María Enríquez y de Luna

duquessa regent del ducat de Gandia
(S'ha redirigit des de: Maria Enríquez de Luna)

Maria Enríquez y de Luna (1474 - Gandia, 1539) fou duquessa regent del ducat de Gandia (1497-1511).

Infotaula de personaMaría Enríquez y de Luna

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) María Enríquez i de Luna Modifica el valor a Wikidata
1474 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Gandia Modifica el valor a Wikidata
Mort1539 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Gandia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGandia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Santa Clara Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Enríquez Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan Borja i Catanei Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel Borja Enríquez, Joan II Borja Modifica el valor a Wikidata
ParesEnrique Enríquez de Quiñones Modifica el valor a Wikidata  i María de Luna y Ayala Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Monument a Maria Enríquez a Gandia

Família modifica

 
Escut d'armes del ducat de Gandia dels Borja

Maria era filla d'Enrique Enríquez de Quiñones, fill de l'almirall Fadrique Enríquez i de la seua segona dona, Teresa Fernández de Quiñones; va ser senyor de Villada, Villavicencio, Orce i Baza i majordom major del seu nebot Ferran II d'Aragó. La seua mare va ser Maria de Luna y Herrera, filla de Pedro de Luna y Manuel, senyor de Fuentidueña i fill natural del conestable Álvaro de Luna y Jarana, i d'Elvira de Herrera y Ayala.

Maria va contreure un primer matrimoni amb Pere Lluís de Borja, primer duc Borja de Gandia i a la seua mort, ocorreguda a Itàlia, el 1488, va tornar a casar a Barcelona al setembre del 1493 amb el germanastre d'aquell, Joan Borja i Cattanei. D'aquest matrimoni van néixer dos fills: [1]

L'única descendència patrilineal, és a dir, de la filiació referida exclusivament al pare, o agnatícia, que baixa per línia recta d'home en home, de la família Borja, ve del matrimoni de Joan Borja i Cattanei amb Maria Enríquez de Luna i es troba a Equador i Xile. Un dels seus descendents és Rodrigo Borja Cevallos, expresident de la República de l'Equador.[3]

Duquessa regent modifica

Assabentada de la mort del seu segon marit, esdevinguda a Roma, el 14 de juny del 1497, va prendre possessió de tots els dominis: el ducat de Gandia, el castell de Bairén, els llocs de Bellreguard, Xeresa i Alcodar, els senyorius de Corbera, Llombai i Torís, la Vall de Gallinera i la Vall d'Ebo i el castell i lloc de Xella, en nom del seu fill, marcant la fi de les ingerències papals en el govern del ducat.

María Enríquez va continuar amb la política dels seus antecessors, de consolidar el domini territorial sobre el ducat, adquirint els llocs i alqueries de Miramar, Almoines, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l'Alqueria Nova i el Rahal (Real de Gandia), i la baronia de Castelló de Rugat, que incloïa els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo.

Aconseguí que el seu sogre, el papa Alexandre VI elevara la categoria de l'església principal de Gandia a col·legiata. A més, va cedir el dret de patronat al duc i als seus descendents i va realitzar obres (com l'allargament de la nau). També va realitzar obres d'ampliació (en destaca el claustre superior) al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, que gaudirà de la seua protecció.

El 1506, va vendre el ducat de Sessa i els principats de Tricario, de Teano i Carinola, que el seu fill havia heretat de la seua esposa; el comprador en va ser el rei Ferran II d'Aragó, però aquest els va revendre al rei Alfons II de Nàpols.

Retir i mort modifica

Acordat el matrimoni del seu fill i hereu amb Joana d'Aragó i Gurrea (neta per línia bastarda de Ferran el Catòlic), Maria Enríquez va deixar el govern del ducat el 1511 i va ingressar al convent de Santa Clara de Gandia amb el nom de sor Gabriela. Es va convertir en abadessa del convent el 1530 i va morir nou anys després.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza Española: grandeza inmemorial 1520. Visión Libros, 2008, p. 229-230. ISBN 8498861799. 
  2. Salazar y Acha, 2010, p. 16.
  3. Salazar y Acha, 2010, p. 16-17.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica