Viquipèdia:La taverna/General/Arxius/2010/08
Terrassa d'agost
modificaA la secció general de la Taverna són benvingudes les participacions sobre afers de la Viquipèdia en general que no troben lloc a les seccions definides. Actualment es mostren les converses del mes de desembre, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de la secció general per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció. Mostra la taverna sencera | Actualitza | Amunt | Inicia un nou tema |
Taverna de la Viquipèdia |
Novetats Polítiques Tecnicismes Propostes Ajuda General Multimèdia |
Catalanitat de Cristòfor Colom
modificaHe intentat dos vegades obrir una consulta de borrat de l'article Catalanitat de Cristòfor Colom i en Lohen11 m'ha revertit els canvis, he intentat raonar amb ell pero no ma respos, crec que estic en el meu dret d'obrir una consulta de borrat, no he violat cap norma ni cap politica, per lo que solicito que es restauri la consulta de borrat i crec que en Lohen11 em deu unas disculpes per haver revertit els meus canvis sense cap motiu. --Dyvid (disc.) 21:11, 1 ago 2010 (CEST)
- Recolzo l'actuació de'n Lohen. Aquest és un article amb una llarga història i discussions. No he vist cap participació teva en les discussions explicant els teus motius. És un despropòsit demanar esborrar-lo sencer considerant que cap de les múltiples edicions és bona i sense assegurar-se prèviament si la teva iniciativa pot tenir un mínim de consens. Si no és així ens estaràs fent perdre el temps. Et suggereixo que retiris la proposta i ho discuteixis. --V.Riullop (parlem-ne) 21:42, 1 ago 2010 (CEST)
- Demanar esborrar un article amb gairebé 1.000 contribucions i pàgines i pàgines de discussió, després dels teus gairebé tres anys d'inactivitat (activitat plena de vandalismes, amb comptes titella pel mig, per cert), és un menyspreu per tots els usuaris que hi han treballat i un nou acte de vandalisme, que així he considerat. Per tant torno a eliminar el procés i si el tornes a engegar et blocaré.--Lohen11 (disc.) 22:23, 1 ago 2010 (CEST)
- D'acord amb en Lohen11. --J. G. Góngora (disc.) 22:29, 1 ago 2010 (CEST)
- Demanar esborrar un article amb gairebé 1.000 contribucions i pàgines i pàgines de discussió, després dels teus gairebé tres anys d'inactivitat (activitat plena de vandalismes, amb comptes titella pel mig, per cert), és un menyspreu per tots els usuaris que hi han treballat i un nou acte de vandalisme, que així he considerat. Per tant torno a eliminar el procés i si el tornes a engegar et blocaré.--Lohen11 (disc.) 22:23, 1 ago 2010 (CEST)
- Lohen11: que yo sepiga nomes vaig vandalitzar una vegada en la viquipedia i ya vaig demanar perdo i mai he fet servir un compte titella en la viquipedia, i que yo sepiga el numero d'edicions d'un article no te res a veure amb si l'article es valid, un article pot tindre 2.000 edicions que si no es valid se l'ha de borrar igualment.--Dyvid (disc.) 09:23, 2 ago 2010 (CEST)
- el número d'edicions és un indicador de feina feta, quin motiu tens per donar-lo a ebsorrar? No està treballat? No segueix format? No cita fonts? No pots votar senzillament perquè creguis que "no és vàlid", s'ha d'argumentar. El teu comentari "és l'únic viquipèdia que el té" tampoc no és un argument. Si et reverteixen, comenta-ho amb l'administrador abans de portar-ho a la taverna. Espero que en aquesta nova etapa editis de manera constructiva --barcelona (disc.) 09:43, 2 ago 2010 (CEST)
- Ya vaig explicar que crec que l'article es una font primaria, tot l'article es basa en especular que Colom era catala y no te gens de bbibliografia (excepte aquell historiador america irelevant). --Dyvid (disc.) 09:50, 2 ago 2010 (CEST)
Jo penso que hauries d'agrair que no t'hi hagin bloquejat. S'ha demostrat molta paciència amb la teva ocurrència. Ferbr1 (disc.) 09:52, 2 ago 2010 (CEST)
- dir que és font `primària amb les referències que té em sembla increible. Si us plau, edita en comptes d'entrar en guerres per un article. Un parèntesi sobre l'expressió: la Y en català només existeix com a part del dígraf NY --barcelona (disc.) 10:02, 2 ago 2010 (CEST)
L'editor havia estat advertir que seria bloquejat per a sempre en cas de reincidència de comportaments destructius: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna/Arxius/Pol%C3%ADtiques/2007/02#Cas_Dyvid6 Ferbr1 (disc.) 16:24, 4 ago 2010 (CEST)
Projectes en marxa
modificaSento ser pesada, però vull deixar constància dels projectes que potser a algú li han passat desapercebuts, ara que el bot ens apropa als noruecs, és moment també de treballar nosaltres. Si creieu que és redundant ho esborreu i prou
Per a la creació d'articles
modifica- Viquiprojecte:1.000 GEC: es tracta de tenir tots els articles de l'Enciclopèdia catalana, de moment tenim gairebé enllestida la primera de les 11 llistes, hi ha un campionat festiu per estimular la participació
- Usuari:PasqualBot/log:Els 1000/pàgines demanades: els demanats dels 1000 articles més importants, solen ser temes complementaris de gran importància
- Usuari:PasqualBot/log:Pàgines demanades: tres llistats de demanades, reflecteixen les demandes dels propis creadors dels articles, temes molt variats en rellevància i àmbit
- Viquiprojecte:Peces que falten: articles amb interwikis que nosaltres no tenim.
Per a l'ampliació d'articles
modifica- Viquiprojecte:Els 1.000: som els primers però encara tenim molta feina en creiexement i especialment en la qualitat, estaria bé que tots aconseguissin ser-ho, ja que són temes clau
- Viquiprojecte:Traducció d'articles de qualitat: hi ha llengües que tenen articles molt bons que podem aprofitar per ampliar els nostres esborranys
Manteniment
modifica- Viquipèdia:Millora: calen passades periòdiques per llevar plantilles i no solament posar-les, si cada persona dedica un dia al mes a treure brossa, en poc temps es notarà molt canvi
- Usuari:PasqualBot/log:sense IW/categories: cal posar interwikis o enllaços entre llengües perquè ens trobin fàcilment i també per poder ampliar contingut amb dades d'altres viquipèdies; aquest llistat és per a les categories, hi ha unes llistes enormes per als articles --barcelona (disc.) 13:36, 9 ago 2010 (CEST)
- Tens raó. És cert que, tot i que no sigui el més agradable, de tant en tant hem d'anar realitzant tasques de manteniment. Hi ha usuaris molt més actius que d'altres en aquest aspecte. Jo fins ara no havia fet gairebé mai res, però últimament intento dedicar ni que siguin 5 minuts al dia a corretgir algunes errades mitjançant el Check Viquipedia, que trobo molt útil.--Kippelboy (disc.) 14:11, 9 ago 2010 (CEST)
- T'oblides de la gran tascat que feia en JordiColl Viquipèdia:Enllaços incorrectes a pàgines de desambiguació.--KRLS , (disc.) 14:52, 9 ago 2010 (CEST)
- Els projectes des quals parles són molt interessants i crec que caldria enviar un missatge informatiu a la pàgina de discussió tots els usuaris. La pàgina de discussió dels usuaris està infrautilitzada i és un bon mitjà de comunicació. Com volem sinó que la comunitat s'enteri del projecte GEC 1000, per exemple? Jo considero que participo prou a la Viquipèdia i no obstant ni en tenia ni idea d'aquest projecte. Molta gent no és tan friki com per anar llegint regularment tot el que es diu a la taverna. Jo, com a modest usuari que vaig editant poc a poc, com puc assabentar-me dels projectes existents si ningú m'envia un missatge a la meva pàgina de discussió? A més, probablement s'hagui discutit ja, però crec que s'haurien d'enviar missatges massius molt més regularment, un cop al mes, per exemple, sobre tots els temes d'interès general per la comunitat d'usuaris.
