Obre el menú principal

Atles, o també Atlas,[1] (en grec antic Ἀτλας), va ser un tità que, segons Hesíode, era fill de Jàpet i de Clímene, i segons Apol·lodor d'Artemita era germà de Meneci, Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia. Algunes tradicions el fan fill d'Urà, i per tant, germà de Cronos. Pertany a la generació de déus anterior a la dels Olímpics. Hesíode diu que va participar com a líder dels titans en la lluita dels gegants i dels déus i Zeus li va imposar el càstig de portar el cel i la terra damunt les espatlles. Se situa el lloc on viu a l'extrem occidental del país de les Hespèrides, però de vegades es diu que vivia "entre els hiperboris".

Infotaula personatgeAtles
MAN Atlante fronte 1040572.JPG
Tipus tità
Dades
Sexe home
Naixement sense valor
Família
Parella Hèsperis
Cònjuge Plèione i Etra
Mare Clímene i Àsia
Pare Jàpet
Fills Mèrope, Hiant, Taígete, Maia, Celeno, Calipso, Alcíone, Astèrope, Electra, Fòsfor, Ambrosia Tradueix, Cleeia Tradueix, Coronis Tradueix, Polyxo Tradueix, Aesile Tradueix, Dioné Tradueix, Dione, Hespèrides, Diomedes Tradueix i Q60691481 Tradueix
Germans Prometeu, Meneci, Epimeteu i Eumelus Tradueix
Altres
Càrrec king of Atlantis Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Més endavant, la idea d'Atles es va modificar i se'l va considerar un home convertit en muntanya. S'explica que quan Perseu tornava de matar la Gorgona, va transformar Atlas en muntanya en ensenyar-li el cap de Medusa.

El seu nom fou donat a serralades de la Mauritània Tingitana, ara Marroc, on hi ha la serralada de l'Atles, i a altres d'Itàlia, de l'Arcàdia, i del Caucas.

Algunes tradicions tardanes consideren Atles un astrònom que va ensenyar als homes les lleis del cel, i per això va ser divinitzat.[2]

FillsModifica

Diverses fonts descriuen Atles com a pare de nombrosos fills, principalment filles, tinguts amb diverses deesses. Alguns d'aquests són assignats conflictivament o solapant identitats o parentius, segons les fonts:

Amb Hesperis:

Amb Plèione (o Etra):[4]

Amb altres deesses no especificades:

___

Hi ha un altre Atles epònim de l'Atlàntida, fill de Posidó i de Clito, que, segons la tradició, va ser rei d'aquell continent desaparegut.

ReferènciesModifica

  1. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear: ATLAS neol.: cast. Atlas.|| 1. Nom d'un déu que, segons la mitologia grega, sostenia damunt sa esquena la volta del cel.
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 64. ISBN 9788496061972. 
  3. Diodorus Siculus, The Library of History 4.26.2
  4. Higí, Astronomica 2.21; Ovid, Fasti 5.164
  5. 5,0 5,1 Hyginus, Fabulae 192
  6. Hesiod, Works and Days 383; Bibliotheca 3.110; Ovid, Fasti 5.79
  7. Homer, Odyssey 1.52; Apollodorus, E7.23
  8. Hyginus, Fabulae 82, 83
  9. Pausànias, Guide to Greece 8.12.7, 8.48.6

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atles