Usuari:Ibj ibj/Santuari de de la Mare de Déu del Claustre de Solsona

El Santuari o Capella de la Mare de Déu del Claustre, conegut popularment com el Claustre, és una capella ubicada a l'interior de la catedral de Solsona dedicada al culte de la Mare de Déu del Claustre, una de les imatges més significatives del romànic universal i patrona de la ciutat de Solsona. El santuari acull diferents institucions nascudes al voltant de la devoció a la marededéu com la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, la Vintiquatrena, el Laus Perennis o l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre.

Història

El primer testimoni de culte a la Mare de Déu del Claustre de Solsona data de 1248 quan Berenguer de Font, un canonge del monestir medieval de Santa Maria de Solsona, va posar-la a veneració a l'altar de Sant Salvador, situat a prop del pou de l'antiga canònica, lloc on la llegenda diu que va ser amagada la imatge per evitar la seva destrucció. Aquest canonge és el primer administrador conegut dels donatius i ofrenes per tenir cura de la imatge. L'any 1281 la imatge és coneguda amb el nom de la Devota i l'any 1296 amb el de Santa Maria del Claustre. El 1419, Pere Cirera, mercader solsoní, ordena la construcció de la primera capella que se li dedica, també ubicada vora el pou del monestir. Quan aquesta va quedar petita, el 1606, la imatge passa a ser venerada a una de nova, situada avui en dia sota l'orgue de la catedral i realitzada gràcies al mecenatge del primer bisbe de Solsona, Lluís de Sanç. El retaule que s'hi va construir va ser elaborat pels germans Antoni i Miquel Vidal de Barcelona i l'augment de la devoció popular va provocar que el 1653 la Verge fos declarada patrona de la ciutat de Solsona.

La capella que acull l'actual santuari es va començar a construir el 1701, tot i que la imatge de la Mare de Déu del Claustre no s'hi va traslladar fins el 1727. En aquest nou espai s'hi construí un retaule d'estil barroc obra dels escultors Jacint i Carles Morató ajudats per Josep Sunyer i Raurell i, segons les descripcions de l'època, es dedueix que l'altar deuria ser un dels màxims exemples del barroc català que malauradament va desaparèixer en un incendi, el 1810, durant la Guerra del Francès. La capella no és refeta fins el 1849, un cop acabada la Primera Guerra Carlina, amb un projecte firmat per l'arquitecte de Barcelona Joan Soler i Codina. L'any 1909, el papa Lleó XIII va ratificar la Mare de Déu del Claustre com a patrona de Solsona i va instaurar que la celebració de la seva solemnitat fos el dia 9 de setembre. El 1910 es va inaugurar el nou cambril obra de l'arquitecte August Font, el 1914 s'incorporen els bancs i la il·luminació dissenyada per Bernadí Martorell i a partir de 1928 la imatge és instal·lada al pedestal obra de Josep Puig i Cadafalch. Després de l'incendi de 1939, al final de la Guerra Civil espanyola, es construeix en plena postguerra l'actual altar, a càrrec de l'arquitecte Isidre Puig Boada, que és acompanyat pels mosaics de Josep Obiols i Palau i les pintures de Miquel Farré i Albagés.

El santuari

La capella

La Capella de la Mare de Déu del Claustre se situa a la banda dreta del transsepte de la catedral de Solsona. La nau de la capella, amb planta de creu llatina, recorda l'estil renaixentista i fa 24 metres i mig de fondària i 6 d'amplada. Les seves parets interiors són decorades amb els motius pintats el 1852 per l'artista solsoní Joan Ros i Santmiquel i restaurats, després de la Guerra Civil, pel seu deixeble Pere Corominas que va resseguir i renovar l'obra original. A la banda dreta de la capella, hi ha l'orgue instal·lat el 1852 i construït per l'organer de Manresa Josep Obradors. El 1886, l'instrument va ser renovat per Joan Lorenzana.

A banda i banda del creuer hi figuren dos grans quadres que daten de 1849 i que són obra del pintor Antoni Ferran i Satayol. Representen els següents temes relacionats amb la marededéu: la sagrada imatge portada en processó i el llamp que encén la llàntia en la inauguració del temple de Santa Maria. Al centre, hi ha una gran cúpula des d'on penja una gran llanterna a més de les vint llànties que pengen dels arcs torals sobre els quals descansa la cúpula. A les petxines de la cúpula, hi ha adossades quatre figures, obra de l'escultor Domingo Talarn i Ribot, que representen quatre profetes de l'Antic Testament. En una de les cantonades del creuer, hi ha una trona de fusta que antigament es destinava a la predicació.