--f3RaN (disc.) 21:18, 17 ago 2010 (CEST)
- es va descartar per spam, aquí i a altres viquis, el lloc per fer anuncis massius és a la taverna, no hi ha tant moviment com per no poder-ho seguir. De totes maneres, t'animo a incorporar-te als projectes i si vols saber qualsevol cosa sobre les iniciatives en marxa, amb gust t'ho explico i mirem com pots col·laborar-hi. En breu potser tenim en marxa altres canals de comunicació, i també penjarem aquí la informació --barcelona (disc.) 21:32, 17 ago 2010 (CEST)
- S'hauria de potencial el portal viquipedista per fer anuncis interns. Per alguna cosa el tenim enllaçat a la barra lateral. Ara és un portal estàtic que no val la pena mirar-se. Compareu-lo amb altres projectes. --V.Riullop (parlem-ne) 09:20, 18 ago 2010 (CEST)
- sí, s'hauria de millorar, el debat de sota de la porta es pot reaprofitar i fer primer una remodelació del portal, on penso que hi haurà més consens. De totes maneres insisteixo que els anuncis d'aquest estil han de ser a la taverna --barcelona (disc.) 13:09, 18 ago 2010 (CEST)
- S'hauria de potencial el portal viquipedista per fer anuncis interns. Per alguna cosa el tenim enllaçat a la barra lateral. Ara és un portal estàtic que no val la pena mirar-se. Compareu-lo amb altres projectes. --V.Riullop (parlem-ne) 09:20, 18 ago 2010 (CEST)
Viquipèdia i els quàquers
modificaFunciona la Viquipèdia igual que els quàquers? Interessant reflexió sobre el procés del consens, la col·laboració assumint bona fe i la presa de decisions més enllà de les majories per vot. És un tema d'estudi i na Sue Gardner n'avança algunes coses al voltant de tres llibres: http://suegardner.org/2010/08/08/what-wikimedia-can-learn-from-the-quakers/ --V.Riullop (parlem-ne) 18:14, 9 ago 2010 (CEST)
- "For the most part, Quaker practices likely aren’t particularly adaptable for mass collaboration, because they don’t scale easily. They seem best-suited to smallish groups that are able to meet frequently, face-to-face." Potser les Viquipèdies petites, amb gairebé sempre els mateixos quatre gats a totes les discussions, ens assemblem més als quàquers que les grans Viquipèdies.--Pere prlpz (disc.) 18:36, 9 ago 2010 (CEST)
- Entre altres coses, és interessant el que diu sobre que el procés de consens tendeix a mantenir l'status quo i com la cultura del no (o dit en altres paraules, un usuari no positiu) ho pot bloquejar independentment de la raó. Sembla que els quàquers tenen una forma de resoldre dissidències, però no l'explica. --V.Riullop (parlem-ne) 19:01, 9 ago 2010 (CEST)
- em sembla una línia de recerca molt interessant --barcelona (disc.) 13:30, 10 ago 2010 (CEST)
- Entre altres coses, és interessant el que diu sobre que el procés de consens tendeix a mantenir l'status quo i com la cultura del no (o dit en altres paraules, un usuari no positiu) ho pot bloquejar independentment de la raó. Sembla que els quàquers tenen una forma de resoldre dissidències, però no l'explica. --V.Riullop (parlem-ne) 19:01, 9 ago 2010 (CEST)
13, mala sort
modifica--Davidpar (disc.) 22:22, 9 ago 2010 (CEST)
- Ets un crac! --J. G. Góngora (disc.) 22:32, 9 ago 2010 (CEST)
- Quin ha estat l'article "guanyador" ? (si es pot saber) --Castor (disc.) 02:27, 10 ago 2010 (CEST)
- Molt bé! Però juriaria que d'ahir a avui hem perdut un punt de Depth...--Edustus (disc.) 09:46, 10 ago 2010 (CEST)
- El Depth fonamentalment mesura la palla que hi ha en una wiki. És el producte de dos factors [(edicions totals)/(pàgines totals)] * [(pàgines que no són articles)/(pàgines que sí són articles)]2. Si vols fer pujar el depth has de fer dues coses 1)En comptes d'escriure un article molt ben acabat amb un editor extern i llavors pujar-lo el vas fent mica en mica a la viqui 2)Crea moltes pàgines que no siguin articles: subpàgines d'usuari, pàgines d'usuaris que no editin, pàgines de discussió amb plantilletes per "marcar el teritori" de viquiprojectes, pagines de viquiprojectes no actius... Això compta elevat al quadrat. El depth seria una mesura de la qualitat si només es tinguessin en conte les edicions en base a la informació aportada i només es contessin les pàgines no articles útils: pagines de redirecció, pàgines de discussió amb contingut significatiu, pàgines d'usuaris actius, pàgines de viquiprojectes actius... A la pràctica comptat i debatut el que més pesa és tenir moltes pàgines d'usuari que no escriguin articles (si escriuen articles fan baixar el Depth). Hi ha una correlació molt forta entre el depth i el ràtio (usuaris no actius)/article. --Gomà (disc.) 11:21, 10 ago 2010 (CEST)
- Ei... estic una mica perdut. Què ha passat? Hem avançat els noruecs? --Joancreus (discussió) 13:28, 10 ago 2010 (CEST)
- I tant! --Davidpar (disc.) 13:36, 10 ago 2010 (CEST)
- Si, l'Amical-bot ha fet na gran tasca en el seu viatge per Estats Units... --Beusson (disc.) 13:38, 10 ago 2010 (CEST)
- I tant! --Davidpar (disc.) 13:36, 10 ago 2010 (CEST)
- Ei... estic una mica perdut. Què ha passat? Hem avançat els noruecs? --Joancreus (discussió) 13:28, 10 ago 2010 (CEST)
- Sí, fa temps vaig seguir algunes discussions al respecte. Estic d'acord amb que no és un bon indicador de la qualitat, encara que a Meta-wiki ho diguin així. De qualsevol manera no fa gaire bona fila el 16 entremig de valors molt més elevats.--Edustus (disc.) 14:11, 10 ago 2010 (CEST)
- En teoria, el depth mesura l'activitat del wiki. Quanta més activitat, més edicions i discussions, se suposa que augmenta la qualitat. No és un indicador perfecte, però no ens amaguem en excuses que si l'efecte Google o el defecte del depth... La realitat és que som pocs usuaris, molt actius però pocs, i això es tradueix en molts articles monousuaris amb poca activitat diversa, és a dir, un depth molt baix i la qualitat que se'n ressenteix. Creant articles amb bot encara baixarà més. --V.Riullop (parlem-ne) 14:47, 10 ago 2010 (CEST)
- He fet un càlcul de les repercussions en el depth amb les dades actuals. Una edició per fer un article nou fa baixar 8,8 micropunts; una edició en un no-article nou (redirecció, pàgina de discussió, pàgina d'usuari o del projecte), fa pujar 4,1 micropunts; una edició en una pàgina existent, article o no article, puja 0,2 micropunts. És a dir, un article nou queda compensat com a mínim per una redirecció i la pàgina de discussió, o bé a partir de 44 edicions globals. He actualitzat les dades a Usuari:Vriullop/depth. --V.Riullop (parlem-ne) 18:45, 10 ago 2010 (CEST)
- El depth mesura exactament el que mesura i per correlacionar-ho amb la qualitat s'hauria de fer a igualtat dels altres paràmetres que pesen molt més que la qualitat en la configuració del depth. La única manera de mesurar la qualitat seria agafar una mostra estadísticament representativa i qualificar cada article amb un conjunt de criteris prèviament definits. I encara s'hauria de discutir si per calcular la qualitat de l'enciclopèdia tots els articles han de tenir el mateix pes. Un exemple: Les versions en els llenguatges x e y es fan a base de molts usuaris, la majoria només es creen la seva pàgina d'usuari i no escriuen mai res i els altres escriuen una mica cada dia, es reverteixen entre ells fent moltes guerres d'edicions i discuteixen com a bojos en les pàgines d'usuari i dels articles. Resultat: un parell de wikis força bones i un depth pels núvols. La versió z s'espera a que estiguin acabades les x e y i un grup reduït d'usuaris agafa el millor article de cada versió, el tradueix de cop i el penja sense modificar-lo més ni discutir. Resultat: una Viquipèdia de millor qualitat que cap de les dues però amb un depth de gairebé 0. La qualitat de veritat, creant articles amb bot, baixarà o pujarà si la qualitat dels articles que crea el bot és millor o pitjor que la dels articles que es creen a ma, no pel fet que estiguin creats amb bot. Estic d'acord amb tu que tenim molts altres problemes i potser fora bo fer un pla estratègic per atacar-los en paral·lel. En un parell de dies penjaré un esborrany i hi podem començar a treballar. I em sembla que també estic d'acord amb tu que el principal símptoma és que tenim molt poques visites. En part crec que és per manca de qualitat, però no de la qualitat dels articles que no tenen en altres llengües sinó de la qualitat dels 4000 articles que concentren el 50% de les visites --Gomà (disc.) 18:54, 10 ago 2010 (CEST)
- He fet un càlcul de les repercussions en el depth amb les dades actuals. Una edició per fer un article nou fa baixar 8,8 micropunts; una edició en un no-article nou (redirecció, pàgina de discussió, pàgina d'usuari o del projecte), fa pujar 4,1 micropunts; una edició en una pàgina existent, article o no article, puja 0,2 micropunts. És a dir, un article nou queda compensat com a mínim per una redirecció i la pàgina de discussió, o bé a partir de 44 edicions globals. He actualitzat les dades a Usuari:Vriullop/depth. --V.Riullop (parlem-ne) 18:45, 10 ago 2010 (CEST)
