Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula estrangera

EL Premi Còndor de Plata a la millor pel·lícula estrangera va ser un dels guardons lliurats anualment per l'Associació de Cronistes Cinematogràfics de l'Argentina.

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula estrangera
Tipustipus de premi
Premis Cóndor de Plata Modifica el valor a Wikidata
Part dePremis Cóndor de Plata Modifica el valor a Wikidata
Vigència1990 - 2004 Modifica el valor a Wikidata
EstatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAsociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina Modifica el valor a Wikidata

En 1943, en la primera edició dels Premis Còndor de Plata, la pel·lícula guanyadora va ser Que verda era la meva vall, dels Estats Units, dirigida per John Ford. En els tres anys subsegüents van guanyar aquest premi: Sang, suor i llàgrimes, també dels Estats Units, dirigida per Noël Coward i David Lean; Going My Way, del Regne Unit, dirigida per Leo McCarey; i A Song to Remember, dels Estats Units, dirigida per Charles Vidor. Així mateix, en 1956 la guanyadora va ser Cómicos, una coproducció espanyola i argentina, dirigida per Juan Antonio Bardem,[1] mentre que en 1970 el va guanyar I pugni in tasca, d'Itàlia, dirigida per Marco Bellocchio.[2]

Aquest premi va ser lliurat per última vegada en el 52° lliurament dels Premis Còndor de Plata l'any 2004; ja que des de l'any 2005, aquesta rúbrica es va dividir en dues categories: Millor pel·lícula en llengua estrangera i Millor pel·lícula iberoamericana.

Guanyadors i nominats

modifica
Any Pel·lícula Direcció País Ref.
1990 Babettes gæstebud Gabriel Axel   Dinamarca
1991 Nuovo Cinema Paradiso Giuseppe Tornatore   Itàlia
1992 Ju Dou Zhang Yimou   R.P. de la Xina
1993 Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà Zhang Yimou   R.P. de la Xina
1994 El piano Jane Campion   Nova Zelanda
1995 Fresa y chocolate Tomás Gutiérrez Alea
Juan Carlos Tabío
  Cuba
1996 Il postino Michael Radford   França   Itàlia
  Bèlgica
1997
Abans de la pluja Milcho Manchevski   Macedònia del Nord   Regne Unit   França [3]
Antonia Marleen Gorris   Països Baixos [4]
Land and Freedom Ken Loach   Regne Unit
Underground Emir Kusturica   Iugoslàvia
1998
Smoke Wayne Wang   Estats Units [5]
Secrets & Lies Mike Leigh   Regne Unit [6]
Kolya Jan Sverák   Txèquia
L.A. Confidential Curtis Hanson   Estats Units
1999
To Vlemma tu Odissea Theo Angelopoulos   Grècia [7]
Brassed Off Mark Herman   Regne Unit [8]
Taʿm-e gilâs Abbas Kiarostami   Iran
2000
Central do Brasil Walter Salles   Brasil [9]
Bacheha-Ye aseman Majid Majidi   Iran [10]
HANA-BI Takeshi Kitano   Japó
Festen Thomas Vinterberg   Dinamarca
Todo sobre mi madre Pedro Almodóvar   Espanya
2001
Amores perros Alejandro González Iñárritu   Mèxic [11]
L'assedio Bernardo Bertolucci   Itàlia [12]
Mia eoniótita ke mia mera Theo Angelopoulos   Grècia
Ressources humaines Laurent Cantet   França   Regne Unit
Solas Benito Zambrano   Espanya
2002
Fa yeung nin wa Wong Kar-wai   Hong Kong [13]
La lengua de las mariposas José Luis Cuerda   Espanya [14]
Le Goût des autres Agnès Jaoui   França
Pane e tulipani Silvio Soldini   Itàlia
You're the One (una historia de entonces) José Luis Garci   Espanya
2003
Hable con ella Pedro Almodóvar   Espanya [15]
La stanza del figlio Nanni Moretti   Itàlia [16]
Le fabuleux destin d'Amélie Poulain Jean-Pierre Jeunet   França
Ničija zemlja Danis Tanović   Bòsnia i Hercegovina
The Man Who Wasn't There Joel Coen i Ethan Coen   Estats Units
2004
L'arca russa Aleksandr Sokúrov   Rússia [17]
El viatge de Chihiro Hayao Miyazaki   Japó [18]
Mies vailla menneisyyttä Aki Kaurismäki   Finlàndia   França
  Alemanya
Mystic River Clint Eastwood   Estats Units
The Pianist Roman Polanski   Alemanya   França
  Regne Unit   Polònia

Referències

modifica
  1. [enllaç sense format] http://www.slideshare.net/policiela/elisa-christian-galv
  2. «Espectáculo - Argentina». Arxivat de l'original el 2009-04-13. [Consulta: 2009].
  3. La Nación. «"Sol de Otoño": una película que vuela muy alto», 04-06-1997. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 7 setembre 2017].
  4. IMDb. «Argentinean Film Critics Association Awards 1997» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2017].
  5. La Nación. «Dos films dominaron los Cóndor de Plata», 28-04-1998. Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 7 setembre 2017].
  6. IMDb. «Argentinean Film Critics Association Awards 1998» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2017].
  7. Clarín. «Pizza, birra, faso, la película que se llevó más premios», 28-04-1999. [Consulta: 7 setembre 2017].
  8. La Nación. «La noche de los Cóndor», 27-04-1999. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 7 setembre 2017].
  9. Clarín. «El mismo amor, la misma lluvia arrasó con los Cóndor de Plata» (en castellà), 09-05-2000. [Consulta: 7 setembre 2017].
  10. IMDb. «Argentinean Film Critics Association Awards 2000» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2017].
  11. La Nación. «Los Cóndor de Plata» (en castellà), 30-05-2001. [Consulta: 7 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  12. Diario Los Andes. «Se entregan el martes los premios Cóndor de Plata» (en castellà), 27-05-2001. [Consulta: 7 setembre 2017]. [Enllaç no actiu]
  13. Clarín. «"El hijo de la novia", mejor filme de 2001» (en castellà), 11-09-2002. [Consulta: 7 setembre 2017].
  14. La Nación. «Premios para el cine local» (en castellà), 10-09-2002. [Consulta: 7 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  15. Página/12. «“Historias mínimas” ahora vuela sobre las alas de los Cóndores» (en castellà). [Consulta: 7 setembre 2017].
  16. La Nación. «Los candidatos al Cóndor de Plata» (en castellà), 11-07-2003. Arxivat de l'original el 2017-10-12. [Consulta: 7 setembre 2017].
  17. La Nación. «Valentín, de Agresti, obtuvo siete premios Cóndor de Plata» (en castellà), 05-05-2004. [Consulta: 7 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  18. La Nación. «Candidatos al Cóndor de Plata 2004» (en castellà), 08-01-2004. Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 7 setembre 2017].