Síndrome tòxica
La síndrome tòxica o toxíndrome (manlleu de l'anglès toxidrome) és un conjunt de signes i símptomes originats per un augment del nivell de toxines al cos, sovint com a conseqüència d'una sobredosi per drogues, tot i que una infecció sistèmica també en podria comportar una. El terme va ser concebut per Mofenson i Greensher l'any 1974.[1] Els símptomes comuns són: mareig, desorientació, nàusees, vòmit i oscil·lòpsia. Una síndrome tòxica pot indicar una emergència mèdica i requerir tractament en un centre especialitzat en enverinaments. Les manifestacions clàssiques de cada síndrome es mostren a la següent taula, tot i que poden ser variables o estar emmascarades per la ingesta concomitant de diverses substàncies.[2]
| Efectes | PA | FC | FR | Temperatura | Mida | Peristaltisme | Diaforesis |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Anticolinèrgic | ~ | Augmentada | ~ | Augmentada | Augmentada | Disminuïts | Disminuïda |
| Colinèrgic | ~ | ~ | ~ | ~ | Disminuïda | Augmentats | Augmentada |
| Al·lucinògens | Augmentada | Augmentada | Augmentada | ~ | Augmentada | Augmentats | ~ |
| Opioides | Disminuïda | Disminuïda | Disminuïda | Disminuïda | Disminuïda | Disminuïts | Disminuïda |
| Simpaticomimètics | Augmentada | Augmentada | Augmentada | Augmentada | Augmentada | Augmentats | Augmentada |
| Sedants / hipnòtics | Disminuïda | Disminuïda | Disminuïda | Disminuïda | ~ | Disminuïts | Disminuïda |
| Serotoninèrgic | Augmentada | Augmentada | ~ | Augmentada | Augmentada | Augmentats | Augmentada |
Síndrome anticolinèrgica modifica
Els símptomes inclouen visió borrosa, midriasi, febre, disminució dels sorolls intestinals, pell seca, retenció urinària, deliri, al·lucinacions, pèrdues de memòria i psicosi. Entre les complicacions trobem hipertensió, hipertèrmia i taquicàrdia.[2]
- Substàncies causants: antihistamínics, antipsicòtics, antidepressius i antiparkinsonians. Alguns exemples, són: atropina, benzotropina, datura i escopolamina.
- Antídot: fisostigmina.[4]
Síndrome colinèrgica modifica
Pàgina principal: síndrome colinèrgica
Una acumulació d'acetilcolina, sovint per inhibició de l'acetilcolinesterasa, provocarà una accentuació dels efectes colinèrgics. Principalment veurem afectació a 3 nivells:
- Símptomes muscarínics: miosi, dolor ocular, visió borrosa, augment de les secrecions (rinorrea, llagrimeig, salivació, broncorrea i diaforesis), dispnea, tos, augment del peristaltisme (nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea, incontinència fecal i urinària). En casos severs pot cursar amb bradicàrdia, hipotensió i edema pulmonar.
- Símptomes nicotínics: espasmes musculars, fasciculacions, hipertensió arterial, taquicàrdia i, en casos severs, hipoventilació i aturada respiratòria. La clínica nicotínica és menys freqüent, sol aparèixer en pacients molt afectats.
- Símptomes del sistema nerviós central: cefalea, convulsions, confusió, debilitat i coma.
Substàncies causants: organofosforats, carbamats, agents nerviosos (o armes químiques), fisostigmina, pilocarpina i alguns bolets (com per exemple l'Inocybe rimosa).[4]
Antídot: atropina, que bloqueja els receptors muscarínics, i oximes, que afavoreix la regeneració de l'acetilcolinesterasa.[4]
Síndrome al·lucinògena modifica
La clínica inclou desorientació, al·lucinacions, augment del peristaltisme, pànic i convulsions. Entre les compliacions trobem hipertensió, taquicàrdia i taquipnea.
