Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე), literalment «Fortalesa del Senyor»), és una antiga ciutat de coves excavades en la roca, un dels assentaments urbans més antics en el territori de Geòrgia.[1] Uplistsikhe està tallada en roques i situada a 12 km a l'est de la ciutat de Gori, al marge esquerre del riu Kura i a la regió de Xida Kartli i a 70 km a l'oest de Tbilisi.[1] La ciutat que va ser fundada a la fi del II mil·lenni aC. o principis del I mil·lenni aC., va experimentar diversos alts i baixos i va ser finalment abandonada al segle XIX, és per tant un lloc arqueològic de múltiples capes, i és considerat com un dels monuments més importants de la cultura georgiana. La singularitat del monument resideix en que, gràcies a la seva estructura, ha conservat les restes d'edificis arquitectònics i religiosos construïts al llarg de diversos mil·lennis.[2] Durant el seu apogeu, Uplistsikhe va incloure més de 700 coves i estructures rupestres, de les quals únicament 150 han sobrevis-cut.[3]

Infotaula d'edifici
Uplistsikhe
Uplistsikhe41.jpg
modifica
Nom en la llengua original(ka) უფლისციხე modifica
Dades
TipusJaciment arqueològic, cave city (en) Tradueix i ciutat antiga modifica
Creaciómil·lenni II aC modifica
Ubicació geogràfica
LocalitzacióXida Kartli modifica
 41° 58′ 00″ N, 44° 12′ 27″ E / 41.966664°N,44.207505°E / 41.966664; 44.207505
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data24 octubre 2007
Identificador5234
Monument Cultural destacat de Geòrgia

La ciutat d'Uplistsikhe ha estat inclosa a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 24 d'octubre de 2007,[4] també ha estat inscrita a la llista dels Monuments Culturals destacats de Geòrgia el 3 d'octubre de 2007.[5]

Origen del nomModifica

L'assentament s'anomenava «Uplistsikhe» ja en el període antic. Les referències dels historiadors georgians medievals connecten la base de l'assentament amb el mític «Uplos, fill de Mtskhetos», i l'autenticitat d'aquestes fonts, en general, es confirma amb materials arqueològics. En base a això, a la literatura científica el nom Uplistsikhe està associat amb Uplos.[1] Tanmateix, a les fonts més populars, es va fer una altra interpretació del nom, basada en la llengua georgià moderna, en el que «Uplis» està associat amb el «sobirà» nominal: Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე) - «Fortalesa del Senyor».

HistòriaModifica

Uplistsikhe va ser esmentat repetidament als escrits dels historiadors medievals georgians, per la qual cosa la ciutat antiga mai no va ser oblidada per la història. Per exemple, l'historiador i geògraf del segle XVIII, Vakhushti Bagrationi, va escriure que Uplistsikhe era una ciutat abans de l'invasió mongola:

« ... està ara destruïda. Hi ha edificis inusuals, tallats en la roca, grans sales desaparegudes, també en la roca, existeix un gran túnel perforat cap al riu Kura. A l'oest hi ha un penya-segat i al seu inte-rior hi ha enormes coves, ara inaccessibles. Es pot imaginar gue-rrers que surten de les coves amb fletxes i llances, genets en marxa, i aquest lloc, que és considerat com una profecia, s'anomena Uplistsikhe..[6] »
 
Vista de l'assentament des del sud-est.

Fins mitjan segle XX, Uplistsikhe també es va esmentar en una sèrie de treballs descriptius, i el 1957 va començar l'estudi científic sistemàtic del monument. De llavors ençà, ha estat estudiat per la complexa expedició arquitectònica i arqueològica del Museu Nacional d'Art de Geòrgia sota la direcció de S. Amiranashvili i T. Sanikidze. Durant l'estudi, l'antic assentament es va netejar, amb l'ajut d'estructures addicionals de formigó armat, es van fortificar algunes estructures i es van cobrir i van deixar inactives altres. L'expedició de 1977-1978, va fer la descoberta més significativa, trobant al barranc del costat sud del monument, a una profunditat de sis metres de la superfície primària, un tresor amagat de la primera època de la vida de la ciutat, els objectes del qual van ser ingressats en museus georgians. La descoberta va il·luminar sobre algunes de les circumstàncies de la vida de la ciutat i va confirmar una sèrie de suposicions sobre el propòsit dels objectes de culte a Uplistsikhe.[2] Algunes parts de la zona oriental de l'assentament continuen sent descobertes i preservades per a futures investigacions.

