- Calella - Calella. 22 de març de 2021. 178,4 km
La Volta a Catalunya repeteix el punt de sortida de les passades nou edicions, Calella, amb una etapa de mitja muntanya i tres ports de muntanya puntuables per la zona del Montseny. Des de Calella el recorregut es dirigeix cap al nord seguint la costa fins a Tossa de Mar, on hi ha el primer esprint intermedi de l'etapa (km 25,1). En aquest punt la cursa deixa la costa per dirigir-se a Llagostera, però abans d'arribar-hi el recorregut pren direcció a Vidreres, on hi ha el segon esprint intermedi de l'etapa (km 49,5). L'etapa segueix cap a Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. A partir d'aquest punt la carretera s'endinsa a les Guilleries i comencen les primeres rampes ascendents camí de Sant Hilari Sacalm, on hi haurà l'esprint edició 100 (km 98,9). Poc després comença l'ascensió a l'alt de les Guilleries (km 103,6; 3,7 km al 4,5%), de segona categoria. El descens enllaça amb l'ascensió a l'alt de Santa Fe del Montseny (km 111,8; 12,3 km al 4%). El llarg descens condueix cap a Sant Celoni (km 150,2) i Vallgorguina, on comença l'alt de Collsacreu, de tercera categoria, (1,3 km al 5,5%), que es corona a 17 km per l'arribada. La baixada fins a Calella es fa per Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.[5]
L'etapa va estar marcada per una llarga escapada integrada per quatre ciclistes, Gotzon Martín (Euskaltel-Euskadi), Natnael Berhane (Cofidis), Sylvain Moniquet (Lotto-Soudal) i Rein Täaramae (Intermarché-Wanty-Gobert Matériaux), que arribà a tenir poc més de quatre minuts sobre el gran grup. Amb l'arribada al tram de muntanya de l'etapa els escapats van anar perdent diferència respecte a un gran grup encapçalat pel Bora-Hansgrohe, primer, i el Movistar Team després. Aquest fort ritme també va provocar que el gran grup anés perdent moltes unitats. Poc després de coronar l'alt de Santa Fe del Montseny, l'escapada fou neutralitzada del tot. En el descens i quan el Movistar havia alentit el ritme va atacar Luis León Sánchez (Astana-Premier Tech), al qual s'uneixen Lennard Kämna (Bora-Hansgrohe), Andreas Kron (Lotto-Soudal) i Rémy Rochas (Cofidis). Els quatre escapats coronaren Collsacreu amb 33" sobre el gran grup i en el descens aconseguiren mantenir la diferència per jugar-se la victòria a l'esprint, en què el més ràpid fou el danès Andreas Kron.[10][11][12]
- Banyoles - Banyoles. 23 de març de 2021. 18,5 km (Contrarellotge individual)
La Volta a Catalunya recupera la contrarellotge individual, una especialitat que no es disputava a la Volta des de l'edició del 2007.[13] Seran 18,5 quilòmetres pels voltants de Banyoles, en un recorregut sense grans desnivells, però en algun indret força tècnic.[5]
L'australià Rohan Dennis (Ineos Grenadiers), guanyà l'etapa amb un temps de 22' 27", cinc segons més ràpid que el francès Rémi Cavagna (Deceuninck-Quick Step). El portuguès João Almeida (Deceuninck-Quick Step) finalitzà en tercera posició, empatat a temps amb l'estatunidenc Brandon McNulty (UAE Team Emirates). Entre els favorits no hi hagué grans diferències. Richie Porte i Adam Yates foren els millor classificats, mentre Richard Carapaz Montenegro fou un dels més perjudicats. Almeida és el nou líder, amb el mateix temps que McNulty.[14][15]
- Canal Olímpic de Catalunya - Vallter 2000. 24 de març de 2021. 203,1 km
