Viquipèdia

Luc Moullet

director de cinema francès

Luc Moullet (13è districte de París, 14 d'octubre de 1937) és un director i productor de cinema francès[1]. Ha realitzat prop de quaranta pel·lícules, entre elles nombrosos curtmetratges.

Infotaula de personaLuc Moullet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, professor d'universitat, escriptor, realitzador, acadèmic, guionista, crític de cinema, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorCahiers du cinéma Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0609741 Allocine: 3639 Rottentomatoes: celebrity/luc_moullet Allmovie: p182986 TMDB.org: 236634 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica
 
Luc Moullet a la Cinémathèque Française el 200}.

Luc Moullet va començar com a crític als Cahiers du cinéma i al setmanari Arts l'1956.

Durant el còctel de llançament d’ Al final de l'escapada, Jean-Luc Godard li va demanar que dirigís un curtmetratge. Serà Un steak trop cuit. La pel·lícula està rodada a casa seva amb el seu germà en el paper principal[2][3].

El seu primer llargmetratge, Brigitte et Brigitte, en el qual compta amb nombrosos directors com Claude Chabrol, Samuel Fuller, Éric Rohmer i André Téchiné, es va estrenar el 1966, i va desconcertar els crítics de cinema de l'època[2], en particular a causa d'un to inèdit i una construcció narrativa que sembla que voreja l'absurd, però que multiplica, darrere dels aparents malentesos, múltiples efectes de sentit. Aquesta profunditat, sota l'aparença de lleugeresa i humor, serà la seva marca.

Després va produir La Rosière de Pessac i Le Cochon de Jean Eustache, així com Nathalie Granger de Marguerite Duras[2].

El 1971, va tenir un petit èxit al tercer món amb Une aventure de Billy the kid[2].

A Anatomie d'un rapport (1975), fa una mirada irònica a la crisi de la parella en el moment del Moviment d'Alliberament de les Dones (MLF). Mostra en particular com els homes experimenten aquests canvis[3].

Després va realitzar el documental Genèse d'un repas (1977) en què seguia el procés de fabricació d'un determinat nombre de productes. Va anar a l'Equador i al Senegal per estudiar l'economia dels productes de consum diari com els plàtans i la tonyina[3].

 
Sabine Haudepin, Luc Moullet i Bernard Benoliel en entrevista a la Cinémathèque Française, el setembre de 2021.

Le Litre de lait és un curtmetratge autobiogràfic en què el personatge principal tem haver d'anar a buscar llet a la dona de l'amant de la seva mare[3].

A la dècada de 1990, va dirigir migmetratges, emesos al programa L'Œil du cyclone al canal Canal+, en particular Tojours plus el 1994, Le Ventre de l'Amérique el 1996.

L'any 2000, el cineasta Gérard Courant li va dedicar una pel·lícula titulada L'Homme des roubines[4].

Del 22 al 29 d'agost de 2009 és el convidat d'honor a les Rencontres Cinéma de Gindou[5]. El mateix any, el Centre Pompidou li va dedicar una retrospectiva[6][7].

Hi ha programada una retrospectiva en la seva presència a la Cinémathèque Française, del 8 de setembre al |30 de setembre de 2021[8].

Família

modifica

És germà del músic Patrice Moullet (nascut el 1946).

És el company d'Antonietta Pizzorno[9].

Crítiques

modifica

Jean-Luc Godard considera Luc Moullet com un “Courteline revisat per Brecht” i Jean-Marie Straub considera per la seva banda que és “l'únic hereu tant de Buñuel com de Tati”[3].

Per Louis Skorecki, Luc Moullet és “un dels dos o tres cineastes francesos més importants dels darrers quaranta anys”[2].

Filmografia

modifica

Director

modifica

Llargmetratges

modifica

Curtmetratges

modifica

El DVD Luc Moullet en shorts, reuneix deu d'aquests curtmetratges :

  • Un steak trop cuit
  • L'Empire de Médor
  • Essai d'ouverture
  • La Cabale des oursins
  • Toujours plus
  • Foix
  • Le Ventre de l'Amérique
  • Le Fantôme de Longstaff
  • Le Système Zsygmondy
  • Le Litre de lait

Actor

modifica

Productor

modifica

Distincions

modifica

Publicacions

modifica
  • Fritz Lang, Seghers, 1963
  • Politique des acteurs, Les Cahiers du cinéma, 1993
  • Luc Moullet. Notre Alpin quotidien, entretien avec Emmanuel Burdeau et Jean Narboni, Capricci, 2009
  • Piges Choisies (de Griffith à Ellroy), Capricci, 2009
  • Le Rebelle de King Vidor : les arêtes vives, Yellow Now, 2009
  • Cecil B. DeMille, l’empereur du mauve, Capricci, 2012
  • Mémoires d'une savonnette indocile, Capricci, 2021

Referències

modifica
  1. ↑ Cf. Les gens du cinéma, extrait de naissance 13/1767/1937.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Skorecki, Louis «ARTE, SAMEDI, 0H30. «Parpaillon», film de Luc Moullet. Découvrez Moullet». Libération, 12 juillet 1997..
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Blottière, Mathilde «Luc Moullet : “J’aime la manière dont mon frère, assez primitif de nature, découpe son steak”». Télérama, 12-01-2010..
  4. ↑ Voir sur gerardcourant.com.
  5. ↑ Voir sur le site du festival.
  6. ↑ Libiot, Éric «Luc Moullet au Centre Pompidou». L'Express, 17 avril 2009..
  7. ↑ Shafto, Sally «Luc Moullet, a Bootleg Filmmaker at the Centre Georges Pompidou». Senses of cinema, 9 juillet 2009..
  8. ↑ «LUC MOULLET DU 8 AU 30 SEPTEMBRE 2021». www.cinematheque.fr.
  9. ↑ Clarisse Fabre «Luc Moullet et Antonietta Pizzorno, anatomie d’un couple de cinéma». Le Monde, 30-01-2024..
  10. ↑ Cinéma 64, n° 87, juin 1964, p. 3.

Bibliografia addicional

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luc Moullet
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luc_Moullet&oldid=33623203»