coello (Partit Republicà Radical)
- Basilio Alvarez Rodríguez (Partit Republicà Radical)
- Justo Villanueva Gómez (Partit Republicà Radical)
- Manuel Martínez Risco y Macías (Acció Republicana)
- Alfonso Quintana Pena (PSOE)
- Manuel García Becerra (PRRS)
- Ramón Otero Pedrayo (PNRO)
- José Calvo Sotelo (Unión Monárquica Nacional)
- Alfonso Pazos Cid (independent)
- Pontevedra (12 escons)
- Enrique Heraclio Botana Pérez (PSOE)
- Alejandro Otero Fernández (PSOE)
- Eugenio Arbones Castellanzuela (PSOE)
- José Gómez Osorio (PSOE)
- Manuel Varela Radío (Acció Republicana Gallega)
- Bibiano Fernández Osorio Tafall (Acció Republicana Gallega)
- Joaquín Poza Juncal (Acció Republicana Gallega)
- Laureano Gómez Paratcha (Acció Republicana Gallega)
- Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republicà Radical)
- José López Varela (Partit Republicà Radical)
- Ramón Salgado Pérez (Partit Republicà Radical)
- Alfonso Rodríguez Castelao (galleguista independent)
- Lugo (10 escons)
- Ubaldo Azpiazu y Artazu (Partit Republicà Radical)
- Gerardo Abad Conde (Partit Republicà Radical)
- Manuel Becerra Fernández (Partit Republicà Radical)
- Francisco Javier Elola y Díaz Varela (Partit Republicà Radical)
- Rafael de Vega Barrera (Partit Republicà Radical)
- Enrique Gómez Jiménez (DLR)
- Luis Recaséns Siches (DLR)
- Daniel Vázquez Campo (ORGA)
- Manuel Portela Valladares (PARA)
- José Lladó Vallés (independent)
Illes Canàries
modifica- Las Palmas (5 escons)
- Santa Cruz de Tenerife (6 escons)
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Julio Gil Pecharromán. 1989. La Segunda República. Madrid, 1989, (pg. 41-42). ISBN 84-7679-128-3
- Resultats electorals del 1931
- Resultats per circumscripcions
- Alguns dels diputats per circumscripcions Arxivat 2009-03-08 a Wayback Machine.