- En teoria, el depth mesura l'activitat del wiki. Quanta més activitat, més edicions i discussions, se suposa que augmenta la qualitat. No és un indicador perfecte, però no ens amaguem en excuses que si l'efecte Google o el defecte del depth... La realitat és que som pocs usuaris, molt actius però pocs, i això es tradueix en molts articles monousuaris amb poca activitat diversa, és a dir, un depth molt baix i la qualitat que se'n ressenteix. Creant articles amb bot encara baixarà més. --V.Riullop (parlem-ne) 14:47, 10 ago 2010 (CEST)
- El Depth fonamentalment mesura la palla que hi ha en una wiki. És el producte de dos factors [(edicions totals)/(pàgines totals)] * [(pàgines que no són articles)/(pàgines que sí són articles)]2. Si vols fer pujar el depth has de fer dues coses 1)En comptes d'escriure un article molt ben acabat amb un editor extern i llavors pujar-lo el vas fent mica en mica a la viqui 2)Crea moltes pàgines que no siguin articles: subpàgines d'usuari, pàgines d'usuaris que no editin, pàgines de discussió amb plantilletes per "marcar el teritori" de viquiprojectes, pagines de viquiprojectes no actius... Això compta elevat al quadrat. El depth seria una mesura de la qualitat si només es tinguessin en conte les edicions en base a la informació aportada i només es contessin les pàgines no articles útils: pagines de redirecció, pàgines de discussió amb contingut significatiu, pàgines d'usuaris actius, pàgines de viquiprojectes actius... A la pràctica comptat i debatut el que més pesa és tenir moltes pàgines d'usuari que no escriguin articles (si escriuen articles fan baixar el Depth). Hi ha una correlació molt forta entre el depth i el ràtio (usuaris no actius)/article. --Gomà (disc.) 11:21, 10 ago 2010 (CEST)
- Amicalbot, d'això sí que s'en diu Fer les amèriques. Et podem dir l'Indià?. Felicitats--Kippelboy (disc.) 14:40, 10 ago 2010 (CEST)
Si l'amical crea l'article, en comptes de tot de cop, línia per línia, el resultat serà el mateix, mateixa qualitat, i el depth pujarà. Això només vol dir que no és un bon indicador de qualitat.--Lohen11 (disc.) 18:58, 10 ago 2010 (CEST)
- el tema depht crec que ja hem dit moltes vegades que no és un indcador vàlid, millor fixar-nos en el % d'adq del total, que sí és molt significatiu --barcelona (disc.) 19:02, 10 ago 2010 (CEST)
- No només no és vàlid sinó que en alguns cassos pot mesurar lo contrari del que es pretén i amés no serveix per comparar entre llengües: Una edició bona fa pujar el depth 0,2 micropunts a la Viquipèdia en català, la mateixa edició el fa pujar 4,5 micropunts a la Viquipèdia en espanyol. Una edició vandàlica revertida NO deixa el depth igual: el fa pujar 0,4 micropunts en català i 9 micropunts en espanyol. Si el milió i mig d'usuaris inactius de la Viquipèdia en espanyol obrissin una pàgina a la viquipèdia en català sense editar mai res, tindríem exactament la mateixa Viquipèdia i el depth seria de 139. El Depth mesura essencialment el nombre d'usuaris inactius. La correlació estadística entre el depth i el ràtio d'usuaris inactius és brutal.--Gomà (disc.) 19:38, 10 ago 2010 (CEST)
- I vosaltres que esteu, en major o menor mesura, en contacte amb els que més manen a la Wiki i que heu anat a congressos i companyia, no sabeu si s'estan plantejant canviar els criteris de Depth? No pot ser que sigui tan enganyós. Haurien de tenir en compte la ratio articles de qualitat i bons/articles totals i altres factors més "qualitatius"...--Edustus (disc.) 19:48, 10 ago 2010 (CEST)
- A la Wiki manes tu juntament amb els altres autors. Els nostres empleats de la Foundation ja en son conscients i no han de fer servir del depth per a res. Al pla estratègic global (que s'ha fet entre tots) un objectiu clar és la qualitat i s'ha de mesurar amb: El nombre d'articles, que els articles més visitats siguin d'alta qualitat, opinió dels lectors, auditories independents per experts en contingut, activitat humana o automàtica adreçada a garantir una qualitat bàsica... Més informació aquí. --Gomà (disc.) 20:16, 10 ago 2010 (CEST)
- El depth porta anys i s'ha discutit i canviat diverses vegades. Resulta que els que més han insistit en canviar el depth són els volapukenys. Farem ara com ells perquè no ens resulta? No mesura la qualitat, cosa subjectiva, sinó l'activitat del wiki. Se suposa que quanta més activitat hi ha, més correccions es fan i per tant previsiblement es millora encara que no necessàriament. Al final, resulta que a banda de discussions teòriques a la pràctica és significatiu. Si un mira les botopèdies per excel·lència resulta que tenen un depth baixíssim, o que no es pot confiar en la polonesa a pesar de que sigui la quarta. En el nostre cas el que ens diu és que tenim un nombre d'articles per sobre de les nostres possibilitats reals. Això és tradueix en dificultats de manteniment, poca col·laboració en l'elaboració d'articles (molts són unipersonals), poca discussió (o concentrada a la taverna ja que som pocs, si un ho comenta en un article pot passar desapercebut durant anys), poques redireccions, molts esborranys, poques pàgines d'ajuda o de criteris, moltes plantilles sense pàgina d'informació d'ús. És cert que no és lineal per comparar diferents viquipèdies, però si ho comparo amb les més properes resulta que en dos anys hem pujat només de 13 a 16 mentre que la noruega de 19 a 24 o la sueca de 16 a 35. Què passa? Per què som els que menys hem pujat? Lamento ser tocagaites, però ens cal baixar una mica dels núvols, ser realistes i no obsessionar-nos només amb el rànquing de la quantitat. No voler veure el desajustament entre articles i depth és enganyar-se. --V.Riullop (parlem-ne) 21:37, 10 ago 2010 (CEST) P.D. A pesar de tot, penso que tenim una qualitat decent i homologable, però hi ha problemes estructurals. --V.Riullop (parlem-ne) 21:42, 10 ago 2010 (CEST)
- El que determina el depth és exactament el que tu dius: molts articles fets per poca gent. L'objectiu per mi no és augmentar el deph és augmentar la gent. Ara mateix tenim 1224 usuaris actius, els noruecs en tenen 1850 i els finesos 1936. Cóm és que els hem superat? (el bot només ha accelerat la data, el ritme nostre era superior sense bot): L'any passat el 10 d'agost teníem 1107 usuaris actius (hem pujat 117) mentre que els noruecs 1918 (han baixat 68) i els finesos 2285 (han baixat 349). Quelcom estem fent bé però no fem prou. En la meva opinió ens hauríem de plantejar d'arribar a 3500 usuaris actius en un parell d'anys. Però no ens podem permetre baixar la productivitat. Som un país petit i sempre serem pocs comparats amb altres llengües. --Gomà (disc.) 22:38, 10 ago 2010 (CEST)
- Molt interessant tot el que esteu exposant, gràcies. Així doncs, la clau per a incrementar el Depth estaria en enganxar més usuaris actius i concentrar esforços en els articles més "importants" (com els 4000 articles que concentren el 50% de les visites,p.e.)...quin repte :) --Edustus (disc.) 23:04, 10 ago 2010 (CEST)
- Més que per augmentar el depth per "aprofitar" el que tenim. Si augmentem els usuaris actius (enganxat-ne més, evitant que es desenganxin els que tenim i reenganxant els que s'han desenganxat), concentrem el treball en els articles més llegits o els més "importants", per exemple els relacionats amb temari escolar, i al mateix temps assegurem una qualitat bàsica acceptable pels altres (tan si són fets a ma com amb bot) podem oferir la màxima qualitat amb el mínim depth.--Gomà (disc.) 23:40, 10 ago 2010 (CEST)
- Molt interessant tot el que esteu exposant, gràcies. Així doncs, la clau per a incrementar el Depth estaria en enganxar més usuaris actius i concentrar esforços en els articles més "importants" (com els 4000 articles que concentren el 50% de les visites,p.e.)...quin repte :) --Edustus (disc.) 23:04, 10 ago 2010 (CEST)
- El que determina el depth és exactament el que tu dius: molts articles fets per poca gent. L'objectiu per mi no és augmentar el deph és augmentar la gent. Ara mateix tenim 1224 usuaris actius, els noruecs en tenen 1850 i els finesos 1936. Cóm és que els hem superat? (el bot només ha accelerat la data, el ritme nostre era superior sense bot): L'any passat el 10 d'agost teníem 1107 usuaris actius (hem pujat 117) mentre que els noruecs 1918 (han baixat 68) i els finesos 2285 (han baixat 349). Quelcom estem fent bé però no fem prou. En la meva opinió ens hauríem de plantejar d'arribar a 3500 usuaris actius en un parell d'anys. Però no ens podem permetre baixar la productivitat. Som un país petit i sempre serem pocs comparats amb altres llengües. --Gomà (disc.) 22:38, 10 ago 2010 (CEST)
