Manuel Lora-Tamayo Martín

químic espanyol

Manuel Lora-Tamayo Martín (Jerez de la Frontera (Cadis), 26 de gener de 1904 - Madrid, 22 d'agost de 2002) va ser un polític i científic espanyol, Ministre d'Educació durant el Franquisme (1962-1968) i President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (1967-1971). Casat amb Amelia D'Ocón Asensi, amb la qual va tenir onze fills.

Infotaula de personaManuel Lora-Tamayo Martín
Nom original(es) Manuel Lora-Tamayo modifica
Biografia
Naixement26 gener 1904 modifica
Jerez de la Frontera (Cadis) modifica
Mort22 agost 2002 modifica (98 anys)
Madrid modifica
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
21 desembre 1972 – 30 juny 1977
← Jesús Rubio García-Mina
Presidente del Instituto de España (es) Tradueix
1972 – 1978
Président de l’Académie royale des sciences exactes, physiques et naturelles (fr) Tradueix
1970 – 1985
← Julio Palacios MartínezÁngel Martín Municio →
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
6 novembre 1967 – 18 juny 1968 – José Luis Villar Palasí →
Logotipo del CSIC.svg President del Consell Superior d'Investigacions Científiques
1967 –
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Educació i Ciència
1965 – 1968
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
← José Ibáñez Martín
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
14 juliol 1962 – 6 juny 1964
← Alberto Ullastres Calvo, Jesús Rubio García-Mina
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Educació, Cultura i Esports
10 juliol 1962 – 29 octubre 1969
← Jesús Rubio García-MinaJosé Luis Villar Palasí →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
modifica
Activitat
OcupacióProfessor d'Universitat
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid modifica
Membre de
Família
CònjugeAmelia D'Ocón Asensi
FillsEmilio Lora-Tamayo modifica
Premis

FormacióModifica

Era doctor en Ciències Químiques (1930) i en Farmàcia (1933). Com a pensionat de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis va treballar en l'Institut de Química Biològica de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Estrasburg.

Al maig de 1933 va obtenir la càtedra de Química Orgànica que va exercir successivament a Cadis (1933), Sevilla (1935) i Madrid (1942). Va ocupar també el lloc de Vicerector a les Universitats de Sevilla (1942) i de Madrid (1945).

Carrera investigadoraModifica

En la dècada dels anys cinquanta va tenir responsabilitats en les principals institucions espanyoles dedicades a la recerca: Vocal de la Junta d'Energia Nuclear (1951) i President de la recentment creada Comissió Assessora de Recerca Científica i Tècnica (1958). Destacat investigador en el camp de la Química Orgànica, el seu prestigi acadèmic i la seva capacitat organitzadora li van obrir la porta d'un Ministeri formant part del IX Govern nacional d'Espanya (1962-1965) durant la dictadura franquista, que fins a maig de 1966 es va denominar d'Educació Nacional, i que a partir d'aquesta data es va dir Ministeri d'Educació i Ciència.

Durant la seva gestió va estimular la recerca, va reordenar les Escoles Tècniques Superiors i va crear la figura universitària del professor agregat, que va millorar qualitativa i quantitativament l'accés a les càtedres entre altres tasques creatives i eficaces. No obstant això l'agitació estudiantil de l'època, va complicar severament la seva comesa ministerial. Va tenir actuacions pendulares de severitat i tolerància en diversos incidents que van afectar a les universitats espanyoles i que van acabar per desbordar-ho, sent el segon ministre després de Jose Enrique Varela[1] que dimití en el règim franquista (28 de març de 1968).[2]

Posteriorment va ocupar diversos càrrecs en institucions científiques: President efectiu del CSIC (1967-1971), de l'Instituto de España (1972-1978) i de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1970-1985). Va ser membre del Consell del Regne (1972), institució de la qual va arribar a ocupar la seva Vicepresidència (1974), i Procurador en Corts entre 1962 i 1975.