Tresor d'UplistsikheModifica

 
Mostra del tresor d'Uplistsikhe. Grup arqueològic de Tamaz Yevgenievich Sanikidze.

El tresor estava amagat en una estructura amb pis d'argila, els contorns de la qual no van poder establir-se; el terra estava completament cobert de bols daurats, arracades i diversos collarets. També hi havia tres plats de mides força grans: un d'ells té la forma d'una palmeta triangular i dos més amb la imatge del lotus. Tots ells, sens dubte, adornaven la mortalla del cofre, que, brodada i decorada de la mateixa manera, representava simbòlicament el cel (la flor de lotus, les palmetes i les rosetes eren simbòliques). Sota aquesta capa tan luxosa estaven ocults els objectes d'especial importància i propòsit. Tot el contingut del cofre (campanes de bronze, peces d'animals, atuells de ceràmica en miniatura, sonalls, un ruixador de fluid sagrat en forma d'una figura d'ocell i, el més important, una estatueta de terracota) era indubtablement ritualista. Aquesta estatueta representa la deessa mare de Katlanikhevi. Va ser importada de Tanagra, el centre més important de la coroplàstia grega, des d'on aquestes estatuetes van divergir a tot el món hel·lenístic. Les mostres de Tanagra s'han conservat força, tanmateix, es pot dir que, entre elles, la figura d'Uplistsikhe és una de les més belles.[2]

A la mateixa cambra, al costat del cofre, hi havia restes de quatre llantes de ferro de grans rodes de fusta que tenien diferents diàmetres (170, 130, 47 i 39 cm). Les dues primeres estan forjades en metall sòlid i decorades amb grans boles de claus (5 cm de diàmetre). Ambdues llantes petites repeteixen l'estructura de les grans però fetes de ferro prim i en lloc de boles decorades amb tapetes o claus hexagonals planes. Totes estan molt fetes malbé. Les rodes no podien pertànyer a un carro perquè eren de diferents diàmetres, mides poc pràctiques i amb decoració exterior. A les regions muntanyoses de Geòrgia, es dóna fe de l'adoració de la roda com a símbol del sol i a la deessa mare. El valor màgic també s'atribueix al cercle i al número quatre. Un exemple sorprenent d'això és l'Escher Cromlech (primera meitat del II mil·lenni a.C.), que consta de quatre cercles concèntrics. En base d'això, se suposa que les quatre rodes d'Uplistsikhe simbolitzaven els representants del culte astral pagà: el sol, la lluna, l'estel del matí i l'estel patrona de la ciutat. S'han conservat emblemes similars, però en petites formes de discs de ceràmica, en molts llocs i en grans quantitats, en particular a Uplistsikhe i Katlanikhevi.[2]

Període anticModifica

Segons les dades arqueològiques, Uplistsikhe es va convertir en un centre de culte a la fi del II mil·lenni o al començament del I mil·lenni abans de Crist. Segons els resultats de les excavacions a Uplistsikhe i els seus voltants, els científics suggereixen aquesta versió dels esdeveniments. Després de l'exploració de l'home de les terres fèrtils d'aquesta regió a l'Edat del Bronze, el centre religiós de la zona es trobava originàriament a lassentament de Katlanishevi, que es troba a tres quilòmetres a l'oest d'Uplistsikhe. En aquest pujol, es va trobar un de l'Edat del Bronze, que va existir durant alguns segles. A començaments del segon i primer mil·lenni a.C., va haver un fort incendi a Katlanishevi, després del qual, a l'alba de l'Edat del Ferro, el centre de culte pagà d'allà es va traslladar a Uplistsikhe. L'elecció d'un penya-segat o un pujol per a un assentament humà o per crear un centre de culte és natural, ja que les roques i les muntanyes han estat durant molt de temps símbols de poder i eternitat, d'una banda, i d'altra banda, els empinats vessants de les roques serveixen com una fortificació natural.[2]