- El depth porta anys i s'ha discutit i canviat diverses vegades. Resulta que els que més han insistit en canviar el depth són els volapukenys. Farem ara com ells perquè no ens resulta? No mesura la qualitat, cosa subjectiva, sinó l'activitat del wiki. Se suposa que quanta més activitat hi ha, més correccions es fan i per tant previsiblement es millora encara que no necessàriament. Al final, resulta que a banda de discussions teòriques a la pràctica és significatiu. Si un mira les botopèdies per excel·lència resulta que tenen un depth baixíssim, o que no es pot confiar en la polonesa a pesar de que sigui la quarta. En el nostre cas el que ens diu és que tenim un nombre d'articles per sobre de les nostres possibilitats reals. Això és tradueix en dificultats de manteniment, poca col·laboració en l'elaboració d'articles (molts són unipersonals), poca discussió (o concentrada a la taverna ja que som pocs, si un ho comenta en un article pot passar desapercebut durant anys), poques redireccions, molts esborranys, poques pàgines d'ajuda o de criteris, moltes plantilles sense pàgina d'informació d'ús. És cert que no és lineal per comparar diferents viquipèdies, però si ho comparo amb les més properes resulta que en dos anys hem pujat només de 13 a 16 mentre que la noruega de 19 a 24 o la sueca de 16 a 35. Què passa? Per què som els que menys hem pujat? Lamento ser tocagaites, però ens cal baixar una mica dels núvols, ser realistes i no obsessionar-nos només amb el rànquing de la quantitat. No voler veure el desajustament entre articles i depth és enganyar-se. --V.Riullop (parlem-ne) 21:37, 10 ago 2010 (CEST) P.D. A pesar de tot, penso que tenim una qualitat decent i homologable, però hi ha problemes estructurals. --V.Riullop (parlem-ne) 21:42, 10 ago 2010 (CEST)
- A la Wiki manes tu juntament amb els altres autors. Els nostres empleats de la Foundation ja en son conscients i no han de fer servir del depth per a res. Al pla estratègic global (que s'ha fet entre tots) un objectiu clar és la qualitat i s'ha de mesurar amb: El nombre d'articles, que els articles més visitats siguin d'alta qualitat, opinió dels lectors, auditories independents per experts en contingut, activitat humana o automàtica adreçada a garantir una qualitat bàsica... Més informació aquí. --Gomà (disc.) 20:16, 10 ago 2010 (CEST)
- I vosaltres que esteu, en major o menor mesura, en contacte amb els que més manen a la Wiki i que heu anat a congressos i companyia, no sabeu si s'estan plantejant canviar els criteris de Depth? No pot ser que sigui tan enganyós. Haurien de tenir en compte la ratio articles de qualitat i bons/articles totals i altres factors més "qualitatius"...--Edustus (disc.) 19:48, 10 ago 2010 (CEST)
- No només no és vàlid sinó que en alguns cassos pot mesurar lo contrari del que es pretén i amés no serveix per comparar entre llengües: Una edició bona fa pujar el depth 0,2 micropunts a la Viquipèdia en català, la mateixa edició el fa pujar 4,5 micropunts a la Viquipèdia en espanyol. Una edició vandàlica revertida NO deixa el depth igual: el fa pujar 0,4 micropunts en català i 9 micropunts en espanyol. Si el milió i mig d'usuaris inactius de la Viquipèdia en espanyol obrissin una pàgina a la viquipèdia en català sense editar mai res, tindríem exactament la mateixa Viquipèdia i el depth seria de 139. El Depth mesura essencialment el nombre d'usuaris inactius. La correlació estadística entre el depth i el ràtio d'usuaris inactius és brutal.--Gomà (disc.) 19:38, 10 ago 2010 (CEST)
- L'important pel que sempre he cregut és fer una pràctica que odio de les grans viquipèdies i és afegir les plantilletes dels projectes en cada article. A mi no m'agrada i seguiré en contra, però això penalitza. El que també està clar que no som l'hòstia i si que crec que estem per sobre de les nostres possibilitats i que quan passin 5-10 anys haurem d'acceptar que anem baixant de rànquing.--KRLS , (disc.) 23:43, 10 ago 2010 (CEST)
- a mi tampoc no m'agraden aquestes plantilles, ja he avisat al fajardoalacant sobre la seva inclusió al projecte Grècia --barcelona (disc.) 10:48, 11 ago 2010 (CEST)
- Aquests tipus de plantilles només són útils en viquiprojectes molt actius on es fa un seguiment detallat i continuat, cosa fora del nostre abast. Però hi ha una petició a Viquipèdia:Bots/Sol·licituds#Moure la plantilla "calendari" per moure una plantilla de l'article a la discussió ja que és un avís pels editors i seria similar a aquests tipus de plantilles de viquiprojectes, avisant que hi ha un llibre d'estil. D'entrada em sembla correcte. Comenteu-ho allà. --V.Riullop (parlem-ne) 11:12, 11 ago 2010 (CEST)
- a mi tampoc no m'agraden aquestes plantilles, ja he avisat al fajardoalacant sobre la seva inclusió al projecte Grècia --barcelona (disc.) 10:48, 11 ago 2010 (CEST)
- Exacte, la clau és la quantitat d'usuaris actius. Som activistes i som l'hòstia, però hem d'assumir que la nostra tendència natural hauria de ser baixar de rànquing a mesura que augmenti el nivell cultural, econòmic i demogràfic de la resta del món. Al cap i a la fi, les Viquipèdies són cosa de cultura, temps i gent. Mentrestant cal promocionar-la per captar gent i cal facilitar-lis les coses. --V.Riullop (parlem-ne) 08:33, 11 ago 2010 (CEST)
- La viquipèdia no és l'únic projecte del món ni el més important, cada societat hi ha de dedicar els recursos que calguin per tenir la seva al nivell adequat, a mesura que augmenti el nivell cultural, econòmic i demogràfic de la resta del món (i espero que també el nostre, que ara per ara és de pena, pel capbaix el meu) totes les viquipèdies s'haurien d'anar igualant però no crec que ens haguem de resignar a que les societats relativament petites estiguem condemnades a tenir viquipèdies magres, és com si ens haguéssim de resignar a que la nostra llengua tingui menys paraules que l'espanyol o el francès perquè som menys parlants. Les coses a dir són les mateixes i els continguts a escriure són els mateixos. Si som menys haurem de treballar més.--Gomà (disc.) 11:43, 11 ago 2010 (CEST)
- Està clar que hem de fer una valoració molt positiva del dinamisme de la viquipèdia tenint en compte que som una comunitat petita. I estic d'acord en no donar més importància a indicadors com el depth... o el nombre d'articles. Pensem més de manera qualitativa que quantitativa i anem aconseguint que la gent que consulta la viquipèdia trobi una bona eina informativa i de qualitat. En aquest sentit, més que mai, caldria donar més èmfasi al manteniment, a la millora de cada article; tenim massa articles "en obres" o abandonats a mig fer (i jo un parell mallorquí a la meva consciència). Però acabo com he començat: una valoració molt positiva del dinamisme dels viquipedistes.--Peer (disc.) 08:44, 12 ago 2010 (CEST)
- La viquipèdia no és l'únic projecte del món ni el més important, cada societat hi ha de dedicar els recursos que calguin per tenir la seva al nivell adequat, a mesura que augmenti el nivell cultural, econòmic i demogràfic de la resta del món (i espero que també el nostre, que ara per ara és de pena, pel capbaix el meu) totes les viquipèdies s'haurien d'anar igualant però no crec que ens haguem de resignar a que les societats relativament petites estiguem condemnades a tenir viquipèdies magres, és com si ens haguéssim de resignar a que la nostra llengua tingui menys paraules que l'espanyol o el francès perquè som menys parlants. Les coses a dir són les mateixes i els continguts a escriure són els mateixos. Si som menys haurem de treballar més.--Gomà (disc.) 11:43, 11 ago 2010 (CEST)
Fauna de Catalunya
modificaHola a tothom! Anava a crear tot un seguit de categories noves però m'he aturat abans de fer-ho, no fos cas! Pensava en crear les categories "Mamífers de Catalunya", "Rèptils de Catalunya", "Peixos de Catalunya", etc., per a tenir totes les bestioles que ronden per aquí controlades i així també omplir la categoria "Fauna de Catalunya". Esteu d'acord?--Edustus (disc.) 15:55, 10 ago 2010 (CEST)
- aquest tema ja va sortir amb el Japó, quins criteris fas servir? Els que hi viuen, són exclusius etc? Em sembla que la discussió la centalitzava en Lepti--barcelona (disc.) 16:09, 10 ago 2010 (CEST)
- Per això preguntava, estava quasi segur que s'havia donat algun debat similar. El meu criteri era el d'incloure totes les espècies que es troben a Catalunya, al marge de que siguin endèmiques o no. D'aquesta manera els que consultin la viqui es poden trobar totes les espècies que habiten Catalunya plegades. El neguit de crear aquestes categories m'ha sorgit al crear l'article Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya.--Edustus (disc.) 16:16, 10 ago 2010 (CEST)
