Omega Sagittarii (ω Sgr / 58 Sagittarii / HD 188376 / HR 7597) és un estel a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +4,70.[5] S'hi troba en l'extrem nord-oest del Terebellum, asterisme format per un quadrilàter d'estels. Situat a 78 anys llum de distància del sistema solar, és el més proper entre els quatre estels d'aquest asterisme.

Infotaula objecte astronòmicOmega Sagittarii
TipusG-type subgiant star (en) Tradueix, estrella amb alt moviment propi, estrella binària espectroscòpica, estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G5IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra23,4105 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,1 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,82 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,7 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.535 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi42,7159 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)46,606 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)197,84 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar3,39 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−16,22 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6.730 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 55m 50.3625s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-27° 42' 2.3067''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,033[4] Modifica el valor a Wikidata
Part deTerebellum Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Omega Sagittarii és un estel de tipus espectral G5 i 5.452 K de temperatura efectiva[6] catalogada com a nana[7] o subgegant.[5] Els seus valors de lluminositat —7,4 vegades superior a la del Sol— i diàmetre —2,9 vegades més gran que el diàmetre solar— són excessius per a un estel de característiques similars al Sol, cosa per la qual la seva classificació com a G5IV d'acord a la base de dades SIMBAD sembla la més adequada. Tampoc hi ha acord quant a la seva edat, que segons la font consultada pot ser de 4.470 o 7.400 milions d'anys.[8] La seva massa estimada és un 40% major que la massa solar i la seva metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— és només un 7% inferior a la del Sol.[6]

Estudis realitzats amb el Telescopi espacial Spitzer no han detectat en Omega Sagittarii un excés en l'emissió de radiació infraroja a 24 i 70 μm, normalment associada a la presència d'un disc circumestel·lar de pols.[9]

Referències modifica

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Giuseppina Micela «Catalog for the ESPRESSO blind radial velocity exoplanet survey». Astronomy and Astrophysics, setembre 2019, pàg. 27. DOI: 10.1051/0004-6361/201834729.
  5. 5,0 5,1 «LTT 7872 -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 1r gener 2021].
  6. 6,0 6,1 Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike «Giants in the Local Region». The Astronomical Journal, 133, 6, 2009. pp. 2464-2486.
  7. Terebellum Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  8. Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Butler, R. Paul; Vogt, S. S. «Chromospheric Ca II Emission in Nearby F, G, K, and M Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 152, 2, 2003. pp. 261-295.
  9. Trilling, D. E.; Bryden, G.; Beichman, C. A.; Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Blaylock, M.; Stapelfeldt, K. R.; Beeman, J. W.; Haller, E. E. «Debris Disks around Sun-like Stars». The Astrophysical Journal, 674, 2, 2008. pp. 1086-1105.