No hi ha coves que puguin atribuir-se completament a aquesta època a Uplistsikhe, ja que molts edificis antics d'Uplistsikhe van ser reconstruïts i tornats a elaborar més tard, tanmateix, el material arqueològic indica un ús regular de molts locals d'aquest període. Durant aquest període, el culte a una deïtat solar femenina es va registrar a Uplistsikhe, el símbol de la qual, més tard, també va ser la roda. L'única imatge d'aquesta deïtat (figureta d'argila) es va trobar únicament al Katlanishevi.[2]

Existeixen dades arqueològiques sobre les relacions comercials d'Uplistsikhe d'aquest període amb Urartu i l'imperi Mede.[2] D'altra banda, no hi ha evidència de l'entrada d'Uplistsikhe en cap entitat estatal més gran durant aquest període. Aparentment, va existir com un centre de culte in-dependent.

Període hel·lenísticModifica

A mesura que creixia el nombre d'adoradors d'objectes religiosos a Uplistsikhe, la seva popularitat va augmentar, i al segle IV a.C. Uplistsikhe es va convertir en una ciutat. A la segona meitat del segle IV a.C., la població dominava tot el territori del vessant sud de la muntanya amb una superfície total de 9,5 hectàrees. Al període posterior —probablement cap a finals del segle I i principis del segle II— [1] diversos centenars d'estructures diferents van ser tallades en les roques, inclosos temples, edificis públics i residencials. A més a més, es van equipar pous i canaletes, portes de la ciutat, carrers i fortificacions. Tots aquests canvis importants van succeir, segons els arqueòlegs, durant algunes dècades. El creixement d'Uplistsikhe declina en el període de la formació del regne d'Ibèria, el regne de Geòrgia de l'est, la capital del qual es converteix en Mtskheta. Uplistsikhe es va destacar entre les altres ciutats d'Ibèria pel seu valor predominantment icònic. La majoria dels seus edificis tenien exactament un propòsit religiós, i per tant, era precisament la ciutat-temple, el principal centre religiós d'Ibèria.[1] El paper d'Uplistsikhe es pot comparar amb el de la Grècia Antiga de Delfos o l'antic Vani a Còlquida. El creixement de la ciutat es va veure facilitat a més a més, pel fet que es trobava en una de les rutes comercials que connectaven Europa i l'Orient Mitjà, que passava entre les mars Negre i Caspi.[2] Les afirmacions d'algunes publicacions populars,[7] de què Uplistsikhe es trobava a la Ruta de la Seda no són gaire creïbles per raons geogràfiques i cronològiques. És més correcte parlar simplement sobre la «ruta comercial».[2]

Construcció de la ciutat a l'època hel·lenísticaModifica

La construcció d'Uplistsikhe en aquesta època, es va traçar amb les característiques típiques de la ciutat del període hel·lenístic: la rasa de barrera i les muralles que protegeixen la ciutat en aquelles àrees on no hi ha obstacles naturals; els camins pavimentats; un túnel que baixa al riu; consegueix el subministrament d'aigua i sistema d'eliminació d'aigües residuals.[1] Segons l'antiga tradició, la ciutat no únicament tenia un túnel secret, sinó també quatre entrades, orientades als punts cardinals. La porta principal de la ciutat era a la part sud-est del penya-segat, a través de la qual el camí principal (sagrat) conduïa a la ciutat des de l'est. La porta del sud-est de la ciutat es trobava sobre una carretera estreta, tallada en la roca i amb vistes al riu Kura. Aquest camí era accessible únicament per a vianants. Les portes del nord-oest i del nord-est tenien un valor clarament simbòlic i no es van utilitzar en la pràctica, ja que arribaven fins als penya-segats que protegien a Uplistsikhe des del nord. Des del sud, la ciutat estava protegida per una muralla formada en la roca després del seu processament, i una rasa protectora. A la porta principal del sud-est es va construir un pont llevadís.