- Fa anys se'n va parlar molt quan en Simonjoan va intentar crear la categoria de flora de Catalunya. El principal motiu per descartar-la va ser que si creem la categoria de fauna (o flora) de Catalunya podem crear la de fauna de qualsevol altre lloc, i aleshores cada espècie pot acabar amb centenars de categories de "fauna de ...". Com que no vam trobar un sistema millor de fer-ho, vam acabar limitant-nos a fer llistes de fauna i flora.--Pere prlpz (disc.) 17:07, 10 ago 2010 (CEST)
- Per cert, entenc que el que vols fer és crear categories de fauna on posar-hi els articles de cada animal. Categories com l'actual de fauna de Catalunya que només conté llistes de fauna i articles relacionat no tindrien aquests problema.--Pere prlpz (disc.) 17:13, 10 ago 2010 (CEST)
- Sí, la meva intenció era crear subcategories dins de Fauna de Catalunya i allà col·locar-hi els articles pertinents. Trobo de certa lògica disposar d'aquestes categories (de Catalunya o dels Països Catalans) a la Viqui pròpia d'aquest territori. El que no seria tan normal seria crear categories per a totes les comunitats autònomes, regions, països, etc. Però si ja es va discutir molt, poca cosa més puc aportar :).--Edustus (disc.) 17:18, 10 ago 2010 (CEST)
- Havia oblidat les referències: Categoria Discussió:Flora de Catalunya i Viquipèdia:Esborrar_pàgines/Historial/2006/11#Categoria:Flora_de_Catalunya. Naturalment, qualsevol consens pot canviar i sempre pot ser que algú aporti una solució imaginativa millor que les llistes i les categories (per exemple, amb alguna plantilla sofisticada).--Pere prlpz (disc.) 17:22, 10 ago 2010 (CEST)
- Sí, la meva intenció era crear subcategories dins de Fauna de Catalunya i allà col·locar-hi els articles pertinents. Trobo de certa lògica disposar d'aquestes categories (de Catalunya o dels Països Catalans) a la Viqui pròpia d'aquest territori. El que no seria tan normal seria crear categories per a totes les comunitats autònomes, regions, països, etc. Però si ja es va discutir molt, poca cosa més puc aportar :).--Edustus (disc.) 17:18, 10 ago 2010 (CEST)
- Per cert, entenc que el que vols fer és crear categories de fauna on posar-hi els articles de cada animal. Categories com l'actual de fauna de Catalunya que només conté llistes de fauna i articles relacionat no tindrien aquests problema.--Pere prlpz (disc.) 17:13, 10 ago 2010 (CEST)
- Fa anys se'n va parlar molt quan en Simonjoan va intentar crear la categoria de flora de Catalunya. El principal motiu per descartar-la va ser que si creem la categoria de fauna (o flora) de Catalunya podem crear la de fauna de qualsevol altre lloc, i aleshores cada espècie pot acabar amb centenars de categories de "fauna de ...". Com que no vam trobar un sistema millor de fer-ho, vam acabar limitant-nos a fer llistes de fauna i flora.--Pere prlpz (disc.) 17:07, 10 ago 2010 (CEST)
- Per això preguntava, estava quasi segur que s'havia donat algun debat similar. El meu criteri era el d'incloure totes les espècies que es troben a Catalunya, al marge de que siguin endèmiques o no. D'aquesta manera els que consultin la viqui es poden trobar totes les espècies que habiten Catalunya plegades. El neguit de crear aquestes categories m'ha sorgit al crear l'article Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya.--Edustus (disc.) 16:16, 10 ago 2010 (CEST)
jo també crec que posar on es troba cada espècie multiplicarà les categories inútilment, els animals no han d'estar classificats per lloc sinó per taxonomia com ja feu. Llistats de fauna de... pot ser en canvi una bona categoria --barcelona (disc.) 18:58, 10 ago 2010 (CEST)
- Només afegir que he trobat Categoria Discussió:Arbres a Barcelona i Categoria Discussió:Arbres dels Països Catalans que van en la línia que ja s'ha comentat. Pau Cabot · Discussió 19:08, 10 ago 2010 (CEST)
- Una discussió redundant :) Bé, cap problema, m'aguanto les ganes.--Edustus (disc.) 19:35, 10 ago 2010 (CEST)
- Copio el que li vaig dir al Mbosch:
- Una discussió redundant :) Bé, cap problema, m'aguanto les ganes.--Edustus (disc.) 19:35, 10 ago 2010 (CEST)
- Cada país té milers d'espècies animals. Qui s'encarregarà de posar-los tots? O deixarem les categories incompletes?
- Què és exactament un animal del Japó? Un animal endèmic del Japó? Un animal que hi passa X mesos a l'any? Un animal que hi vivia en el passat però ja no? Un animal introduït? Un fòssil trobat al Japó?– Leptictidium (nasutum) 00:11, 11 ago 2010 (CEST)
Categoritzar cada animal potser no, però es poden fer categories com Categoria:Llistes de mamífers del Solsonès. 83.49.226.58 (discussió) 21:04, 26 ago 2010 (CEST)
Portada
modificaHola! Com de costum segurament trec un tema ja llargament discutit, en aquest cas La Portada de la Viquipèdia! Ja fa una colla d'anys que tenim la mateixa, hi ha alguna proposta per a canviar-la o ja ens està bé com està?--Edustus (disc.) 16:46, 17 ago 2010 (CEST)
- Hola. Sí, és un tema discutit. De tant en tant surt el tema però no sé perquè no es decideix fer res. He fet una versió adaptada de l'anglesa i aprofitant part del codi que va fer servir l'Usuari:Joancreus fa un temps per fer una prova. A mi la portada de l'anglesa (i de la resta de wikis) m'agrada bastant. No sé, sembla més concentrada i no tants espais buits. La prova està a Usuari:Schizodelight/Proves. Em falta millorar coses que per limitacions meves de coneixament no sé fer (si algú sap com fer que la secció de projectes germans ocupi tota l'amplada és lliure de millorar-ho!!!). Haviam què us sembla. PS: Els colors lògicament els podeu canviar pels que us agradin més! Si voleu retocar la meva pàgina de proves, endavant!--SchizoDelight (discussió) 19:44, 17 ago 2010 (CEST)
- Hola! Sí, un tema que surt de tant en tant. El podríem tractar al pla estratègic, no? Fa temps vaig fer alguna portada (veure-les, n'hi ha quatre) però encara s'han de millorar. Si al final ho acabem canviant hauria de ser una cosa més enfocada al lector, amb les notícies, article i portals/categories al capdavant. Més avall imatge, curiositats, i al fons del tot projectes germans. L'ajuda la podríem col·locar de dues maneres: 1) A dalt perquè la gent col·labori (manera de guanyar usuaris) 2) A baix, la gent que busca articles no li interessa com editar. --Joancreus (discussió) 20:29, 17 ago 2010 (CEST)
- PD: Una manera de tenir molt contingut amagat és a Usuari:Joancreus/Laboratori/Portada/4, secció categories. Pot ser útil per comprimir informació sense haver de baixar la pàgina. --Joancreus (discussió) 20:30, 17 ago 2010 (CEST)
- Hola! Sí, un tema que surt de tant en tant. El podríem tractar al pla estratègic, no? Fa temps vaig fer alguna portada (veure-les, n'hi ha quatre) però encara s'han de millorar. Si al final ho acabem canviant hauria de ser una cosa més enfocada al lector, amb les notícies, article i portals/categories al capdavant. Més avall imatge, curiositats, i al fons del tot projectes germans. L'ajuda la podríem col·locar de dues maneres: 1) A dalt perquè la gent col·labori (manera de guanyar usuaris) 2) A baix, la gent que busca articles no li interessa com editar. --Joancreus (discussió) 20:29, 17 ago 2010 (CEST)
Ostres! Si que hi heu estat treballant! M'agrada molt l'aspecte que fan les propostes Usuari:Schizodelight/Proves i Usuari:Joancreus/Laboratori/Portada/4, com diu en Schizodelight molt més compactes! Potser si que es podria tractar al pla estratègic...però em sembla que això és un tema apart. De qui depèn que es canviï la portada? Que es proposi un canvi oficial? Dels admins? --Edustus (disc.) 20:50, 17 ago 2010 (CEST)
- Home, crec que s'hauria de sotmetre a votació o presa de decisions. A ser possible consens, però no sempre s'hi arriba. Tanmateix, abans d'arribar a aquests extrems suposo que hauríem de comentar i modificar-ho una mica.--Joancreus (discussió) 21:45, 17 ago 2010 (CEST)
- Sí, crec que hauriem de crear una proposta de portada i després presentar-la. Joan, la teva versió Usuari:Joancreus/Laboratori/Portada/4 m'agrada molt i molt! Només canviaria un parell de cosetes:
- el tema de les categories (quan es desplega queda una mica incòmode, no creus?): Jo faria com vas fer a Usuari:Joancreus/Laboratori/Portada/3 posant les principals categories (7 o 8) a sota del titol "Benvinguts a la Viquipedia" (a la versió Portada3 hi apareixen els Portals, doncs dirigint els links cap a les categories en comptes de cap als Portals). Admiro la feina dels usuaris que treballen en els portals però crec que s'utilitza molt més les categories i per tant han d'estar més destacades.
