Reserva índia

(S'ha redirigit des de: Reserves índies)
Per a altres significats, vegeu «reserva índia (Canadà)».

Les reserves índies són territoris dels EUA i del Canadà que encara actualment es troben sota sobirania limitada de les tribus ameríndies, els quals hi poden, entre altres activitats, obrir casinos i locals de joc, activitats prohibides a molts estats. Pel que fa als dels EUA, la gran majoria són considerades servant nations (nacions domèstiques) i la seva administració és encarregada al Ministeri d'Interior mitjançant el Bureau of Indian Affairs (BIA).

Mapa de les reserves índies als EUA.

Reserves als EUA

modifica

Es calcula que el territori de les reserves federals als EUA sumava 365.000 km² (el 4% del territori dels EUA). La BIA ha dividit l'administració de les reserves en 11 agències. Les zones funcionen com a mitjancers entre l'indi i la BIA, però sovint manquen cooperació i diners. Cada zona es divideix en agències, una per cada tribu gran, i les petites s'agrupen en una de general, com l'Agència Everett per als Puget Sound Salish. L'agència s'encarrega de distribuir les racions, nomenar interlocutors i la policia indígena, tots els serveis llevat els mèdics.

Minneapolis

modifica

Comprèn les reserves dels estats de:

Minnesota

modifica

El territori de reserves a Minnesota comprèn 779.138 acres tribals més 50.338 acres individuals, dividits en 14 reserves:

Wisconsin

modifica

El territori de les reserves a Wisconsin comprèn 338.097 acres tribals més 80.345 acres individuals, dividits en 11 reserves:

Michigan

modifica

El territori de les reserves a Michigan comprèn 14.411 acres per tribu més 9.276 acres individuals, dividits en 8 reserves:

A Iowa només hi ha 3.500 acres de la reserva Mesquakie de Tama County, pertanyent als sauk i fox.

Aberdeen

modifica

Comprèn les reserves dels estats de:

Dakota del Nord

modifica

El territori de les reserves de Dakota del Nord comprèn 214.006 acres per tribu més 627.289 acres individuals, dividides en tres reserves:

Dakota del Sud

modifica

El territori de les reserves de Dakota del Sud comprèn 2.399.531 acres per tribu més 2.121.188 acres invididuals. En total, 5.024 km² dels indis i 24.114 km² més en mans de la BIA. Són dividits en vuit reserves en mans dels diverses faccions dels sioux teton: Standing Rock, Cheyenne River, Lower Brulé, Pine Ridge, Rosebud, Sisseton-Wahpeton, Yankton i Crow Creek.

Nebraska

modifica

El territori de les reserves de Nebraska comprèn 21.742 acres per tribu més 43.208 acres individuals, dividits entre tres reserves:

Billings

modifica

Comprèn les reserves dels estats de:

Montana

modifica

El territori de les reserves de Montana comprèn 2.663.385 acres per tribu més 2.911.450 acres individuals, dividits en set reserves:

Wyoming

modifica

El territori de les reserves de Wyoming amb 1.598.075 acres tribals i 101.537 més individuals, que suposen uns 7.500 kilòmetres quadrats. Només hi ha una reserva, la de Wind River, i hi viuen arapaho, xoixon wind river i alguns xeienes.

Muskogee

modifica

Aquesta agència gestiona les terres de les cinc tribus civilitzades d'Oklahoma: creek, choctaws, chickasaw, cherokee i seminola.

Andarko

modifica

Creada per a la resta de les tribus d'Oklahoma, amb 96.839 acres per tribu més 1.005.165 acres individuals repartits entre les reserves Osage i Fort Sill, on encara hi viuen alguns kiowa, comanxe, xeiene i arapaho. També se li han adscrit les reserves de Kansas, on hi ha hi ha 7.219 acres per tribu i 23.763 acres individuals, dividits en quatre reserves (potawatomi, kickapoo, iowa i mesquakie. Més tard hi adscriviren els choctaw de Mississipi.

Alburquerque

modifica

Creada per a les tribus de Nou Mèxic, amb 7.119.982 acres per tribu més 621.715 acres individuals. Hi ha 25 reserves:

Phoenix

modifica

Creada per a les tribus d'Arizona, amb 79.590 km² de terra índia, corresponen 19.775.959 acres per tribu més 256.879 acres individuals, dividits en 23 reserves.

Sacramento

modifica

Creada per a les tribus de Califòrnia, amb 520.049 acres per tribu més 66.769 acres tribals, repartits entre 96 reserves i ranxeries. Entre les més importants, cal destacar les de Colorado River (amb part d'ella a Arizona), Hoopa Valley, Round Valley, Modoc, Pomo, Santa Isabel, Capitán Grande, Las Sierras, Tulare, Santa Rosa, Campo, Chemehuevi, Manzanita, Cuyapipe.

  • Dels salinan, Quartz Valley, Redwood Valley, Ronnerville.
  • Dels luiseño, La Posta, Los Coyotes, La Jolla (8.798 acres), Pala (12.333 acres), Pauma (5.826 acres), Pechanga, Rincón (3.918 acres), Soboba i Twenty-nine Palms.
  • Dels paiute i xoixon, Bishop.
  • Dels cahuilla, Torres Martínez, Morongo, Cabazon, Santa Rosa, Soboba (amb Luiseño), Augustine i Cahuilla.
  • Dels yokut, Tacge, Table Mountain, Tule River i la ranchería de Santa Rosa.
  • Dels chumash, la reserva Santa Ynez.

Portland

modifica

Comprèn les reserves de:

Washington

modifica

El territori de les reserves de Washington comprèn 2.250.731 acres tribals més 467.785 acres individuals, repartits entre 27 reserves. Podem distingir:

El territori de les reserves d'Oregon comprèn 660.367 acres tribals més 135.053 individuals, dividits en 7 reserves.

El territori de les reserves d'Idaho comprèn 464.077 acres per tribu més 327.301 acres individuals, dividits en quatre reserves:

Fou creada per a les reserves d'Alaska, tant inuit i aleut com ameríndies, amb 86.773 acres per tribu més 1.265.432 acres individuals, dividits entre la reserva Unalakleet i els terres individuals inuit.

Washington DC

modifica

Creada per als indis de l'Est del Mississippi, com els seminola de Florida i l'Easter Band Cherokee de Carolina del Nord.

Tribus no federals

modifica

Hi ha tribus, però, que no depenen de la BIA, sinó dels Estats als quals resideixen, com els tigua d'El Paso, adscrits a l'Estat de Texas, i les tribus de la Confederació Iroquesa, que depenen del de Nova York.

Vegeu també

modifica