Víctor Manuel III d'Itàlia

(S'ha redirigit des de: Víctor Manuel III de Savoia)

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del segle xix. Visqué durant el seu regnat la Primera Guerra Mundial, el naixement del feixisme i el seu ocàs, i la Segona Guerra Mundial. Així mateix també fou emperador d'Etiòpia entre 1936 i 1941 i rei d'Albània entre 1939 i 1943.

Infotaula de personaVíctor Manuel III d'Itàlia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Vittorio Emanuele Ferdinando Maria Gennaro di Savoia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1869 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSantuari de Vicoforte (2017–)
catedral de santa Caterina (1947–2017) Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Albània
16 abril 1939 – 8 setembre 1943
← Zogú I d'AlbàniaSupressió del càrrec →
Emperador d'Etiòpia
9 maig 1936 – 5 maig 1941
← Haile SelassieHaile Selassie →
Rei d'Itàlia
29 juliol 1900 – 9 maig 1946
← Humbert I d'ItàliaHumbert II d'Itàlia →
Cap de la Casa Savoia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIrreligió Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Militar Nunziatella Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarAeronautica Militare Italiana Modifica el valor a Wikidata
Rang militarPrimer Mariscal de l'Imperi Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Savoia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHelena de Montenegro (1896–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsJolande Marguerite de Savoie, Mafalda d'Itàlia, Humbert II d'Itàlia, Joana d'Itàlia, Marie-Françoise de Savoie Modifica el valor a Wikidata
ParesHumbert I d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata  i Margarida de Savoia-Gènova Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0454404 Discogs: 3303384 Find a Grave: 8699053 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Va néixer l'11 de novembre de 1869 a la ciutat de Nàpols sent l'únic fill del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova. Era net per línia paterna del rei Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria i per línia materna del duc Ferran de Savoia-Gènova i de la princesa Elisabet de Saxònia.

Núpcies i descendents modifica

L'any 1896 arran de la coronació del tsar Nicolau II de Rússia va conèixer la princesa Helena de Montenegro amb qui es casarà. Abans d'aquesta trobada s'intentà el casament amb la princesa Maud del Regne Unit que no fructificà a causa de la diferència religiosa entre la parella i a la negativa de la cort de Londres de permetre la conversió religiosa de la filla del príncep de Gal·les, el futur Eduard VII del Regne Unit.

Es casà el 24 d'octubre de 1896 a la ciutat de Roma amb Helena de Montenegro, filla del rei Nicolau I de Montenegro i de la Milena Vukotic. La parella va tenir cinc fills:

Regnat modifica

 
Albert I de Bèlgica i Víctor Manuel III d'Itàlia.

Ascens al tron modifica

El 29 de juliol de 1900, a l'edat de trenta anys, ascendí al tron d'Itàlia arran de l'assassinat del seu pare a la ciutat de Monza. En les primeres dècades del seu regnat el país prosperà gràcies a les polítiques liberals del polític Giovanni Giolitti. A l'exterior el regnat de Víctor Manuel suposà la gran expansió colonial italiana a la zona de Líbia, que incloïa la Cirenaica i la Tripolitana.

La Triple Aliança firmada pel seu pare començà a ser un instrument poc útil al govern italià arran de la voluntat irredemptista de la ciutadania. L'irredemptisme polític, que va tenir el màxim auge als anys previs de la Primera Guerra Mundial, era un moviment polític sorgit arran de la unificació. Aquest considerava que el procés unitari s'havia tancat en fals i que encara existien molts territoris que s'havien d'incorporar a Itàlia per aconseguir la Unificació definitiva. Bàsicament aquests territoris eren: Còrsega, Niça i Savoia, pertanyents a França, i el Tirol del Sud, Trieste, l'Ístria i la Dalmàcia, pertanyents a l'imperi Austrohongarès.

Primera Guerra Mundial modifica

L'any 1915 Víctor Manuel decidí entrar a la Primera Guerra Mundial, la seva intervenció li valgué un important prestigi militar i d'estadista. La intervenció italiana es feu al costat de la Triple Entesa, és a dir, al costat de França i el Regne Unit i en contra dels anomenats Imperis Centrals: Àustria i Alemanya. La firma del Tractat de Versalles l'any 1919 permeté a Itàlia ocupar els territoris austríacs del Tirol del Sud, Trieste i Ístria, però no veié complertes les seves expectatives sobre la Dalmàcia.