- les caixes que estan de costat (Article Qualitat-Actualitat , Curiositats-Efemerides, ..) que tinguin la mateixa alçada (tal com apareix a la wiki anglesa i a la prova que he fet). Queda més ordenat
- La resta perfecte. M'agrada que a dalt apareixi com registrar-se, taulell de consultes...Felicitats Joan--SchizoDelight (discussió) 22:36, 17 ago 2010 (CEST)
- Sí, crec que hauriem de crear una proposta de portada i després presentar-la. Joan, la teva versió Usuari:Joancreus/Laboratori/Portada/4 m'agrada molt i molt! Només canviaria un parell de cosetes:
Una de les dificultats que hi ha hagut, cada vegada que es parla de canviar la portada, és si mantenir les pestanyes o no, cosa que ens ha encallat en les discussions. A uns els agrada, a altres no, uns troben que és un estil que ens distingeix, altres preferirien un format més uniforme amb d'altres. Es podria considerar una fórmula mixta, sense eliminar-les del tot, cosa que facilitaria la transició a un nou format en lloc de canviar-lo dràsticament. --V.Riullop (parlem-ne) 09:14, 18 ago 2010 (CEST)
- Crear un híbrid podria ser la solució, sí! Potser podriem fer que al portal 4 de'n Joancreus algunes de les caixes apareixessin plegades i es poguessin desplegar o bé posar uns botons que al seleccionar-los fessin aparèixer les seccions pertinents. Clar que demanar és molt fàcil...--Edustus (disc.) 12:30, 18 ago 2010 (CEST)
- jo sóc de les que creu que les pestanyes ens diferencien de la resta, queda una pàgina molt menys atapeïda, el que canviaria no és la portada sinó el portal viquipedista, que això sí que porta temps en discussió. Per què no apliqueu aquests dissenys a aquest espai? --barcelona (disc.) 13:08, 18 ago 2010 (CEST)
- A Usuari:Schizodelight/Proves hi ha un petit retoc de la portada d'en JoanCreus. Haviam què us sembla. A mi m'agrada bastant. Que les pestanyes ens diferencien de la resta està clar, el que no sé és si és per bé o per malament.--SchizoDelight (discussió) 15:18, 18 ago 2010 (CEST)
- jo sóc de les que creu que les pestanyes ens diferencien de la resta, queda una pàgina molt menys atapeïda, el que canviaria no és la portada sinó el portal viquipedista, que això sí que porta temps en discussió. Per què no apliqueu aquests dissenys a aquest espai? --barcelona (disc.) 13:08, 18 ago 2010 (CEST)
Organitzacions terroristes i notícies de la portada
modificaDe les notícies de la portada:
« | Aquest segrest ha durat gairebé 9 mesos i ha estat el més llarg que ha dut a terme aquesta organització terrorista. | » |
Vam tenir llarguíssimes discussions sobre si hem de qualificar de terroristes certes organitzacions. Fins on jo recordo, el consens era que no qualifiquem de terrorista (perquè en general no és neutral) sinó que si cal diem qui afirma que algú és terrorista (amb referències). Aleshores, per ser conseqüents, jo trauria de la notícia la paraula "terrorista".--Pere prlpz (disc.) 18:40, 23 ago 2010 (CEST)
- A sí? No ho sabia. Al-Qaida del Magreb Islàmic és una organització terrorista i com he sentit a les notícies, el seu cap (o un d'aquells) vol conquerir l'Al-Andalus. Això és terrorisme (com diu la VP: per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics]. Si voleu referències, ara les citaré:
- es.w "es una organización terrorista internacional de origen argelino"
- segons en.w "ha estat designada organització terrorista estrangera pel Departament d'EUA i classificat similarment per l'UE"
- Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA (aquesta llista a la w.ca està desactualitzada, aneu a w.en per a veure-la completa)
- 3cat24.cat: "l'organització terrorista tenia captius també un francès i dos italians"
- TV3: "L'organització terrorista Al-Qaeda del Magreb Islàmic reivindica el segrest"
- Europa Press: "L'organització terrorista Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) ha amenaçat de perpetrar"
- El Periódico: "L'organització terrorista Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) ha anunciat, en una gravació difosa"
- Avui+El Punt: "El portaveu de la branca magribina de l'organització terrorista, Saleh Abou Mohammad, identifica en el comunicat"
--Davidpar (disc.) 19:50, 23 ago 2010 (CEST)
- David, són mitjans de comunicació. Segons els mitjans d'aquest cap de setmana jo sóc un proetarra i no ho sóc. El terme terrorista no és neutral i "terrorista" ha de citar-se sempre com "Segons tal organització considera...". Estic d'acord en posar "organització armada" o "organització paramilitar?" o simplement posaria Al-Qaida i ja està.--KRLS , (disc.) 20:01, 23 ago 2010 (CEST)--KRLS , (disc.) 20:01, 23 ago 2010 (CEST)
- OK. Poso organització armada, perquè "paramilitar" sembla massa tècnic. --Davidpar (disc.) 20:51, 23 ago 2010 (CEST)
La solució no és tan senzilla, perquè semblen un eufemisme, i utilitzar eufemismes tampoc no és neutral. Ferbr1 (disc.) 00:55, 24 ago 2010 (CEST)
Imatges Thumbnail que no apareixen
modificaM'he trobat algunes pàgines en que no volen sortir certes imatges.. vegeu..Belle Poule
There is currently a problem with the creation of thumbnails, and some may not appear at all. Please sit tight, do not remove the images from articles, and hopefully the technical wizards will get it fixed soon.