Els frescos dels paraments del presbiteri són obra del pintor Miquel Farré i Albagés. Es tracta d'un conjunt pictòric d'estil modern fet en dues fases, el 1949 i el 1952, que no trenca amb l'arquitectura i lliga perfectament amb el retaule i l'altar del fons. La cúpula del presbiteri és decorada amb les quatre matrones de l'Antic Testament representatives de la Mare de Déu: Judit, Ester, Sara i Rebeca. A les petxines, hi apareix la família natural de Maria: Sant Joaquim, Santa Anna, Sant Joan i Elisabet. Als timpans laterals, s'hi representa la maternitat natural de Maria o l'Anunciació, a una banda, i les noces de Josep i Maria, a l'altra. Als dos grans plafons laterals hi ha pintades, a banda i banda, la maternitat espiritual de la Mare de Déu o el Calvari i les noces de Canà.

Al fons del presbiteri hi ha l'altar que data de 1945: un retaule, obra de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, fet de marbre i alabastre al centre del qual hi ha la imatge negra de la Mare de Déu del Claustre. Al capdamunt hi apareix el Pare Etern i el colom simbòlic de l'Esperit Sant, flanquejats pel sol i la lluna. Sota d'aquesta representació, hi figuren en mig relleu i en cinc files sobreposades, de dalt a baix, els quatre patriarques de l'Antic Testament Jacob, Moisès, Elies i Abraham; els quatre apòstols Joan, Pere, Pau i Jaume; els quatre màrtirs Sant Pere, Sant Narcís, Sant Fructuós i Sant Sebastià; els quatre confessors Sant Ramon Nonat, Sant Bernat Calvó, Sant Ermengol i Sant Pere Claver; i, finalment, les quatre verges Santa Caterina, Santa Agnès, Santa Llúcia i Santa Cecília. Al centre del conjunt s'hi representa una glòria d'àngels, en alt relleu, que emmarquen l'espai on se situa la imatge de Maria a través d'una estreta i allargada obertura. A sota hi ha un aplacat de bronze on s'hi representa la troballa de la imatge al pou del claustre flanquejat pels escuts de la ciutat de Solsona i del bisbe Valentí Comellas. L'altar és un sarcòfag d'estil paleocristià amb un aplacat al centre on s'hi representa un Crismó i dues figures, Adam i Eva, als angles, foses en bronze. Alguns dels treballs del retaule foren confiats a l'escultor Manuel Martí i Cabré i el 1946 fou policromat pel pintor senyor Santjaume.

La imatge de la Mare de Déu s'emplaça sobre un pedestal obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, estrenat l'any 1928. Actualment només se'n conserva una part, és fet de metall i plata i hi figuren quatre imatges modelades per l'escultor Carles Arnau que representen el Rei Salomó, simbolitzant l'Antic Testament; Sant Joan Evangelista, el Nou Testament; Sant Benet o els Pares i el beat Ramon Llull o la devoció popular. El pedestal és coronat per una peça giratòria en forma de fruitera amb uns àngels de plata que la sostenen.

Emmarca la imatge una aurèola de plata cisellada que pren la forma de màndorla romànica. Està treballada per ambdues cares amb incrustacions d'àgates, topazis i amazonites. Realitzada el 1956, és obra dels orfebres Alfons Serrahima i Josep Capdevila i va ser concebuda com a solució per sostenir la corona amb la qual la imatge va ser coronada el mateix any. La corona va ser confeccionada per la firma de joieria Masriera-Carreras. És feta d'or i el seu disseny es basa en la sobreposició de tres corones: la superior, representada per palmes que signifiquen el triomf i la victòria, simbolitza Déu Pare; la segona, de rams de llorer amb els quals eren coronats savis i poetes, simbolitza Déu Fill, i la corona inferior pren forma de corona nupcial feta de roses i representa l'Esperit Sant. A la base sobre la qual se sobreposen aquestes tres corones hi figuren sis esmalts muntats sobre el fons d'or. A la part de davant se situa centrat l'escut de la ciutat i als seus costats dues representacions: la proclamació de la Mare de Déu del Claustre com a patrona de Solsona i la seva coronació. A la banda posterior, al centre, hi ha l'escut de la Confraria del Claustre i, als seus costats, la troballa de la imatge al pou i la seu retorn a Solsona el 1939. A la base també hi ha un rosari de perles, així com dues maragdes grans que flanquegen l'esmalt central. També consta d'un seguit d'estrelles de diverses mides fetes de brillants i diamants, així com pedreria repartida arreu. Aquest ornament va ser realitzat gràcies a les aportacions i donatius fetes per molts solsonins.