Etapa més llarga de l'aquesta edició de la Volta a Catalunya, amb un recorregut que s'inicia al Canal Olímpic de Catalunya, a nivell de mar, i finalitza a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Des de Viladecans l'etapa es dirigeix a Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca i Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Marganell i Manresa. A Sant Fruitós de Bages (km 81,3) hi ha el primer esprint intermedi del dia. L'esprint km 100 es troba a Sant Feliu Sasserra i el segon esprint intermedi a Perafita (km 128,9). Poc després de Sant Quirze de Besora s'incorporen a la C-17, que abandonen en arribar a Ripoll per dirigir-se cap a Camprodon i Setcases, on s'inicia l'ascensió final a Vallter 2000, de categoria especial i 11,4 km al 7,6% de desnivell.[5]
L'escapada del dia va estar formada per nou corredors, entre ells el català Kiko Galvan (Equipo Kern Pharma) que arribà a liderar la general provisionalment durant molts quilòmetres. La tasca del Deceuninck-Quick Step i l'Ineos Grenadiers va servir per reduir les diferències i que finalment fossin agafats en les dures rampes d'ascensió a Vallter 2000. Només començar l'ascensió el català Marc Soler es va despenjar del gran grup. Poc després Alejandro Valverde era el primer dels favorits en atacar. Richard Carapaz, Nairo Quintana i Kenny Elissonde també van atacar, però sense obrir grans diferències. A 4,5 quilòmetres de meta neutralitzaren Thymen Arensman, el darrer dels integrants de l'escapada del dia. L'atac bo fou el protagonitzat per Adam Yates i Sepp Kuss. Primer Valverde els va seguir, però a dos quilòmetres de meta el van deixar enrere. Finalment Yates guanyà amb 13" sobre Esteban Chaves i 19 sobre Valverde. En la classificació general Yates passà a ser el nou líder, amb 45" sobre el seu company Richie Porte.[16][17]
- Ripoll - Estació d'esquí Port Ainé. 25 de març de 2021. 166,5 km
Etapa reina de l'edició 100 de la Volta a Catalunya, amb un recorregut exigent, amb un port de primera categoria i dos de categoria especial. Des de Ripoll l'etapa es dirigeix a Ribes de Freser, on hi ha el primer esprint intermedi del dia (km 11,3), tot seguint la N-260. A Planoles abandonen aquesta carretera per seguir per la vall del Rigard fins a Toses, on s'inicia la curta però dura ascensió a l'Alt de Toses (km 30,7), de primera categoria (3,7 km al 9,5%). El descens es fa per La Molina, cap a Alp, Bellver de Cerdanya i la Seu d'Urgell, on hi ha el segon esprint del dia (km 91,2). Un cop passat Adrall s'inicia l'ascensió al llarg Port del Cantó (24,3 km al 4,5%), de categoria especial que es corona al quilòmetre 122,9. Durant l'ascensió es passa per l'esprint del km 100. Un cop a Sort es gira a la dreta per anar a Rialb i poc després comença l'ascensió final a l'Estació d'esquí Port Ainé (18,7 al 6,7%), també de categoria especial.[5]
L'etapa començà amb una escapada formada per 12 ciclistes, entre ells el català Antonio Pedrero i Lennard Kämna, que en l'ascensió al Port del Cantó ha atacat i ha marxat en solitari, però ha estat neutralitzat a falta de 14,5 km per a la línia de meta. A 7,5 km de l'arribada Esteban Chaves ha atacat per guanyar en solitari amb 7" sobre un grup amb tots els favorits.[18]
- La Pobla de Segur - Manresa. 26 de març de 2021. 201,1 km
Etapa trencacames per la Catalunya Central. Des de la Pobla de Segur la cursa es dirigirà a Tremp i Isona per ascendir el coll de Comiols (7,6 km al 5%), de 3a categoria, que es corona al quilòmetre 36,9. El descens durà els ciclistes cap a Ponts, Biosca i Torà, on hi haurà l'esprint del km 100. Al pas per Calaf es disputarà el primer esprint intermedi del dia (km 105,3). el recorregut segueix cap a Sant Pere Sallavinera, Sant Joan de Vilatorrada i Manresa, on hi ha el segon esprint intermedi del dia (km 140,4). L'etapa segueix cap a Monistrol de Montserrat, on comença l'ascensió a l'alt de Montserrat (km 175), de primera categoria (7,5 km al 6,5%) i a tan sols 25 quilòmetres de l'arribada a Manresa.[5]