Espero que us estalvii feina buscant i fent ptroves com m'ha passat a mí;-)...--Mcapdevila (disc.) 00:27, 24 ago 2010 (CEST)
Caricatures
modificaTinc el llibre El sector progressista de la Renaixença valenciana de Manuel Sanchis Guarner, en el qual hi ha un munt de caricatures d'escriptors valencians. Lamentablement, no hi surt la dada de creació dels dibuixos, encara que em sembla que són del segle 19 (amb la qual cosa serien obres sense drets vigents). Algú té informació precisa sobre aquesta qüestió? Ferbr1 (disc.) 21:19, 25 ago 2010 (CEST)
- A l'article de Manuel Sanchis i Guarner diu que el llibre "El sector progressista de la Renaixença valenciana" és del 1977. --Davidpar (disc.) 22:17, 25 ago 2010 (CEST)
El llibre, si, però no necesàriament les caricatures. El llibre reprodueix moltes imatges. Imatges com ara aquesta i aquesta les quals són del segle 19, i una caricatura de Manuel González Martí, el qual va morir el 1972. Ferbr1 (disc.) 22:57, 25 ago 2010 (CEST)
- Hauries de mirar a veure qui va dibuixar cada caricatura i si fa 70 anys que ha mort, les pots penjar a Commons. --Davidpar (disc.) 23:45, 25 ago 2010 (CEST)
Gràcies David, però al llibre no hi ha constància dels autors. Estic preguntant per si algú té informació precisa, perquè les qüestions generals de llicències ja les conec. Salutacions cordials. Ferbr1 (disc.) 13:09, 26 ago 2010 (CEST)
- Bon dia, potser et podria ajudar si mires les revistes antigues del País Valencià (com Tio Cuc o el Cullerot) a l'adreça següent: [1]. Fins una altra, records, Claudi/Capsot (disc.) 16:46, 26 ago 2010 (CEST)
Fotografies
modificaVosaltres què opineu, aquesta portada amb una fotografia publicada el 1916 a València, és lliure? La fotografia no té cap atribució, i la revista avui dia no existeix. Ferbr1 (disc.) 22:39, 26 ago 2010 (CEST)
- No sóc cap expert però diria que sí... Capsot (disc.) 22:46, 26 ago 2010 (CEST)
- Jo tampoc, però fa tota la pinta de ser lliure. --Davidpar (disc.) 22:51, 26 ago 2010 (CEST)
- El llibre en si, sí que és lliure perquè l'home va morir el 1921 i els drets van expirar al 2001. Si els caricaturistes van cedir als drets al senyor en concret si que estarien en domini públic, però les imatges crecdependria de cada autor. Això en Vicenç o l'Aleator tu podrà respondre millor o correctament.--KRLS , (disc.) 22:54, 26 ago 2010 (CEST)
- D'acord amb KRLS. A més, recordeu que a Commons, a més de l'autor cal dir la font. En aquest cas, la font és el Cervantes Virtual que té copyright a la seva web i a commons no colarà. Hauries d'aconseguir altra font o dir que ho tens a casa (però compte que no si sembli gaire). --amador (disc.) 23:42, 26 ago 2010 (CEST)
- Amador les digitalitzacions (imatges) són en domini públic els hi agradi o no, és el mateix que google books.--KRLS , (disc.) 23:47, 26 ago 2010 (CEST)
- Cervantes Virtual no ha fet una obra derivada amb elements creatius nous sinó que és una reproducció de l'original i per tant els drets de la còpia són el mateixos que l'original. En cas d'un fotògraf no identificat, els drets caduquen als 80 anys de la primera publicació, a no ser que abans s'hagués identificat. Aquí és el problema. Sabem que en la publicació no s'identifica l'autor i cal assegurar raonablement que no es va identificar públicament a posteriori. Crec que es pot assumir de bona fe que el fotògraf no està identificat i per tant és de domini públic. --V.Riullop (parlem-ne) 10:43, 27 ago 2010 (CEST)
- Amador les digitalitzacions (imatges) són en domini públic els hi agradi o no, és el mateix que google books.--KRLS , (disc.) 23:47, 26 ago 2010 (CEST)
- D'acord amb KRLS. A més, recordeu que a Commons, a més de l'autor cal dir la font. En aquest cas, la font és el Cervantes Virtual que té copyright a la seva web i a commons no colarà. Hauries d'aconseguir altra font o dir que ho tens a casa (però compte que no si sembli gaire). --amador (disc.) 23:42, 26 ago 2010 (CEST)
Efectivament. Investigant un poc, jo hi havia arribat a una conclusió similar. Ferbr1 (disc.) 10:52, 27 ago 2010 (CEST)
Article d'opinió a l'Avui
modificaA un article d'opinió a l'Avui del dia 26 signat per Saül Gordillo, es diu: "....La vitalitat d'una llengua avui s'explica per la seva presència a la xarxa, i a la trinxera digital les xifres són imparables. El català és la vuitena llengua en nombre de blogs a internet, la catorzena de Google i la tretzena a la Wikipedia. De fet, la Viquipèdia catalana acaba de superar la noruega i creix a un ritme superior a la xinesa. Allà on no cal tenir estat propi per viure amb normalitat, com és internet, on el Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble no poden posar entrebancs, el català s'expandeix....". Sembla que la nostra tasca va donant fruits, que comença a ser valorada i que serveix a la nostra pàtria i la nostra cultura, i ajuda a posar al seu lloc als instruments opressius de l'estat que temporalment ens (mal)administra.--joc (disc.) 16:13, 26 ago 2010 (CEST)
- Totalment d'acord. --Davidpar (disc.) 17:00, 26 ago 2010 (CEST)
- L'article. Pau Cabot · Discussió 17:25, 26 ago 2010 (CEST)
- Enhorabona a tots els que ho estem aconseguint. Això encara ens ha d'estimular més.--Lohen11 (disc.) 19:20, 26 ago 2010 (CEST)
- Estic d'acord amb en Lohen; això ens ha d'estimular encara més. Enhorabona! --J. G. Góngora (disc.) 23:02, 26 ago 2010 (CEST)
- És una gran notícia. Per la redacció es dedueix que han begut de les fonts de la notícia de TV3, per tant, motiu de més per alegrar-se, ja que vol dir que les notícies generen notícies. Apa, a seguir treballant.--amador (disc.) 23:56, 26 ago 2010 (CEST)
- Estic d'acord amb en Lohen; això ens ha d'estimular encara més. Enhorabona! --J. G. Góngora (disc.) 23:02, 26 ago 2010 (CEST)
- Enhorabona a tots els que ho estem aconseguint. Això encara ens ha d'estimular més.--Lohen11 (disc.) 19:20, 26 ago 2010 (CEST)
- L'article. Pau Cabot · Discussió 17:25, 26 ago 2010 (CEST)
bona notícia i mostra que les xifres venen, us animo a col·laborar en els projectes de creixement o assoliment de distincions, per tenir més coses maques per ensenyar --barcelona (disc.) 19:30, 30 ago 2010 (CEST)
L'arròs va bé per la diarrea
modificaProvant el nou servei de Google d'actualitzacions a l'instant, he trobat un missatge de Twitter digne de comentar: "Foto mooolt apropiada, aquests de la viquipèdia tenen un sentit de l'humor mooolt fi". I és que a l'article de l'arròs hi ha una fotografia d'un lavabo acompanyat de la frase "L'arròs, o l'aigua de bullir arròs, es considera popularment beneficiosa contra la diarrea, i conseqüentment poc recomanada en cas de restrenyiment". No sé quin usuari ha posat aquesta foto, però estic mooolt d'acord amb en josepchorda. http://twitpic.com/2fa5tb --Davidpar (disc.) 19:31, 27 ago 2010 (CEST)
- El que la va posar: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arr%C3%B2s&diff=4521343&oldid=4521254 --Pere prlpz (disc.) 19:38, 27 ago 2010 (CEST)
- xD --Davidpar (disc.) 19:42, 27 ago 2010 (CEST)
- Quin riure!!! Potser hauriem de retirar la fotografia, amb aquesta paperera al costat i tal...passen les ganes de menjar arròs!--Edustus (disc.) 19:54, 27 ago 2010 (CEST)
- xD --Davidpar (disc.) 19:42, 27 ago 2010 (CEST)
- Molt bo!! Això s'hauria de posar a Viquihumor no? --Solde (disc.) 21:25, 27 ago 2010 (CEST)
Jo crec que la imatge s'hauria d'esborrar i deixar el peu de pàgina com si fos una frase més. --Davidpar (disc.) 11:44, 28 ago 2010 (CEST)
- Fet per V.Riullop. --Davidpar (disc.) 11:47, 28 ago 2010 (CEST)
- I copiada la imatge i el seu peu allà on és més adient: Viquipèdia:Anecdotari#L.27arr.C3.B2s_va_b.C3.A9_per_la_diarrea.--Pere prlpz (disc.) 19:49, 30 ago 2010 (CEST)
- Perfecte. --Davidpar (disc.) 15:24, 1 set 2010 (CEST)
- I copiada la imatge i el seu peu allà on és més adient: Viquipèdia:Anecdotari#L.27arr.C3.B2s_va_b.C3.A9_per_la_diarrea.--Pere prlpz (disc.) 19:49, 30 ago 2010 (CEST)
Noms d'entitats subestals als Estats Units
modificaEstic traduint diversos articles de la Wiki anglesa, entre d'altres i molt especialment, aquells relatius a la Guerra Civil dels Estats Units. Com que hi ha molt camí verge (encara), de vegades em trobo amb autèntics atzucacs a l'hora de traduir segons quins termes de l'organització política interna.