Entrades a la ciutat i fortificacions.
     
Camí sagrat que passa a la ciutat des del sud-est. Camí sagrat, que condueix al carrer principal. Vista des de la ciutat. Penya-segats que protegeixen la ciutat des del nord-oest. Entrada a les coves, ara inaccessibles.
   
Túnel secret que condueix al riu. Camí per als vianants a la porta sud-oest. Mur protector als afores del sud de la ciutat.

El subministrament d'aigua a la ciutat es realitzava de dues maneres. D'una banda, una font natural, situada en una cresta rocosa que continua per la part nord de la ciutat, estava connectat per un sistema de canonades de pedra d'uns 5 quilòmetres de longitud amb el centre de la ciutat. D'altra banda, hi havia un pou profund d'on venia l'aigua del riu Kura. Els experts suggereixen que el pou es considerava sagrat i que la seva aigua no s'usava per a ús domèstic sinó per a fins sacres.[2]

L'arquitectura d'aquesta època està repleta de cambres rocoses i, per tant, atípica no únicament de Geòrgia. Sinó també per a tota la regió de la Transcaucàsia. Els constructors van cercar reproduir els detalls típics de l'arquitectura tradicional de pedra o fusta. Moltes de les cambres en la roca estan decorades amb imitacions de bigues de fusta o pedra, columnes i d'altres elements arquitectònics. En aquest sentit, Uplistsikhe és similar a la Petra d'Aràbia, que també es va construir en el període hel·lenístic, així com alguns edificis a Paflagònia.[1] La influència de l'arquitectura parta no està exclosa.[1][8]

Característiques de l'arquitectura Uplistsikhe
Processament de roques per simular d'altres materials i tècniques arquitectòniques.
     
Disseny interior del «Saló de la Reina Tamara». Disseny del «Temple Formós». Sostre del «Temple amb cassetons».

La construcció dels locals a Uplistsikhe es va portar a terme en dues etapes: primer n'hi va haver un gran desbast de la roca, després —quan s'acostava a la línia de la paret— la pedra va ser encavalcada finament a la forma desitjada, un procés que recorda el treball de l'escultor. Per a l'afinament es va utilitzar aigua i pedra abrasiva, i el procés no únicament li va donar a la roca la forma requerida, sinó que també va aplicar una capa protectora fiable en la superfície de la roca (gres). Aquesta capa va ser dissenyada per evitar danys estructurals.

Religió a l'Uplistsikhe hel·lenísticModifica

La religió a Uplistsikhe era un conjunt típic de creences politeistes del seu temps. En el període hel·lenístic, a Uplistsikhe, a més a més de l'antic culte a la deïtat del Sol, es van adorar d'altres cossos celests i tot el panteó de déus pagans georgians, inclosos els déus de la terra, l'aigua i d'altres, cadascun dels quals tenia connexions amb els edificis religiosos corresponents. La posició dominant probablement va ser ocupada pel temple del Sol, destruït pels primers cristians després de la cristianització de Geòrgia al 337.[2] A més a més, desenes d'altres llocs de culte, utilitzats activament en aquest període, es conserven a Uplistsikhe.

Per a l'adoració a les deïtats ctòniques, es van utilitzar grans fosses amb un diàmetre d'un a quatre metres, i la profunditat d'algunes d'elles va assolir 12 metres. Els clots es van usar per al sacrifici ritual d'animals als déus de l'inframón. Abans de les excavacions detallades i l'anàlisi de les restes de material del fons dels pous, el seu propòsit continuava sent incert. Com una de les suposicions, es va suggerir que els grans pous servien com a presó. Aquesta suposició va resultar incorrecta,[2] però algunes fonts populars,[7] encara indiquen l'existència de «presons subterrànies» a Uplistsikhe. Entre els investigadors del monument no hi ha consens sobre si tots els edificis religiosos han de considerar-se temples en el sentit clàssic de la paraula, però la majoria dels científics estan d'acord que tenien un propòsit religiós.[8]

