Willard Frank Libby

Willard Frank Libby
Biografia
Naixement	17 desembre 1908 ; Grand Valley (Colorado) (en)
Mort	8 setembre 1980 (71 anys); Los Angeles (Estats Units d'Amèrica)
Formació	Universitat de Califòrnia a Berkeley ; Universitat de Princeton ; Analy High School (en)
Director de tesi	Wendell Mitchell Latimer
Activitat
Camp de treball	Química física
Ocupació	químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Los Angeles ; Universitat de Califòrnia a Berkeley ; Universitat de Chicago
Membre de	Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1958–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Estudiant doctoral	Maurice Sanford Fox; Frank Sherwood Rowland
Família
Cònjuge	Leona Woods Marshall
Premis
	(1970) American Institute of Chemists Gold Medal (en) ; (1961) Arthur L. Day Medal (en) ; (1960) Premi Nobel de Química; (1959) Premi Albert Einstein; (1958) Premi Willard Gibbs; (1957) Medalla Elliott Cresson; (1956) Glenn T. Seaborg Award for Nuclear Chemistry (en) ; (1955) Remsen Award (en) ; (1941, 1951, 1959) Beca Guggenheim ;

Willard Frank Libby (Grand Valley, EUA 1908 - Los Angeles 1980) fou un químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1960.^[1]

Biografia

Va néixer el 17 de desembre de 1908 a la població de Grand Valley, situada a l'estat nord-americà de Colorado. Va estudiar química a la Universitat de Berkeley, on es llicencià el 1931, doctorà el 1933 i inicià la seva tasca docent. L'any 1943 fou nomenat professor de química a la Universitat de Chicago. El 1954 va entrar a formar part de la Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units, de la qual deixà de ser membre quan acceptà el seu nomenament com a professor a la Universitat de Los Angeles el 1959.

Va morir el 8 de setembre de 1980 a la seva residència de la ciutat de Los Angeles, situada a l'estat de Califòrnia.

Durant la Segona Guerra Mundial va participar activament en el desenvolupament d'un procediment de separació dels isòtops d'urani que es va realitzar a la Universitat de Colúmbia, com a fase inicial del conegut Projecte Manhattan de fabricació de la bomba atòmica. Durant la seva estada al Projecte Manhattan treballà al costat de Harold Urey i fou el responsable de la separació i enriquiment dels isòtops de l'urani 235, els quals foren usats en la bomba atòmica llançada sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima.

Especialitzat en l'estudi de la radioactivitat en els teixits vius, el 1949 va introduir el còmput cronològic basat en la radioactivitat del carboni 14 contingut en les restes orgàniques l'edat de les quals es tracta de determinar i conegut com a Datació basada en el carboni 14.

El 1960 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pel desenvolupament del mètode carboni 14 per l'anàlisi temporal.