La bazzita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del beril.[3] Va rebre el nom l'any 1915 per Alessandro E. Bazzi, qui la va descobrir.

Infotaula de mineralBazzita
Bazzite - Fibbia Ticino Switzerland.jpg
Cristall de bazzita de la muntanya Fibbia, Fontana, Leventina, Tessin, Suïssa
Fórmula químicaBe3Sc2(Si6O18)
EpònimAlessandro E. Bazzi (en) Tradueix
Localitat tipusmina Seula, mont Camoscio, Oltrefiume, Baveno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CJ.05
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.12
Dana61.1.1.2
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Grup espacialspace group 192 (en) Tradueix
Colorblau, blau-verd
Exfoliaciópobre en {0001}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa6,5 a 7
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,77 a 2,8 g/cm3 (mesurada); 2,82 g/cm3 (calculada)
Impureses comunesFe, Mn, Mg, Li, Na, K, Rb, Cs
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G)
Any d'aprovació1915
Referències[1][2]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La bazzita és un ciclosilicat de fórmula química Be3Sc2(Si6O18). És l'anàleg amb escandi del beril, i és complicat diferenciar-la d'aquest. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant prismes, de fins a 2 centímetres, normalment en forma de barril. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bazzita pertany a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en cavitats miarolítiques en granit, en filons alpins i en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, ortoclasa, moscovita, laumontita, albita, hematites, calcita, clorita, fluorita, beril o bavenita. Va ser descoberta l'any 1915 a la mina Seula, a Oltrefiume, Baveno (Piemont, Itàlia), tot i que se'n pot trobar a diverses localitats més.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bazzita
  1. «Bazzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].
  2. «Bazzite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 novembre 2015].
  3. «Beryl Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].