Roman Jakobson

lingüista nord-americà d'origen rus

Roman Jakobson, nascut Roman Óssipovitx Iakobson, en rus: Рома́н О́сипович Якобсо́н, (Moscou, 1896 - Boston, 1982) fou un lingüista nord-americà d'origen rus, personatge fonamental del formalisme rus, precursor de l'estructuralisme alhora que també n'és difusor.

Infotaula de personaRoman Jakobson
Roman Yakobson.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Роман Осипович Якобсон Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1982 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
President de la Societat Lingüística d'Amèrica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus russos Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, estructuralisme, poètica, morfologia i literatura russa Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLingüista, especialista en literatura, pedagog, historiador i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Massarik Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesClarence Brown Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMorris Halle Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis

VidaModifica

Fou un dels fundadors del Cercle de Praga, on va mudar-se el 1920 des de la seva Rússia natal. El 1941, va traslladar-se als Estats Units, on va ensenyar a les universitats de Columbia i Harvard. Els seus articles, que representen gran part del total de la seva obra, aparegueren recopilats en Pàgines selectes (1962 - 1970). Literàriament, durant la seva època d'estudiant, va escriure poesia avantguardista.

Les funcions del llenguatgeModifica

Jakobson, influït pel model orgànic de Karl Bühler, va distingir sis funcions del llenguatge que es corresponen amb els sis elements de la comunicació de la seva versió:

  • emotiva (centrada en l'emissor)
  • conativa (centrada en el receptor)
  • fàtica o de contacte (centrada en el canal)
  • estètica o poètica (centrada en el missatge)
  • referencial (centrada en la situació o context)
  • metalingüística (centrada en el codi)

A més a més, la teoria de Jakobson considera que en un missate hi pot haver a la vegada més d'una funció, però sempre hi haurà una de principal: la funció dominant.

Trets gramaticalsModifica

Va proposar classificar les llengües no pel seu origen (com fa la lingüística comparativa clàssica) sinó per la presència o absència de determinats trets gramaticals, com per exemple la posició del verb en la frase, la formació de paraules afegint morfemes al mot inicial o l'existència de casos.

Aquesta tipologia va ajudar a formular alguns universals lingüístics del generativisme. També va influir en el concepte de "marcació", que distingeix el grau de naturalitat d'una estructura determinada en una llengua. Així, la passiva és menys natural en català que en anglès.

FonologiaModifica

Va ser el pare dels trets distintius en fonologia, aquells trets que oposen per parelles els diferents segments fònics (agrupant-se en +/- segons tinguessin o no aquell tret). Molts d'aquests van servir de base a la classificació de fonemes de l'AFI. Aquests trets són:

  • +/- consonant: els sons són + consonàntics quan hi ha una interrupció del pas de l'aire i - consonàntics quan són vocals, diftongs o un entremig.
  • +/- sonorant: un so és sonorant si pot ser pronunciat de forma contínua (per això una [s] ho és però una [p] no).
  • +/- sil·làbic: si pot ser nucli de la síl·laba en aquell idioma o no.
  • +/- sonor: segons si hi ha o no vibració de les cordes vocals. La sonoritat és un dels tres paràmetres majors considerats en el quadre de fonemes de l'AFI (els altres són el mode d'articulació i el punt d'articulació).
  • +/- glotal: segons el paper de la glotis en l'articulació.
  • +/- nasal: segons si l'aire s'escapa alhora pel nas i la boca, com en la [m] o no.
  • +/- lateral: segons s'escapi l'aire pels costats de la llengua, com passa en la [l] o no.
  • +/- arrodonits: en els sons + arrodonits, els llavis formen un cercle o similar, com en la [o].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roman Jakobson