Una escapada de prop de 40 ciclistes fou la protagonista de l'etapa, mentre l'Ineos controlava la cursa pel darrere. El francès Rémi Cavagna començà l'ascensió a Montserrat en solitari, però Mikel Bizkarra i Sébastien Reichenbach el van neutralitzar just quan coronava. Per darrere, una quinzena dels escapats es mantenien a escasos segons del trio capdavanter. En el descens es van unir tots i es van produir nombrosos intents d'escapada. Finalment Lennard Kämna aconseguí arribar en solitari a Manresa. El grup del líder arribà a poc menys de dos minuts, sense que es produïssin canvis en la general.[19][20]
- Tarragona - Mataró. 27 de març de 2021. 193,8 km
Etapa trencacames entre Tarragona i Mataró, tot passant pel Penedès i el Vallès abans d'arribar a la costa. Des de Tarragona es pren direcció a la Riera de Gaià, la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys (km 43,6), on es disputarà el primer esprint intermedi del dia. Se segueix cap a Vilafranca del Penedès, Gelida i Martorell. Poc després comença l'ascensió a l'alt d'Ullastrell (3a categoria, 10,4 km al 2,8%) que es corona al km109,5. Durant l'ascensió es passa per l'esprint del km 100. El descens els durà cap a Terrassa, Castellar del Vallès, Sentmenat i el Circuit de Catalunya, on es disputarà el segon esprint del dia. L'etapa seguirà cap a Cardedeu i Dosrius, previ pas per l'alt del Collet (2,9 km al 3%) i Argentona, abans d'arribar a Mataró.[5]
Cinc corredors van formar l'escapada del dia, però foren neutralitzats a manca de 22 quilòmetres. En la darrera ascensió del dia diversos ciclistes van intentar l'escapada, però finalment s'arribà a l'esprint a Mataró, on Peter Sagan s'imposà amb claredat.[21][22]
- Barcelona - Barcelona. 28 de març de 2021. 133 km
Darrera etapa de la Volta pels voltants de Barcelona i final al circuit de Montjuic. Primer l'etapa es dirigeix cap a Molins de Rei, on es disputarà el primer esprint intermedi del dia (km 8,7), i el port de l'Ordal (km 25), de tercera categoria (5,7 km al 4,4%). El descens, per Begues, durà els ciclistes a Castelldefels (km 64,5), on hi ha el segon esprint del dia, i Barcelona. Un cop a Montjuic s'hauran de fer sis voltes al circuit, diferent al d'edicions anteriors, ja que en aquesta ocasió s'arriba fins al Castell de Montjuic (2,5 km al 4,6%),[5] una aposta excepcional per a commemorar el centenari que no està prevista que es torni a repetir.[23]
A 87 km del final, un grup format per 32 corredors ha aconseguit obrir forat amb el gran grup. D'entre els integrants en aquest grup destaquen Thomas De Gendt, Marc Soler, Daniel Martin, Rigoberto Urán, David de la Cruz o Luis León Sánchez. Thomas De Gendt atacà durant la primera pujada a Montjuïc i poc després se li uní Matej Mohoric. Tot i els intents per neutralitzar-los això no fou possible. En la darrera ascensió De Gendt atacà i aconseguí uns metres d'avantatge que li van servir per guanyar la seva cinquena etapa a la Volta a Catalunya. Entre els favorits per a la victòria final sols Alejandro Valverde atacà, a 22 km del final, però Yates i l'Ineos van controlar la cursa en tot moment. Finalment no es va produir cap canvi en la classificació general. Adam Yates guanyà la general i l'Ineos Grenadiers va ocupar les tres places de podi, una cosa que no succeïa des de l'edició de 1960, quan Miquel Poblet, José Pérez Francés i Emilio Cruz, tots de l'equip Ferrys, coparen el podi.[6][7]
.jpg)
Espanya.svg){kind=small}
Adam Yates (Ineos Grenadiers)
Richie Porte (Ineos Grenadiers)
Esteban Chaves Rubio (Team BikeExchange)
João Almeida (Deceuninck-Quick Step).svg){kind=small}
Thomas De Gendt (Lotto-Soudal)
_pictogram.svg){kind=small}
Andreas Kron
Lennard Kämna
Peter Sagan