- Substàncies causants: cocaïna, amfetamines i feniciclidina, LSD, mescalina i ketamina, entre altres.
- Antídot: benzodiacepines.
Síndrome per opioides modifica
Entre els signes i símptomes trobem la tríada clàssica de miosi, bradipnea i coma.[2] Tanmateix, podem trobar diversos graus d'alteració de l'estat mental, edema pulmonar i, fins i tot, estat de xoc. Les complicacions inclouen bradicàrdia, hipotensió arterial i hipotèrmia.
- Substàncies causants: opiacis, propoxifè i dextrometorfà, entre altres.
- Antídot: naloxona.
Síndrome hipnòtica / sedant modifica
La clínica cursa amb atàxia, disestèsia, visió borrosa, diplòpia, nistagme, dificultat per la parla, deliri, confusió, al·lucinacions, sedació, estupor i coma. La major complicació és l'apnea central per depressió del sistema nerviós central.
- Substàncies causants: anticonvulsionants, barbitúrics, benzodiacepines, agonistes GABA, etanol i metaqualona. Tot i que la majoria de sedants/hipnòtics són anticonvulsionants, alguns com els agonistes GABA o la metaqualona disminueixen el llindar convulsiu (en faciliten l'aparició) i poden provocar convulsions paradoxals en cas de sobredosi.
- Antídot: flumazenil (en cas que la intoxicació sigui per benzodiacepines).[4]
Síndrome simpaticomimètica modifica
Els símptomes que apareixen en una síndrome tòxica per agonistes adrenèrgics (simpaticomimètics) inclouen ansietat, diaforesis, hiperreflèxia, midriasi, paranoia, piloerecció i convulsions. Les complicacions són la hipertensió arterial i la taquicàrdia. La síndrome simpaticomimètica pot ser molt similar a l'anticolinèrgica, però es distingeix d'aquesta última per un augment del persitaltisme i la sudoració.[2]
- Substàncies causants: cocaïna, amfetamines i derivats de l'estructura amfetamínica, com ara l'efedrina, les metanfetamines, les fenilpropanolamines i la pseudoefedrina. El broncodilatador salbutamol també pot provocar aquesta síndrome.
- Antídot: benzodiacepines.
Síndrome serotoninèrgica modifica
Pàgina principal: síndrome serotoninèrgica.
La clínica cursa amb una alteració del nivell de consciència (ansietat, agitació, confusió, somnolència i coma), una disfunció autonòmica (amb un augment de la pressió arterial, freqüència cardíaca, temperatura, sudoració, peristaltisme i mida pupil·lar) i una exitació neuromuscular (acatísia, tremolor, clonus i hipertonia muscular). La principal complicació és la hipertèrmia, que pot aparèixer en menys de 24 hores i provocar un fracàs multi-orgànic i la mort.[4]
- Substàncies causants: antidepressius (ISRS i IMAO), triptòfan, valproat, liti, anti-emètics, antibiòtics (linezolid) i drogués d'abús (LSD i cocaïna).
- Antídot: ciproheptadina o clorpromazina.[4]
Referències modifica
- ↑ Mofenson, Howard C.; Greensher, Joseph «The Nontoxic Ingestion» (en anglès). Pediatric Clinics of North America, 17, 3, 1970-08, pàg. 583–590. DOI: 10.1016/S0031-3955(16)32453-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Stead, LG; Stead, SM; Kaufman, MS (2006). First Aid for the Emergency Medicine Clerkship (2nd ed.). McGraw-Hill. pp. 395–6. ISBN 0-07-144873-X.
- ↑ Goldfrank's toxicologic emergencies. 7. ed. Stamford, Conn: Appleton & Lange, 1998. ISBN 978-0-8385-3148-8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 - Nogué S. Toxicología Clínica: bases para el diagnóstico y el tratamiento de las intoxicaciones en servicios de urgencias, áreas de vigilancia intensiva y unidades de Toxicología. Barcelona: Elsevier; 2019. (Llibre)