Autor d'un elevat nombre de publicacions científiques, estava en possessió de les principals condecoracions espanyoles i de diverses estrangeres (Gran Creu d'Instrucció Pública de Portugal, del Mèrit Civil d'Alemanya, de Sant Gregorio del Vaticà i la de Gran Oficial de l'Ordre Nacional del Mèrit de França) i era doctor honoris causa per la Universitat de París (1961), la UNED i l'Institut Químic de Sarrià.

Fonts arxivístiquesModifica

L'arxiu de Manuel Lora Tamayo es troba en l'Arxiu General de la Universitat de Navarra i és d'accés lliure.

PublicacionsModifica

Tesis

  • Lora Tamayo, Manuel: Aplicaciones analíticas de una reacción de las sales de cobre / Tesis doctoral inédita de la Universidad Complutense de Madrid, leída en [19--?], Universidad Complutense de Madrid.

Discursos acadèmics

  • Lora Tamayo, Manuel: Discurso leído en la solemne apertura del curso académico de 1939 a 1940 en la Universidad de Sevilla, Sevilla : Eulogio de las Heras, 1939, 48 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: Discurso del Ministro de Educación Nacional...Manuel Lora Tamayo : Inauguración del Curso Académico en la Universidad de Madrid, 3 de octubre de 1962, [Madrid : s.n.], D.L.1958 (Madrid : Gráficas Canales),14 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: Educación científica. Discurso inaugural del curso 1955-1956 : leído en la sesión celebrada el día 9 de noviembre de 1955 por el Académico Numerario Excmo. Sr. D. Manuel Lora Tamayo, Madrid : Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1955, 24 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: El Magisterio Universitario..., Madrid : Academia de Doctores de Madrid, 1970, 26 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: La investigación en química orgánica, Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1951, 43 p.
  • Lora Tamayo, Manuel: La investigación española en Química Orgánica - Anales RACNFE, 1973, p. 5l

Manuals

  • Lora Tamayo, Manuel: Química para médicos, Toledo : [s.n.], 1935 (Establecimiento Tip. de A. Medina), 445 p. Varias ediciones en 1941, 1956, etc.
  • Lora-Tamayo, Manuel: Contribución a la síntesis de diels en dienos etilen-aromáticos, Madrid, CSIC, 1950, 146 p. ( Premio Francisco Franco de Ciencias, 1948)

Articles

  • Lora Tamayo, Manuel: Aplicaciones analíticas de la condensación de Diels, Examen crítico, Discurso de Ingreso en la] Real Academia de Farmacia / Manuel Lora Tamayo; Contestación por José María Albareda, Madrid, 1944
  • R. Madroñero, Manuel Lora Tamayo, G. García Muñoz: Sobre la síntesis de citostáticos potenciales, Libro homenaje al prof. D. Obdulio Fernández y Rodríguez con motivo del cincuencentenario de su ingreso en la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1969, pags. 209-216.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. FEDERICO MARTINEZ RODA: “Varela. El general antifascista de Franco”.
  2. JOAQUIN BARDAVIO: “Manuel Lora Tamayo: Entre la ciencia y la política del régimen”, en El Mundo, Madrid, 24 d'agost de 2002.


Càrrecs públics
Precedit per:
José Luis Villar Palasí
Ministre d'Educació i Ciència
 

1962- 1969
Succeït per:
Jesús Rubio García-Mina
Precedit per:
José Ibáñez Martín
President del CSIC
 

1967- 1971
Succeït per:
José Luis Villar Palasí
Precedit per:
Luis Martínez de Irujo y Artázcoz
President de l'Instituto de España
1972-1978
Succeït per:
Fernando Chueca Goitia
Premis i fites
Precedit per:
Juan Vigón Suero-Díaz
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 19

1948-2002
Succeït per:
Ernesto Carmona Guzmán
Precedit per:
Antoni Rius i Miró
President de la RSEFQ
1949-1953
Succeït per:
José María Otero de Navascués