Tomàs Garcés i Miravet
Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 9 d'octubre de 1901 - Barcelona, 16 de novembre de 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari català. A més a més, també és rellevant la seva contribució en el camp del periodisme i de la crítica literària.
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement |
9 d'octubre de 1901 Barcelona |
Mort |
16 de desembre de 1993 (als 92 anys) Barcelona |
Lloc d'enterrament | Cementiri del Poblenou (Dep. III, illa 2a, tomba menor 14) |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor. |
Gènere | Poesia |
Família | |
Fills | Jordi Garcés i Brusés |
Premis | |
| |
![]() | |
![]() |
BiografiaModifica
Fou fill de Buenaventura Garcés Bermejo, de Paredes, i de Maria Miravet, de Tremp.[1]
De ben petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit, l'obra del qual el marcà profundament. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. En esclatar la Guerra Civil espanyola fugí a França, on fou professor de castellà a la Universitat de Tolosa i intimà amb Josep Sebastià Pons.
Retornà a Catalunya el 1947. El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 li fou atorgada la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, i el 1993 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural sis mesos abans de morir a Barcelona. És pare de Jordi Garcés i Brusés i avi de Marina Garcés.
Obra literàriaModifica
Col·laborà en les revistes "Mar Vella", de la qual en fou el fundador; "La Publicitat", on signà sota el pseudònim de Ship-Boy; "Ariel", "Serra d'Or", la "Revista de Poesia", "Revista de Catalunya", "D'Ací i d'Allà", i "La Revista". Així mateix fou un dels fundadors dels "Quaderns de Poesia".
Considerat com "el poeta català de la cançó", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, se'l va identificar amb la poesia neopopulista de Federico García Lorca i Rafael Alberti, i els seus poemes foren musicats per Eduard Toldrà i Xavier Gols entre d'altres. Va fer una entrada de cavall sicilià en el panorama de la poesia catalana de la dècada del 1920 amb Vint cançons, el seu primer llibre de versos.
PoesiaModifica
|
ProsaModifica
TraduccióModifica |