Legió d'Honor

màxima distinció honorífica de França

La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada. Va ser creada el 29 del mes floral de l'any X (19 de maig de 1802) per Napoleó Bonaparte per ser atorgada com a recompensa als mèrits eminents realitzats al servei de la nació a títol civil o militar. Només la poden rebre ciutadans francesos, i sempre s'accedeix a l'orde pel grau de Chevalier. Com a primera condecoració, té prioritat sobre totes les altres condecoracions franceses o estrangeres. Els estrangers poden rebre una distinció de la Legió d'Honor, però no són admesos a l'orde com a cavallers.

Plantilla:Infotaula esdevenimentLegió d'Honor
Imatge
Nom en la llengua original(fr) Ordre national de la Légion d'honneur Modifica el valor a Wikidata
Text del lemaHonneur et Patrie Modifica el valor a Wikidata
Tipusorde estatal Modifica el valor a Wikidata
Vigència19 maig 1802 Modifica el valor a Wikidata - 
FundadorNapoleó Bonaparte Modifica el valor a Wikidata
Rang↓  Orde de l'Alliberament Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc weblegiondhonneur.fr Modifica el valor a Wikidata

La intenció napoleònica era "crear un orde que fos el signe de la virtut, de l'honor, de l'heroisme, una distinció que servís per a recompensar la valentia militar i el mèrit civil." La seva idea era crear una elit nacional oberta a tots los francesos, fos quin fos el seu origen o la seva condició social.

Al seu origen es van prevenir quatre graus: Legionari, Oficial, Comanador[1] i Gran Oficial, i des de la seva creació, el títol nobiliari de "Chevalier" (Cavaller) va ser atribuït a tots els membres de l'orde.

Curiosament, després de la caiguda de Napoleó, l'orde no es deroga, sinó que continua vigent, arribant a l'extrem que el nou rei, Lluís XVIII, pren el títol de Grand Maître (Gran Mestre) i Cabdill Sobirà de la Legió. Durant l'època dels 100 dies, tant Napoleó com Lluís XVIII nomenen als seus legionaris. Després de la restauració, si bé s'anul·len certs nomenaments (entre ells, el de Napoleó, creador de l'orde), l'orde segueix vigent.

El 30 de novembre de 1860, l'Emperador Napoleó III decorarà els primers estendards de regiment amb la Legió d'Honor, i permet l'admissió de dones a l'orde.

La Tercera República volgué restringir-la només als militars, però aquesta mesura no va durar gaire temps (28/10/1870 – 25/7/1873).

L'1 d'octubre de 1918 es permeteren les primeres atribucions a títol pòstum, derogant el principi absolut de l'orde, que estipulava que, per a rebre-la, el receptor havia de ser-hi present obligatòriament. En l'actualitat torna a no estar autoritzat.

En l'actualitat, el Gran Mestre de l'Orde és el President de la República. Està composta per 5 graus:

  • Legió d'Honor CHEVALIER (cavaller / dama)
  • Oficial de la Legió d'Honor OFFICIER (oficial)
  • COMMANDEUR COMMANDEUR (comandant)
  • Gran oficial de la Legió d'Honor GRAND OFFICIER (gran oficial)
  • Gran Creu de la Legió d'Honor GRAND-CROIX (gran creu)
Els diferents graus de la Legio d'Honor.
Els diferents graus de la Legio d'Honor.

Les graduacions de Chevalier (1) i d'Officier (2) llueixen la seva condecoració a l'esquerra del pit. La de Commandeur (3) la llueix penjada al coll. La graduació de Grand Officier (4) llueix l'estrella del seu càrrec a la dreta del pit i la creu de Commandeur a l'esquerra. La graduació de Grand-Croix (5) llueix la placa a l'esquerra del pit, i la banda sobre l'espatlla dreta i lligada al costat esquerre,

Entre les col·lectivitats receptores de la Legió d'Honor figuren l'Acadèmia Militar dels Estats Units (21/03/1949) i l'Escola Naval d'Anàpolis (21/12/1949); ambdues als Estats Units. Entre les ciutats receptores apareixen Calais (10/7/47), Boulogne-sur-Mer (10/07/1947); Brest (09/02/1948); Abbeville (02/06/1948); Amiens (02/06/1948); Caen (02/06/1948); Saint-Lô (02/06/1948); Saint-Malo (08/07/1948); Falaise (21/08/1948); Evreux (27/08/1948); Argentan (28/02/1949); Ascq (28/02/1949); Etobon (28/02/1949); Le Havre (28/02/1949); An Oriant (28/02/1949); Lió (28/02/1949); Oradour-sur-Glane (28/02/1949); Rouen (28/02/1949); Saint-Dié (28/02/1949); Saint-Nazaire (28/02/1949) i, finalment, Stalingrad, el 20/12/1984.

