Obre el menú principal

La bazzita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del beril.[3] Va rebre el nom l'any 1915 per Alessandro E. Bazzi, qui la va descobrir.

Infotaula de mineralBazzita
Bazzite - Fibbia Ticino Switzerland.jpg
Cristall de bazzita de la muntanya Fibbia, Fontana, Leventina, Tessin, Suïssa
Fórmula química Be3Sc2(Si6O18)
Epònim Alessandro E. Bazzi Tradueix
Localitat tipus mina Seula, mont Camoscio, Oltrefiume, Baveno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.CJ.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.CJ.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/E.12
Dana 61.1.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Grup espacial space group 192 Tradueix
Color blau, blau-verd
Exfoliació pobre en {0001}
Fractura irregular, desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 6,5 a 7
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,77 a 2,8 g/cm3 (mesurada); 2,82 g/cm3 (calculada)
Impureses comunes Fe, Mn, Mg, Li, Na, K, Rb, Cs
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1915
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La bazzita és un ciclosilicat de fórmula química Be3Sc2(Si6O18). És l'anàleg amb escandi del beril, i és complicat diferenciar-la d'aquest. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant prismes, de fins a 2 centímetres, normalment en forma de barril. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bazzita pertany a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en cavitats miarolítiques en granit, en filons alpins i en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, ortoclasa, moscovita, laumontita, albita, hematites, calcita, clorita, fluorita, beril o bavenita. Va ser descoberta l'any 1915 a la mina Seula, a Oltrefiume, Baveno (Piemont, Itàlia), tot i que se'n pot trobar a diverses localitats més.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bazzita  
  1. «Bazzite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].
  2. «Bazzite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 novembre 2015].
  3. «Beryl Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].