Llocs religiosos a l'Uplistsikhe hel·lenístic
     
Restes d'antics altars, que es van trovar a prop de l'extrem sud-oest de la ciutat. Els arqueòlegs han descobert en ells rastres de múltiples capes de sacrificis d'animals. Un dels pous de sacrifici per al culte de les deïtats, cobert amb una xarxa moderna. El pou era part d'un antic temple, que després va ser reconstruït en una basílica cristiana. El temple Makvliani és el més gran (amb una superfície total d'aproximadament 300 m²) dels temples supervivents del període hel·lenístic. Els temples pagans més grans van ser reconstruïts en esglésies cristianes.

Tamaz Sanikidze, un dels principals arqueòlegs de l'assentament, va reconstruir el curs de la festa religiosa a l'Uplistsikhe hel·lenístic, basant-se en els resultats de les excavacions:[9]

«

[Els sacerdots] van instal·lar una estatueta de la deessa... van començar a tocar les campanes i a fer sonar els picarols, les filoses, les pues de les quals, tocant el reble, feien un suroll aterridor, cuinaven pa sagrat estampant-lo amb segells d'argila, i... Havent ruixat la carn amb aigua sagrada bullida en foc sagrat, amb vi sagrat de la gran [bodega], feien libacions en honor de la deïtat, cantaven himnes, lloaven al Senyor i agraïen al Senyor per la vida i el benestar que se'ls havia donat, al capvespre en algunes de les ocasions representaven els misteris.

»
— Tamaz Sanikidze

La roda com a símbol del sol va ser àmpliament utilitzada a Uplistsikhe. Es van usar rodes de vuit radis per a decoracions, que tenien un significat sacre durant les festivitats religioses, i també cobrien els pous de sacrifici per consideracions tant rituals com pràctiques.

Vida econòmica de la ciutatModifica

El període hel·lenístic va existir a compte de diverses donacions, regals i sacrificis de naturalesa religiosa. La plaça principal de la ciutat va ser assignada a edificis religiosos, el nombre de locals re-sidencials era petit, no tenien gaire importància. La vinificació es va portar a terme dins de la ciutat, tanmateix, no per raons pràctiques, sinó per raons religioses. Aparentment, el vi produït aquí es considerava sagrat. En el període hel·lenístic, Uplistsikhe estava envoltat de boscos, i els raïms van ser portats a la ciutat de lluny, especialment de zones elevades al vessant sud-oest, on estava equipada la premsa principal. A la part nord de la ciutat n'hi havia un gran magatzem de vins («big marani»), dissenyat per a 58 gerres grans. Diversos petits magatzems de vi també afrontaven amb grans edificis religiosos a la part central de la ciutat.[2]

Vida econòmica d'Uplistsikhe
     
Un petit magatzem de vi («marani»), adjacent al «Saló de la Reina Tamara». Premsa de raïm equipada amb ranures de degoteig i forats per a l'extracció de polpa. Sala d'estar a la part nord de l'assentament.

Uplistsikhe al cristianisme primitiuModifica

Al 337, després de la proclamació del cristianisme com la religió de l'estat a Geòrgia, va sorgir una confrontació entre els ciutadans d'Uplistsikhe pagans i els primers cristians, que va resultar en la persecució dels sacerdots i residents d'Uplistsikhe, part de les instal·lacions de la ciutat van ser destruïdes i incendiades, i l'establiment d'esglésies cristianes al lloc dels dos principals temples pagans. Es va trobar un document de l'església cristiana primitiva que demanava que els pagans d'Uplistsikhe fossin assassinats, i potser molts sacerdots, així com alguns residents de la ciutat, van ser executats durant aquest període.[2]

El temple del sol en el cim de la ciutat, va ser reconstruït en una església cristiana. Un altre gran temple pagà amb una plaça que s'obria a la «Plaça Central» al segle VI va ser reconstruït en una basílica cristiana de tres naus que abasta uns 400 metres quadrats de superfície. Ambdues estructures es van esfondrar més ràpid que les altres, i a començaments de l'edat mitjana, es va construir una església tota nova a l'indret principal d'Uplistsikhe, que s'anomenava l'«Església Uplistsuli» («Església del Príncep»). Aquest edifici pertany als segles X-XI.