També figuren entre los receptors la Creu Roja Francesa (18/05/1946) i la Xarxa de la Resistència: correus, telègrafs i telèfons (25/10/46)

Algunes persones amb aquest guardó opten, per a la vida diària o certes aparicions públiques, per portar un distintiu més discret, que consta d'un punt brodat amb fil vermell a la solapa de l'americana. Aquest senyal no distingeix graduacions.

Descripció

modifica
  • La Creu: Una estrella de doble cara en esmalt blanc, amb les puntes acabades en perles, en plata o en or. Entre els braços de l'estrella, rams de llorer. Al centre, un medalló. A l'anvers, la imatge de la República i la inscripció REPUBLIQUE FRANÇAISE; al revers, dues banderes franceses creuades i la inscripció HONNEUR ET PATRIE (Honor i Pàtria). Entre l'estrella i el galó hi ha una corona de llorer de forma ovalada.
  • L'Estrella: La mateixa estrella de 5 puntes, en plata (Grand Officier) o en or (Grand Croix). Al centre, el medalló porta l'efígie de la República, amb la llegenda REPUBLIQUE FRANÇAISE HONNEUR ET PATRIE.
  • El Collar: Reservat al Gran Mestre de l'Orde. És d'or i platí, i està compost per 2 rangs de feixos de lictors romans, separats per petits estels i, al mig, 16 medallons, embolcallats de llorer, amb les inicials HP (HONNEUR ET PATRIE) entrellaçats. A l'anvers dels medallons apareixen representacions dels atributs de la Geografia, la Marina, l'Arquitectura, la Pintura i l'Escultura, l'Arqueologia, la Física, la Música, la Medicina i la Cirurgia, la Literatura, l'Astronomia, la Geometria, la Química, el Comerç, l'Agricultura, la Infanteria, l'Artilleria i la Cavalleria; i al revers, hi ha gravat el nom dels Presidents de la República i la data de la seva presa de possessió del càrrec de Gran Mestre (el 1943, es va afegir el nom del Mariscal Pétain, però se suprimí després de l'Alliberament. Al pit apareix el monograma RF, amb una doble corona de fulles de roure, de llorer i palmes. De la part inferior penja una corona en esmalt verd de fulles de roure i llorer i una creu esmaltada de rang Gran Creu.

Al règim de Vichy, l'efígie de la República va ser substituïda per la del Mariscal Pétain.

El galó és vermell, amb una roseta o un galonet segons el rang.

L'Orde i els estrangers

modifica

Tècnicament, ser membre de la Legió està restringit als francesos.[2] No obstant això, aquells estrangers que hagin servit a França o als ideals que ella sosté[3] poden rebre una distinció de la Legió, que de fet equival a ser membre de la Legió. Els estrangers amb residència a França han d'acomplir els mateixos requisits que els francesos.

Els estrangers que viuen fora de França poden rebre la distinció en qualsevol rang de la Legió:

Vegeu també

modifica
Categoria principal: Receptors de la Legió d'Honor

Referències

modifica
  1. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 7 setembre 2021].
  2. Légion Code, article 16
  3. Les étrangers qui se seront signalés par les services qu’ils ont rendus à la France ou aux causes qu’elle soutient, Légion Code, art. 128
  4. BBC news about Amitabh Bachchan's award of the Légion d'honneur
  5. BBC news about Clint Eastwood's award of the Légion d'honneur
  6. BBC News
  7. GGN news about David Lynch's award of the Légion d'honneur
  8. «Mini biography of Guadalupe Loaeza». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 12 desembre 2009].
  9. «French honour for Lata Mangeshkar - Hindustan Times». Arxivat de l'original el 2009-02-14. [Consulta: 13 desembre 2009].
  10. Sarkozy tells Peres France is Israel's true friend - Israel News, Ynetnews
  11. «MSN article about Spielberg receiving the honour». Arxivat de l'original el 2009-02-13. [Consulta: 12 desembre 2009].
  12. Bravest of the Brave, Mark Seaman. O'Mara Books Ltd. London 1997. p 233.

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina oficial de la Legió d'Honor (francès)