El cambril

Obra de l'arquitecte August Font i Carreras, el Cambril de la Mare de Déu del Claustre és un edifici, edificat entre 1902 i 1910, que culmina el cicle constructiu del conjunt catedralici de Solsona començat a finals del segle XII. Adossat a la capella, segueix un estil que combina l'historicisme i el modernisme. Les façanes són de pedra picada amb finestres de doble arcada, a la planta superior, inspirades en el renaixement florentí. Les dues façanes exteriors estan presidides per quatre imatges esculpides en pedra, dues a cadascuna, obra de l'escultor Joan Salvadó Voltas: representen Sant Josep, Sant Llorenç, Sant Celestí i Sant Llucià i foren fetes reposar per Josefina Ribera Bonaplata per substituir les escultures destruïdes durant la Guerra Civil i que havia fet posar el seu oncle Celestí Ribera. El gran finestral de la façana de migdia està coronat per dos àngels que sostenen un escut sense esculpir i a dalt de tot del cambril hi ha una total de vuit gerros decoratius de pedra de clara inspiració barroca, situats dos a dos a esquerra i dreta de cada façana externa. L'edifici és coronat per una cúpula que descansa sobre un tambor de llums. El mosaic de la cúpula, amb motius florals i estels sobre un fons blau, és obra del mosaïcista genovès Mario Maragliano i Navone i fou restaurat el 1993 pels escultors solsonins Manel Casserras i Boix i Josep Manel Casserras i Solé.

La planta baixa de l'edifici acull les dependències de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i de l'Escolania. L'estat actual de la planta superior és fruit del projecte, finalitzat el 1964, de l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi i del treball d'Enric Mora, encarregat de dirigir la decoració i l'ornamentació, que van optar per dividir l'espai entre la gran sala coberta per la cúpula central i la cambra santa, el recinte on hi ha la marededéu.

Inicialment, l'any 1956, es va enllestir la cambra santa on la imatge de la Mare de Déu és emplaçada al centre. Consisteix en un cos central de planta quadrada amb cúpula semiesfèrica sostinguda per quatre columnes i la cornisa corresponent i s'hi accedeix a través de dos passos laterals, a banda i banda de l'altar del cambril, que s'obren per una portada amb arc. El pintor Josep Obiols i Palau s'encarregà de la decoració d'aquest espai: a la cúpula hi ha apareix un estol d'àngels, músics i orants, i als plafons dels passos laterals dos altres estols, portant l'un palmes, llorers i rosers, símbols que apareixen a la corona, i l'altre un cofre de diners, unes joies, un gresol encès i un encenser, símbols de les oracions i dels sacrificis que van acompanyar els donatius per la confecció de la corona. La idea d'Obiols és traslladada a la tècnica del mosaic venecià sobre un fons d'or per Jaume Padrós, així com altres motius ornamentals: ocells, flors, estrelles que decoren els paraments lliures de marbres i alabastres. Dues escultures tallades en alabastre, obra de l'escultor Francesc Juventeny i Boix, representen dos àngels: l'un imposa el silenci amb el dit i senyala el camí als devots que visiten la imatge, el segon els acomiada amb un gest i un somriure.

La immensa aula central, que fa la funció de capella superior de la Mare de Déu del Claustre, està pensada per a celebrar-hi actes litúrgics sota la presidència de la imatge girada. La planta concèntrica de la capella superior té forma de creu grega amb dues cúpules sobreposades: la gran cúpula del cambril amb el seu tambor de llums on s'hi inscriu una altra cúpula oberta al mig. Una sèrie de deu pilastres de marbre amb capitell daurat consoliden l'estabilitat de la sala. El pintor Josep Obiols s'havia de fer càrrec de la decoració total de l'espai, al fresc, representant diversos temes, malauradament només va poder enllestir el gran timpà que representa la Coronació de Maria, damunt de l'altar. A banda i banda del gran finestral, hi reposen els sarcòfags de Bernat i Ponç de Vilaró (?-1306), considerats els primers devots de la imatge.

A la planta superior també hi ha la sala de juntes de la Vintiquatrena, l'òrgan de govern de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, amb un cor de 24 setials, situats la meitat a cada banda de la sala, presidits per quatre setials més que corresponen als dels quatre administradors de la confraria.