Un gran celler també va ser destruïda pels primers cristians. Com van descobrir els arqueòlegs, «es van treure les gerres, es van esfondrar les construccions de fusta i després es va calar foc».

Esglésies cristianes d'Uplistsikhe
     
Restes de la basílica cristiana. «Església Uplistsuli». Interiors de l'Església Uplistsuli.

Durant molt de temps a Uplistsikhe va continuar el culte secret de les deïtats paganes. Els arqueòlegs han trobat espais tancats, on, fins i tot després de l'introducció del cristianisme, es van continuar realitzant petits rituals de culte i sacrificis d'animals.[2] En general, amb la introducció del cristianisme, el valor d'Uplistsikhe, naturalment, va caure bruscament, el flux de donacions va cessar, el nombre de pelegrins va disminuir. La ciutat en el seu valor també va disminuir a una fortalesa comú.

Uplistsikhe en la Edad MediaModifica

 
Restes d'un assentament medieval als afores del nord-oest d'Uplistsikhe.

Al segle IX, hi va haver un canvi dramàtic en la vida d'Uplistsikhe, i novament va començar desempenyorar un paper important a la vida de Geòrgia. Les circumstàncies van ser que, des del segle IX, la capital de Geòrgia, Tbilissi, estava a les mans dels àrabs, i Uplistsikhe es va convertir en el centre principal de Kartli i amb el tema principal de la lluita per la influència i el tron. Als segles IX-X. Uplistsikhe de fet era la ciutat principal de Kartli, la seva població en aquest període va assolir les 20 mil persones.[3][10]

Durant aquest període, el riu Kura, que en el període més antic de la història de la ciutat va rentar la roca del nord-oest, ja havia canviat el seu curs, i una gran part de la terra fèrtil es va formar des del costat nord-oest, on també es va establir un assentament. —Aquest va existir fins al 1968 quan, davant la insistència dels arqueòlegs, les autoritats locals van traslladar als residents als llogarets circumdants—.[7]

La història d'Uplistsikhe d'aquesta època es coneix per informes de cròniques, que reflecteixen transicions de ciutat prou regulars de mà en mà. La posició estratègica d'Uplistsikhe ho va convertir en l'objectiu natural de tots els governants, que es van proposar la tasca de conquerir Kartli. Inicialment —des dels anys quaranta del segle IX—, Uplistsikhe era propietat del rei georgià David III d'Ibèria, seguit d'un llarg període de conquestes àrabs. Durant un temps, Uplistsikhe va estar a les mans dels armenis, sota el lideratge de Sembat II Tiezerakal, i els àrabs: al 914, l'exèrcit de Kartli va devastar a Saja Abul Qashima. Després de la retirada dels àrabs, Uplistsikhe va tornar a estar a les mans dels reis de l'oest de Geòrgia (Abkhàzia). El 975, el famós Bagrat III l'Unificador, fill adoptiu de David III d'Ibèria, qui, en prendre el tron el 978, va unir per primera vegada a Geòrgia i es va convertir en el governant d'Uplistsikhe. Després d'això, la governatura va ser durant molt de temps per la mare de Bagrat III, Guranducht. El següent període es va tractar amb menys detall en les cròniques. Se sap que Uplistsikhe va patir la invasió de Seljuk el 1080. Al 1122 el rei georgià David IV de Geòrgia va alliberar de nou a Geòrgia dels àrabs, el centre estatal es va traslladar a Tbilissi i el valor d'Uplistsikhe va començar a decaure.[10]

A començaments dels segles XII-XIII, la reina Tamara de Geòrgia es creu que es va detenir a Uplistsikhe, però els erudits no estan d'acord en aquest punt.[2] Tanmateix, un dels antics temples pagans, convertit en cambres reials al segle X, es va conservar en les tradicions orals de la població local del segle XIX com el «Saló de la Reina Tamara».[2]

«Saló de la Reina Tamara»
Construït a l'època hel·lenística i a l'Edat Mitjana, convertit en residència reial.
       
