Obre el menú principal

Lev Isaákovich Shestov, (en rus Лев Исаа́кович Шесто́в ) (Kíev, 1866 - París, 1938), va ser un filòsof existencialista rus.

Infotaula de personaLev Shestov
Si Léon Chestov noong 1927.jpg
Biografia
Naixement 31 gener 1866 (Julià)
Kíev
Mort 19 novembre 1938 (72 anys)
París
Formació Universitat Estatal de Moscou
Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíev
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof, professor d'universitat, escriptor i historiador de la literatura
Ocupador Universitat de París
Influències
Modifica les dades a Wikidata

Nascut amb el nom de Lev Isaakovich Schwarzmann i de família jueva, Shestov és considerat el màxim exponent de l'existencialisme a Rússia. Va estudiar a Moscou i després va viure a Sant Petersburg fins a la Revolució russa, després de la qual s'exiliaria a França fins a la seva mort.

La seva filosofia va estar inspirada per Friedrich Nietzsche pel que fa a l'anarquisme, però també va tenir la influència del significat religiós de Søren Kierkegaard i Pascal. Aquestes influències el van conduir a investigar la història filosòfica occidental en els plantejaments crítics dels enfrontaments entre Fe i Raó (relació Jerusalem-Atenes) amb els màxims exponents de la filosofia i de la literatura, per així concloure que la primera té primacia sobre la segona quant a la solució dels problemes transcendentals de l'home.

Aquest plantejament consisteix en una crítica al racionalisme tant al secular com al religiós, del qual argumenta que la raó i el saber estan orgullosos i una conseqüència del pecat original en l'antiguitat que, en comptes d'alliberar, oprimeix; de manera que l'existencialisme de Chestov és més aviat espiritual que no pas antropocèntric i subjectiu.

Shestov va estar al centre del debat filosòfic des de la seva arribada a França cap al 1920 i va mantenir converses amb alguns dels més importants filòsofs europeus de l'època com Edmund Husserl, Martin Buber (amb qui discuteix arran d'una conversa sobre Hitler), Karl Jaspers (amb qui manté una polèmica sobre Nietzsche) o Martin Heidegger, filòsof que coneix el 1928 a la casa de Husserl i que va ser convidat a la Sorbona a donar una conferència per mediació de Shestov, com podem llegir en la correspondència que tots dos van mantenir. Shestov va intentar donar a conèixer Heidegger a França, com havia fet amb el mestre Husserl abans. Va ser Shestov qui escriu sobre ell per primera vegada per al públic francès i qui el convida a donar unes conferències a França. Shestov va conèixer a Heidegger a través d'Edmund Husserl, qui li va recomanar que el llegís (Shestov àdhuc no l'havia llegit, igual que a Kierkegaard no l'havia llegit encara). Segons Husserl, Shestov havia de llegir a Kierkegaard i a Heidegger, perquè per a ell un no era més que el continuador de la filosofia de l'altre. Tots aquests testimoniatges han arribat a nosaltres sobretot, arran del seu deixeble de Shestov, Benjamin Fondane i el seu llibre Rencontres avec Léon Chestov. A més la relació de Shestov amb Husserl i Heidegger és important perquè va ser arran d'una conversa entre els dos primers, li van sorgir les idees a Heidegger per escriure el seu famós text Què és la metafísica? . Pot llegir-se amb més detall el succeït en les seves reunions en la biografia de Lev Shestov que es va publicar en els anys 90 a França per part de la seva filla.

Fernando Savater assenyala que per Shestov l'ésser humà habita en aquest món com un presoner de la necessitat i l'irremeiable, sotmès a la injustícia, a l'aixafament dels més febles i finalment a la fatalitat de la mort... i que aspira a una llibertat que, encara desconeguda, es troba en la divinitat, en la possibilitat d'una espiritualitat on tot és possible. Per Shestov el seu rival intel·lectual, la seva 'bèstia negra' és Spinoza i els seus aliats Plotí, Luter, Pascal i Dostoievski.

