Tour de França de 1983

L'edició del Tour de França de 1983,[1] 70a edició de la cursa francesa, es disputà entre l'1 i el 24 de juliol de 1983, amb un recorregut de 3.809 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes. D'aquestes, 6 foren contrarellotges, una per equips i 5 individuals (dues d'elles cronoescalades).

Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1983
Imatge del mapa localitzador
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Part deSuper Prestige Pernod 1983 Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment3.809 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaFontenay-sous-Bois Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants140, inici
88, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1r juliol 1983 – 24 juliol 1983 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició70 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer lloc Laurent Fignon
Segon lloc Ángel Arroyo Lanchas
Tercer lloc Peter Winnen
Venç per punts Sean Kelly
Millor equip per punts TI-Raleigh-Campagnolo 1983
Venç juvenil Laurent Fignon
Venç muntanya Lucien Van Impe
Venç per equips TI-Raleigh-Campagnolo 1983
Modifica el valor a Wikidata

1982 Modifica el valor a Wikidata
1984 Modifica el valor a Wikidata

Hi van prendre part 14 equips de 10 corredors cadascun. Cap d'ells arribà sencer al final. Aquesta és la primera edició del Tour oberta als ciclistes amateurs, cosa que permet la participació d'un equip colombià, dirigit per Luis Ocaña[2][3] i que va fer un bon paper, amb Patrocinio Jiménez segon de la classificació de la muntanya i Edgar Corredor com a millor classificat, el 16è.[4]

Pascal Simon, mallot groc, va patir una caiguda durant l'onzena etapa que li provocà una fractura a la clavícula. Tot i la fractura, va continuar corrent durant una setmana, conservant el mallot groc, però durant la primera etapa alpina es veié obligat a abandonar.

A la 16a etapa Henk Lubberding i Michel Laurent arriben destacats a la meta i es disputen l'etapa. A pocs metres de l'arribada Lubberding envia Laurent contra les tanques, provocant-li una fractura a la mà. Immediatament és desqualificat i la victòria és atribuïda a Laurent.

Bernard Hinault, vencedor de les darreres dues edicions no pren part a la cursa. El vencedor serà el també francès Laurent Fignon, que ho farà en la seva primera participació.[5]

Resultats

modifica

Classificació general

modifica
  Classificació General
1. Laurent Fignon   França 105h 07' 52"
2. Ángel Arroyo   Espanya + 4' 04"
3. Peter Winnen   Països Baixos + 4' 09"
4. Lucien Van Impe   Bèlgica + 4' 16"
5. Robert Alban   França + 7' 53"
6. Jean-René Bernaudeau   França + 8' 59"
7. Sean Kelly   Irlanda + 12' 09"
8. Marc Madiot   França + 14' 55"
9. Phil Anderson   Austràlia + 16' 56"
10. Henk Lubberding   Països Baixos + 18' 55"
140 participants, 88 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya

modifica
1r   Lucien Van Impe 272 pts
2n   José Patrocinio Jiménez 195 pts
3r   Robert Millar 157 pts

Classificació de la Regularitat

modifica
1r   Sean Kelly 360 pts
2n   Frits Pirard 144 pts
3r   Laurent Fignon 126 pts

Classificació per equips

modifica
1r   TI-Raleigh

Altres classificacions

modifica
Millor Jove   Laurent Fignon
Combativitat   Serge Demierre
Etapa Data Recorregut km Guanyador Líder
Pròleg 1 de juliol Fontenay-sous-Bois-Fontenay-sous-Bois 5,5 (CRI)   Eric Vanderaerden   Eric Vanderaerden
1a 2 de juliol Nogent-sur-Marne-Créteil 163   Frits Pirard   Eric Vanderaerden
2a 3 de juliol Soissons-Fontaine-au-Pire 100 (CRE)   Coop-Mercier   Jean-Louis Gauthier
3a 4 de juliol Valenciennes-Roubaix 152   Rudy Matthijs   Kim Andersen
4a 5 de juliol Roubaix-Le Havre 300   Serge Demierre   Kim Andersen
5a 6 de juliol Le Havre-Le Mans 257   Dominique Gaigne   Kim Andersen
6a 7 de juliol Châteaubriant-Nantes 58,5 (CRI)   Bert Oosterbosch   Kim Andersen
7a 8 de juliol Nantes-Illa d'Oléron 216   Ricardo Magrini   Kim Andersen
8a 9 de juliol La Rochelle-Bordeus 222   Bert Oosterbosch   Kim Andersen
9a 10 de juliol Bordeus-Pau 207   Philippe Chevallier   Sean Kelly
10a 11 de juliol Pau-Banhèras de Luishon   201   Robert Millar   Pascal Simon
11a 12 de juliol Banhèras de Luishon-Fleurance 177   Régis Clère   Pascal Simon
12a 13 de juliol Fleurance-Roquefort-sur-Soulzon 261   Kim Andersen   Pascal Simon
13a 14 de juliol Roquefort-sur-Soulzon-Aurillac 210   Henk Lubberding   Pascal Simon
14a 15 de juliol Aurillac-Issoire 249   Pierre Le Bigault   Pascal Simon
15a 16 de juliol Clarmont d'Alvèrnia-Puy-de-Dôme   15,6 (CRI)   Ángel Arroyo   Pascal Simon
16a 17 de juliol Issoire-Saint-Étienne 144,5   Michel Laurent   Pascal Simon
17a 19 de juliol La Tour-du-Pin-Aup d'Uès   223   Peter Winnen   Laurent Fignon
18a 20 de juliol Bourg-d'Oisans-Morzine   247   Jacques Michaud   Laurent Fignon
19a 21 de juliol Morzine-Avoriaz   15 (CRI)   Lucien van Impe   Laurent Fignon
20a 22 de juliol Morzine-Dijon 291   Philippe Leleu   Laurent Fignon
21a 23 de juliol Dijon-Dijon 50 (CRI)   Laurent Fignon   Laurent Fignon
22a 24 de juliol Alfortville-París 195   Gilbert Glaus   Laurent Fignon

Referències

modifica
  1. Web oficial del Tour de França
  2. "Fiebre amarilla" entre los mejores del "Tour" a El Mundo Deportivo (29 de juny de 1983)
  3. Españoles y colombianos, alicientes de excepción en un recorrido durísimo a El Mundo Deportivo (30 de juny de 1983)
  4. L'historique du Tour, Année 1983, Étape 22 Alfortville - París a letour.fr
  5. Tour de França de 1983 a memoire-du-cyclisme.eu[Enllaç no actiu] (francès)