Cambres laterals de la sala. Emmagatzematge de vi («marani») a la sala. Vista general de la sala. Obertura rodona per al llum.

Als segles XIII-XIV, Uplistsikhe va ser destruït per una sèrie de campanyes mongoles i després d'això va deixar d'exercir un paper important a la vida pública.[10]

Construcció de la ciutat a començaments de l'Edat MitjanaModifica

En la disposició de la ciutat de l'Edat Mitjana, es van utilitzar edi-ficis religiosos del període hel·lenístic, conservats a Uplistsikhe. Alguns d'ells es van convertir en locals del palau, i la majoria va començar a realitzar funcions econòmiques. La ciutat medieval —per contrast amb la ciutat-religosa Uplistsikhe de l'època anterior— era una ciutat fortalesa típica amb molts edificis residencials i comercials. Antics temples pagans, per tant, convertits en forns, magatzems i edificis residencials. El disseny de la ciutat medieval d'aquesta època es va portar a terme de manera caòtica, molts passatges van ser bloquejats sense raó. Les estructures arquitectòniques de l'època medieval, així com les primeres esglésies cristianes, van resultar ser menys fortes i duradores que les seves predecessores. La principal errada de càlcul en la seva construcció va ser que la pedra arenosa de la roca sobre la que es va construir Uplistsikhe no podia resistir les estructures de diversos nivells que els mestres medievals van intentar construir. A més a més, a l'Edat Mitjana, aquest tractament abrasiu exhaustiu de la roca, que va donar força als edificis del període hel·lenístic, ja no es va utilitzar.[2]

«Farmàcia» Uplistsikhe
     
Una [de les descobertes curioses d'Uplistsikhe és la nomenada. «Farmàcia» (esquerra). A les cel·les fetes de maons, (centre), els arqueòlegs van trobar rastres de dotzenes de diferents herbes medicinals, aparentment utilitzades amb fins mèdics o cosmètics. Al costat de les cel·les en la roca hi ha un bany buit (dreta). Se sap autènticament que la «Farmàcia» va funcionar a l'Edat Mitjana, tanmateix, és possible que existís ja a Uplistsikhe al període hel·lenístic.

Decadència d'UplistsikheModifica

Després de les incursions mongoles dels segles XIII-XIV, Uplistsikhe va deixar de ser una ciutat i va perdre la seva importància. Els mongols van destruir les fortificacions d'Uplistsikhe als afores del sud, i la ciutat mai més va reconstruir les seves muralles. Més de 5.000 monjos que eren residents d'Uplistsikhe van ser assassinats al segle XIII durant la campanya d'Hülegü, nét de Genghis Khan.[7] A més a més, les invasions mongoles van canviar el paisatge de l'àrea circumdant: els boscos que envoltaven Uplistsikhe van ser cremats. Des del segle XIV es va utilitzar més aviat com un assentament temporal: en cas d'invasions, els residents locals dels lloga-rets circumdants es van refugiar a les seves coves dels perills. Al mateix temps, l'església Uplistsuli, encara que de manera intermitent, va continuar funcionant i continua fent-ho al nostre temps (segle XXI). Al segle XVIII, es va col·locar un nou campanar, les parets van ser folrades amb una nova capa de maó. Les seves pintures de parets i murs originals van ser destruïdes al segle XIX,[7] ara les parets de l'església presenten inscripcions d'autògrafs dels soldats i oficials de les unitats de l'exèrcit russes estacionades les proximitats d'Uplistsikhe dels anys 1848-1849.

Uplistsikhe al segle XIX
     
Esquema d'Uplistsikhe per un viatger anglès el 1876. Autògrafs de soldats i oficials russos a parets de l'església Uplistsuli.

Alguns viatgers del segle XIX van notar la presència a Uplistsikhe de persones als qui els autors van nomenar «troglodites», probablement a causa de la forma de vida simple i a que literalment vivien en coves ja cobertes de terra.[11]

Uplistsikhe segles XX- XXIModifica

 
Plànol de la ciutat rupestre d'Uplistsikhe.

