Al·luaivita

L'al·luaivita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'eudialita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el mont Al·luaiv, a la península de Kola (Rússia).

Al·luaivita
Fórmula química	Na₁₉(Ca,Mn)₆(Ti,Nb)₃Si₂₆O₇₄Cl·2H₂O
Epònim	mont Al·luaiv
Localitat tipus	mont Al·luaiv, massís de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CO.10
Dana	64.1b.1.1
Heys	17.3.7
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 14,04Å; c = 60,6Å;
Grup espacial	Grup espacial 166
Color	incolor a rosa marronós clar
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,618 nε = 1,626
Birefringència	δ = 0,008
Impureses comunes	Zr, La, Ce, TR, Sr, Ba, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-052
Any d'aprovació	1990
Símbol	Aav
Referències

Característiques

L'al·luaivita és un silicat de fórmula química Na₁₉(Ca,Mn)₆(Ti,Nb)₃Si₂₆O₇₄Cl·2H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'acumulacions irregulars, de fins a 1 mil·límetre. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·luaivita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si₉O₂₇]^18-» juntament amb els següents minerals: eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

Formació i jaciments

Es troba en pegmatites ultra-agpaitiques en un massís alcalí diferenciat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sodalita, nefelina, feldespat, eudialita, arfvedsonita i aegirina. Va ser descoberta l'any 1990 al mont Al·luaiv, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També, a dins del massís de Lovozero, ha estat trobada als monts Karnasurt i Kedykverpakhk, així com al mont Rasvumchorr, al Massís de Khibini.