La fi de la guerra obrí un tens període de crisis socials. D'una banda la guerra havia estat guanyada però a causa de les derrotes sofertes al front l'any 1917, especialment la cruenta batalla de Caporetto, els austríacs haurien pogut ocupar el país a no ser per la manca d'efectius militars, la qual cosa mostrà la debilitat de la monarquia italiana. El resultat fou una victòria mutilada que desprestigià els partits polítics tradicionals tot donant aire als partits i moviments extraparlamentaris. D'altra banda al país no s'hi havia portat a terme l'homogeneïtzació econòmica necessària i anunciada. El sud seguia mantenint les estructures postfeudals amb una economia centrada en grans latifundis i l'agricultura, mentre que el nord tenia una estructura industrial extremadament moderna.

Ascens del feixisme modifica

 
Imatge de Víctor Manuel III l'any 1936.

El pòsit de violència que deixà la Primera Guerra Mundial i la crisi social permeteren l'auge del feixisme liderat per Benito Mussolini, que aconseguí el poder davant la feblesa de Víctor Manuel, i la Marxa sobre Roma de 1922 fou possible per la negativa que l'exèrcit aturés els feixistes i Mussolini a les portes de Roma. Moltes han estat les respostes a la pregunta de per què Víctor Manuel no parà els feixistes. La resposta més versemblant és la de la por que sorgís un moviment monàrquic emparat pel seu cosí, Amadeu III d'Aosta.

Al llarg de la dictadura mussoliniana, Víctor Manuel anà sempre a remolc de les decisions preses pel dictador. Consentí la guerra d'Etiòpia i acceptà ser declarat emperador d'aquest país (títol escassament reconegut pel concert de països), va acceptar la constitució de l'Eix i la participació d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial. Va tolerar la participació italiana a la Guerra civil espanyola al costat de Francisco Franco i l'ocupació d'Albània, país del qual s'autonomenà rei, així com l'intent frustrat d'ocupar Grècia.

Durant el seu regnat se solucionaren els nombrosos problemes amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà,[1] firmats per Mussolini i el papa Pius XI, però també patí un atemptat el 12 d'abril de 1928 a Milà del que sortí il·lès tot i les nombroses víctimes.[2]

Abdicació modifica

La seva nefasta actuació de suport a Mussolini valgué un gran desprestigi a la monarquia. Tot i així l'any 1943 acceptà un cop d'estat que derrocà Mussolini i demanà un armistici als aliats. L'any 1943 també nomenà al seu fill com a lloctinent general del regne i el 9 de maig de 1946 abdicà definitivament al seu favor.

S'exilià a la ciutat egípcia d'Alexandria, des de la qual va veure caure la monarquia italiana i la proclamació de la República Italiana l'any 1946. Morí en aquesta ciutat el 28 de desembre de 1947, i hi va ser enterrat a la catedral de Santa Caterina.

Honors modifica

  Gran Mestre i cavaller de l'orde suprem de la Santíssima Anunciació
  Gran Mestre de l'orde militar de Savoia
  Gran Mestre i cavaller de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
  Gran Mestre de l'orde de la Corona d'Itàlia
  Gran Mestre de l'orde Civil de Savoia
  Gran Mestre de l'orde Colonial de l'Estrella d'Itàlia
  Gran Mestre de l'orde de la Besa
  Gran Mestre de l'orde de Skanderbeg
  Gran Mestre de l'orde Civil i Militar de l'Àliga Romana
  Medalla Mauriciana al Mèrit pels 50 anys de Carrera Militar
  Creu al Mèrit de Guerra
  Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918 (4 anys de campanya)
  Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918
  Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918
  Creu de la Llibertat pel Servei Civil de I Classe (Estònia)
  Cavaller de l'orde de Sant Pere de Cettigne (Montenegro)
  Gran Creu de Cavaller de l'orde de Lāčplēsis (Estònia)
  Gran Creu de Cavaller de l'orde del Crisantem (Japó)
  Cavaller de l'orde de l'Àliga Negra (Prússia)
  Cavaller de l'orde de la Lligacama (Regne Unit)
  Gran Creu de l'orde del Bany
  Cavaller de l'ode del Toisó d'Or (Espanya)
  Cavaller de l'orde de Sant Cirill i Sant Metodi (Bulgària)
  Gran Creu de l'orde de la Torre i l'Espasa (Portugal)
  Cavaller de l'orde de l'Àliga Blanca (Polònia)
  Gran Creu de l'orde Virtuti Militari (Polònia)
  Balí Gran Creu d'Honor i Devoció del Sobirà i Militar Orde Hospitalari de Malta, amb creu de professió i honor


Precedit per:
Humbert I
Rei d'Itàlia
1900 - 1946
Succeït per:
Humbert II
Precedit per:
Haile Selassie
Emperador d'Etiòpia
sense reconeixement internacional

1936 - 1941
Succeït per:
Haile Selassie
Precedit per:
Shefqet Verlaci
Cap d'estat interí
Rei d'Albània
1939 - 1943
Succeït per:
Ibrahim Bej Bicaku
Cap provisional del comitè executiu

Referències modifica