Des dels anys cinquanta del segle XX, Uplistsikhe es va convertir en un centre turístic. A mesura que els treballs paral·lels sobre la neteja de l'assentament, portats a terme des de 1957 per una expedició arqueològica, el valor turístic del monument va augmentar: cada vegada més sales antigues estaven disponibles per a la visita. Dels més de les 700 construccions en la ciutat, al voltant de 150 s'han conservat. Els edificis estan oberts als turistes.[3]

Cap a finals del segle XX, el perill de greus danys en molts edificis va augmentar a causa de l'erosió de la pedra arenosa. El govern georgià no va poder assignar fons econòmics suficients per a la reconstrucció de les coves d'Uplistsikhe, i un nou petit terratrèmol que va succeir l'any 2000 va danyar severament algunes construccions[12]

El 2000, el Banc Mundial, juntament amb el govern georgià, va assignar diners per a la reconstrucció d'una part del monument, i també va pagar la disposició d'un centre turístic a la vora d'Uplistsikhe, que podria proporcionar informació en diferents llengües. Actualment no està clar com es van utilitzar aquests fons, ja que el centre turístic en general està tancat,[7] i la part georgiana afirma que els diners assignats per a la reconstrucció no van ser suficients.[12] Els experts prediuen la destrucció greu del monument als pròxims 30 anys, si no es prenen mesures oportunes per preservar els talls exis-tents.[7] Uplistsikhe es troba en una àrea sís-mica activa, i els terratrèmols posteriors també poden danyar seriosament el monument, especialment si no es prenen mesures de conservació.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Khimshiashvili, Какна. «La arquitec-tura de Uphlis-tsikhe, Georgia // Transactions of the Ancient Monuments Society, vol.43», 1999. [Consulta: 18 agost 2004].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 T. Саникидзе Uplistsikhe, Universitat Estatal de Cultura i Art de Tbilisi E. Takaishvili, Tbilisi, 2005
  3. 3,0 3,1 3,2 Plunkett R., Masters T. Geòrgia, Armenia & Azerbaijan, Lonely Planet Publications, Footscray, 2004 ISBN 1-74059-138-0
  4. «Uplistsikhe Cave Town» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 14 agost 2019].
  5. «List of Immovable Cultural Monuments» (en georgià). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia. [Consulta: 14 juliol 2019].
  6. David Bagrationi. Història de Geòrgia. Tbilisi. Metsniereba. 1971
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Tim Burford Georgia, Globe Pequot Press, Nova York, 2007 ISBN 1-84162-190-0
  8. 8,0 8,1 Какна Khimshiashvili Function of Some Uphlistsikhe Cave Complexes, (Электронная версия |date=4 d'agost de 2004)
  9. Sanikidze, Tamaz. Uplistsikhe (en rus). Tbilisi: Universitat Estatal de Cultura i Arts de Tbilisi. 
  10. 10,0 10,1 10,2 «Uplistsikhe Cave Town». atlasobscura. [Consulta: 29 agost 2019].
  11. Telfer J. B. The Crimea and Transcaucasia; being the narrative of a journey in the Kouban, in Gouria, Georgia, Armenia, Ossety, Imeritia, Swannety, and Mingrelia, and in the Tauric range, H.S. King & co., Londres, 1876
  12. 12,0 12,1 Georgia — World Report on Monuments and Sites in Danger 2001. Consulta: 4 de novembre de 2008.

BibliografiaModifica

  • Очерки истории Грузии, в восьми томах (Assaigs sobre la història de Geòrgia en vuit volums), editorial de l'Acadèmia de Ciències de la GSSR, Tbilisi, 1988—1990 Volums 1 — 2, 5 ISBN 5-520-00498-6 (Versió en línea)
  • T. Саникидзе ( T. Sanikidze) Uplistsikhe, Universidad Estatal de Cultura y Arte de Universidad Estatal de Cultura y Arte de Tbilisi E. Takaishvili, Tbilisi, 2005