Rachel Bespaloff

Filòsofa uncraïniana

Rachel Bespaloff (Nova Zagora, Bulgària, 14 de maig de 1895 - South Hadley, Massachusetts, Estats Units, 6 d'abril de 1949) fou una escriptora i filòsofa, nacionalitzada americana, de llengua francesa, filla de Daniel Pasmanik, teòric del sionisme.[1]

Infotaula de personaRachel Bespaloff
Biografia
Naixement14 maig 1895 Modifica el valor a Wikidata
Nova Zagora (Bulgària) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1949 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
South Hadley (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Asfíxia Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballFilosofia i literatura francesa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, filòsofa, especialista en literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMount Holyoke College Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Biografia modifica

Originària d'una família jueva d'Ucraïna. A l'any 1897, la seva família es va establir a Ginebra, on esdevindrà estudiant d'Ernest Bloch. Comença una carrera musical però la descarta per dedicar-se a l'escriptura. Casada a París, té una filla. La família s'instal·la a Sant Rafèu, a la Provença, d'on anava sovint París.

Fugí de França als Estats Units amb motiu de l'ocupació alemanya.

Se suïcidà amb gas el 6 d'abril de 1949 a South Hadley, Massachusetts (Estats Units).[2]

Obra i pensament modifica

La seva obra es caracteritza per una lectura existencial de Søren Kierkegaard, Gabriel Marcel, André Malraux, etc. Descobrir l'ésser darrere de l'escrit és el seu credo. És coneguda pel seu assaig sobre la Ilíada (De la Ilíada). Va ser de les primeres persones que va llegir Martin Heidegger a França. L'amistat amb Léon Chestov i Jean Wahl influeix molt el seu pensament. Té només dues obres publicades. A més de la Ilíada, l'altra és Cheminements et Carrefours publicada a l'any 1938 per l'editorial Vrin, que conté una sèrie d'assaigs sobre el pensament de Julien Green, André Malraux, Sören Kierkegaard, Gabriel Marcel i Léon Chestov. En aquests assaigs és on encunya sobretot el seu pensament sobre l'instant de la veritat, de la llibertat, la força o el secret. En els assaigs sobre Kierkegaard fa una lectura crítica de les dues obres kierkegaardianes La Repetició i Temor i Tremolor, on es poden destacar les seves reflexions sobre l'ètica o la literatura.

Com a lectora de Kierkegaard, cal destacar també la importància d'una altra obra de Kierkegaard que ha tingut influència sobre el pensament de Bespaloff, Les Obres de l'amor, d'on va extreure sobretot les nocions d'amor i justícia. Però, de la mateixa manera que en la seva lectura d'Homer, Bespaloff destaca que un aspecte interessant de l'escriptura de Kierkegaard és justament el conjunt de pseudònims, personatges, els múltiples editors i protagonistes. Aquest joc d'identitats permetia a Bespaloff analitzar un text a partir de les oposicions que es donen entre aquests personatges. És justament entre aquests personatges on, per a Bespaloff "és teixeix els trets d'un món, s'aixequen, configuren tensions que ressonen amb tensions del propi escriptor".[3]

D'aquesta posada en joc del conjunt de personatges (tant herois, com personatges marginals del relat d'Homer) o dels pseudònims i dels personatges de Kierkegaard, Bespaloff comença encunyar la línia de un pensament sobre la fragilitat humana.

Entre els anys 1937 i 1947 manté correspondència amb Jean Wahl, on reprèn algunes de les reflexions desenvolupades en Cheminements et Carrefours, entre elles sobre l'instant de la veritat com a secret de l'ésser, "la veritat que és, no és aquella que és donada"[4] i sobre l'experiència de la literatura.

Els seus primers escrits, en forma d'articles, van ser publicats entre els anys 1932 i 1939 en la Revue Philosophique i La Nouvelle Revue Française.[5] Les diverses cartes que intercanvia amb Jean Wahl, Gabriel Marcel o André Malraux, contenen gran part del seu pensament filosòfic i literari.

Obres traduïdes en català modifica

Obres modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Olivier Salazar-Ferrer, «Rachel Bespaloff et Benjamin Fondane devant Chestov», Europe, n°960, avril 2009, p.137-149, ISBN 978-2-351-50023-1
  • Olivier Salazar-Ferrer, «article Bespalof» dans Jeanyves Guérin (dir.), Dictionnaire Albert Camus, Paris, Robert Laffont, 2009, p. 86-87, ISBN 978-2-221-10734-8
  • Olivier Salazar-Ferrer, Rachel Bespaloff et la nostalgie de l'Instant, Cahiers Léon Chestov, n°3, 2003, p.55-63.
  • Ramona Fotiade et Olivier Salazar-Ferrer (dir.), Cahiers Léon Chestov, «Chestov-Bespaloff», n°8, 2008.

Enllaços externs modifica