La forma de filosofar de Shestov tindria repercussió i influències en alguns pensadors del segle XX com per exemple Albert Camus o Emil Cioran, qui va reconèixer que Shestov li havia deixat una profunda petjada. Com relata Sanda Stolojan en el prefaci de l'edició antològica de De llàgrimes i de sants de Emil Cioran: En les seves converses amb Chestov, Benjamin Fondane cita unes paraules de Chestov, segons les quals la millor manera de filosofar consisteix a 'seguir tot sol el propi camí', sense utilitzar com a guia a un altre filòsof, o, millor encara, a parlar de si mateix. Fondane afegeix: 'el tipus del nou filòsof és el pensador privat, Job assegut sobre un femer'. Cioran pertany a aquesta raça de pensadors.[1]

Lev Shestov va influir en alguns pensadors del segle XX que així ho han reconegut com ara Rachel Bespaloff, Sartre, Camus, Heidegger, Levinas, Bataille, Blanchot, Deleuze, Cioran, Ionesco, Jankélévitch entre d'altres.

ObresModifica

  • Shakespeare i el seu crític Brandes (1898)
  • Tolstói i Nietzsche, Filosofia del ben (1900)
  • Dostoyevski i Nietzsche, Filosofia de la Tragèdia (1903)
  • Apoteosi de l'infundat. Intent de pensament adogmático (1905)
  • Els començaments i les finalitats. Recopilació d'articles (1908)
  • Els grans desvetllaments. Recopilació d'articles (1912)
  • Què és el bolxevisme? (1920)
  • La nit de Getsemaní (1923)
  • Potestas Clavium (1923)
  • Sobre la balança de Job (1929)
  • Kierkegaard i la Filosofia Existencial (1936)
  • Atenes i Jerusalem (1938)
  • Sola Fide. Luter i l'església (1960)
  • De la Filosofia Medieval

ReferènciesModifica

  1. Cioran, Emil. De Lágrimas de De Santos. Tusquets, 1998. 

BibliografiaModifica

  • Baranoff-Chestov, Nathalie. Vie de Léon Chestov, L'Homme du souterrain, vol. I. Éd. de la diference, 1991.
  • Baranoff-Chestov, Nathalie. Vie de Léon Chestov, Els dernières anées, vol. II. Éd. de la diference, 1993.
  • Rostenne, Paul. León Chestov. Filosofia i llibertat, traducció de N. Vilela, Editorial Columba, Col·lecció Homes Inquiets, 1968. No consta ISBN en l'edició.
  • Fondane, Benjamin. Rencontres avec Léon Chestov, Éd. Plasma, 1982 ; Éd. Arcane 17, 1996 (ISBN 2866960033) ; Éd. Senar Lieu, 2016 (ISBN 9782352702337).
  • Ferrater Mora, J. Diccionari de Filosofia, "Liév Isakovich Chéstov", Cercle de Lectors, Barcelona, 2001 (ISBN 8422689650) Tom I.
  • Revoltes, José. Visió del Paricutín, "Sobre un llibre de Chéstov: L'art i les evidències", Edicions Era, Mèxic, 1983, Obres Completes de José Regirades, Tom 24, (ISBN 9684110162).
  • Suys, J. Leo Sjestow's protest tegen de Rode (De intellectuele biographie van een russich denker), Amsterdam, N. V. Seyffardt, 1931.
  • Fondane, Bejamin. La Conscience malheureuse, París, Denoël et Steele, 1936.
  • Fondane, Benjamin. Léon Chestov et la lutte contre els évidences, Revue Philosophique, 1938.
  • Fondane, Benjamin. Sud els rives de l'Illissus, Cahiers du Sud, 1947.
  • Berdiáyev, Nikolái. Tres estudis sobre Shestov (en rus), Pout, 1936 i 1938-39 i Annales Contemporaines, París, Ymca Press, 1936.
  • Lazareff, Adolf. Vie et connaissance, París, Vrin, 1948.
  • Lazareff, Adolf. "Léon Chestov", Annales Contemporaines, 1936 (en rus), i Graz, Schmidt Dengler, 1950 (en alemany).
  • Bespaloff, Rachel. Cheminements et Carrefours, París, Vrin, 1938.
  • Zenkovsky. Histoire de la philosophie russe (en rus), París, Ymca Press, 1950.
  • Janoska, Groeg. Kant und Schestov, Graz, Schmidt Dengler, 1951.