Anem a pams: queda clar que city és ciutat, state és estat. Fins aquí, cap problema. També queda clar que county és comtat, o sigui una organització supra-municipal que es troba per damunt de town, village i city, però per sota de l'state. Una vila (town) és més gran que un poble (village) però més petita que una ciutat (city). Però la cosa es complica quan parlem de les unincorporated areas (o sigui, àrees no incorporades), que correspondrien a una entitat local menor (potser "llogaret" fóra un terme bo).
En tot cas, després d'haver-me llegit i rellegit els articles de la wiki anglesa corresponents a l'organització territorial dels Estats Units, encara tinc dubtes. I és que per si no en teniem prou amb town i village, assobre hi heem d'afegir el township, que en certs estats es anomenat, directament, town.
Tot això vé perquè la nostra llista d'articles de poblacions dels Estats Units no para de créixer, però encara no hi són totes. En concret, he hagut de fer un article nou per assenyalar el lloc on va néixer George Armstrong Custer, que concretament és New Rumley (Ohio). Bé, resulta que aquest llogaret forma part d'un township (compte, no town). I pel que he vist, a Ohio està ple de townships. Jo he traduït township com si fos town (o sigui, vila). Suposo que ho he fet bé...i si no és així, a veure si algú m'ho aclareix. I pel que fa al lloc concret on va néixer Custer, he posat el terme "llogaret", perquè el lector català entengui del que es tracta. Què n'opineu de tot plegat ?--MALLUS (disc.) 01:57, 30 ago 2010 (CEST)
- Jo diria que township seria un municipi o bé una municipalitat. Hi ha moltes poblacions que, pel seu nombre d'habitants, no passen de ser considerades viles o poblacions. De vegades, i sobretot a Amèrica, un grup de viles o pobles formen entre tots un municipi, el qual té una forma de govern pròpia: és a dir, un ajuntament. La definició de wordreference.org, corrobora aquest fet pel que fa als EUA. --J. G. Góngora (disc.) 03:12, 30 ago 2010 (CEST)
- Moltes gràcies ¡ M'estimo més el mot "municipalitat", perquè així es dóna a entendre que és una agrupació d'entitats locals menors (de fet, és això). Fins a cert punt, és lògic que sigui així, atès que parlem de concentracions de població molt petites.
- D'altra banda, amb aquesta traducció, l'organigrama administratiu dels Estats Units no em desquadra. Un town està al mateix nivell que un township, llevat que els township molts cops corresponen a una agrupació d'entitats més petites . Em vé al cap l'organització municipal gallega (allà hi ha moltes aldees aïllades). Ells tenen un "concello" (que seria equivalent a un Ajuntament, amb alcalde i tot això), però aquest "concello", al mateix temps, té entitats de població més petites (ells en diuen "parroquias") que, al mateix temps, estan compostes de cases aïllades ("lugares"). Així per exemple, a la província de Lugo, hi ha el "concello" de Pol, dintre del qual hi trobem la "parroquia" de Torneiros (que no és més que un grup de cases aïllades i no massa properes entre sí). I dintre d'aquesta "parroquia" hi trobem las "entidades de población" o "lugares" com ara "Campo do Prado". He posat aquest exemple perquè conec bastant bé aquest lloc (tinc un amic que viu allà). Suposo que la cosa ha d'anar més o menys per aquí.--MALLUS (disc.) 08:39, 30 ago 2010 (CEST)
Sense deixar de donar-li la raó a en Góngora que ho ha explicat molt bé traduïnt township per municipalitat (Tots els acabat en ship indican "qualitat de.. alló amb què comencen": relationship, fellowship, membership, ownership...)
"municipalitat" (DIEC) 1 f. Qualitat de municipal. 2 Municipi (ACC. 2).
Però crec que el que li escau millor és "terme", atès que en moltes ocasions vol dir districte...
"terme" (DIEC)
3 Porció de territori limitada, (especial: la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament. El terme de Montgat).
Per tant pot ser
- un "Terme" compost per varis municipis
- un "Terme" que forma part d'un municipi (p.e.:un districte)
És a dir municipalitat és correcte però massa general (vol dir massa coses, hi haurà ocasions en que no serà vàlid..)
- Mireu l'exemple:
- http://web2.userinstinct.com/34817211-trumbull-township.htm
- "Trumbull township" és un districte de Geneva (The owner of Trumbull Township Geneva...)--Mcapdevila (disc.) 13:38, 14 set 2010 (CEST)
- Doncs, "municipalitat" és la traducció més usada per a township. De totes maneres, no sóc un expert en temes d'administració pública estatunidenca ni del govern. Sí he de dir que als EUA ja existeix la paraula per a "districte" (district, per ex.: District of Columbia). Però bé, l'opció del MCapdevila no em sembla equivocada tampoc, tot i que per ser més general també la veig més ambigua. --J. G. Góngora (disc.) 01:18, 15 set 2010 (CEST)
- En la meva opinió, el mot "municipalitat" és el que reflecteix millor què és un "township" als Estats Units, o sigui, una agrupació d'entitats locals menors amb personalitat pròpia. Un "terme" és una cosa molt ambigua, llevat que li afegim el mot "municipal". I si fos així, ja podríem parlar d'un ajuntament, quan el que és clar és que aquestes entitats són diferents d'un "town" o d'un "village" (ja no parlem d'una "city"). Jo tampoc sóc expert en organització territorial estatunidenca (tot i que he hagut d'aprendre alguna cosa per tal de traduir els articles). De tota manera, en tota traducció se sol pedre alguna cosa del sentit del mot original.--MALLUS (disc.) 02:48, 15 set 2010 (CEST)
- Doncs, "municipalitat" és la traducció més usada per a township. De totes maneres, no sóc un expert en temes d'administració pública estatunidenca ni del govern. Sí he de dir que als EUA ja existeix la paraula per a "districte" (district, per ex.: District of Columbia). Però bé, l'opció del MCapdevila no em sembla equivocada tampoc, tot i que per ser més general també la veig més ambigua. --J. G. Góngora (disc.) 01:18, 15 set 2010 (CEST)
En el cas d'una unincorporated area jo en diria localitat en el sentit d'"entitat urbana sense jurisdicció pròpia". Sobre municipalitat per township em sembla correcte pel fet de tenir qualitat de municipi sense ser-ho estrictament, al menys en els cas dels EUA. En un i altre cas, que tinguin una dependència directa del comtat o d'una altra estructura és una qüestió administrativa que caldrà explicar. De totes formes, els topònims caldrà mantenir-los íntegres tal com són en anglès. --V.Riullop (parlem-ne) 18:59, 15 set 2010 (CEST)
Correcció
modificaÉs a dir municipalitat és correcte, però en:township és massa general (vol dir massa coses, hi haurà ocasions en que no serà vàlid..
- Mireu l'exemple:
- http://web2.userinstinct.com/34817211-trumbull-township.htm
- "Trumbull township" és un districte de Geneva (The owner of Trumbull Township Geneva...)--Mcapdevila (disc.) 13:38, 14 set 2010 (CEST)
Perdoneu.. pot-ser no he stat prou clar (ho he corregit): Hi ha molts tipus de en:township, i respecte als EUA que ens ocupen hi ha casos que no es poden traduir per municipalitat (en:municipality) (hi ha casos en que és incorrecte ja que són "termes" que no tenen res a veure amb "municipi", caldrà triar la paraula en cada cas)
« | ..townships, counties, and parishes are sometimes not considered to be municipalities. In many states, counties and townships are organized and operate under the authority of state statutes.. | » |
No vull imposar-vos "terme", només l'he proposat perquè al ser tan universal no hi ha ni un dels significats de township que no s'hi avingui..--Mcapdevila (disc.) 09:25, 15 set 2010 (CEST)
- Ja t'he respost a la teva pàgina d'usuari. Resumint: és cert que caldrà estar al cas concret per utilitzar un mot o un altre, però com que parlem d'un model administratiu que ens és aliè, no sempre trobarem un equivalent exacte del terme anglès.
- La solució més correcta, gramaticalment parlant, fóra utilitzar, en el cas concret, el terme que creiem més adequat, i a continuació, en una nota a peu de pàgina, afegir una explicació del que representa aquella figura administrativa. O fins i tot es pot crear un article de Viquipèdia on parli de l'organització administrativa estatunidenca.--MALLUS (disc.) 15:40, 15 set 2010 (CEST)