Bonattita

mineral sulfat

La bonattita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Stefano A. Bonatti (1902–1968), petròleg italià de la Universitat de Pisa, Itàlia.

Infotaula de mineralBonattita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuSO₄·3H₂O
EpònimStefano Bonatti Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Macei stope, Cape Calamita, Capoliveri, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CB.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.01 Modifica el valor a Wikidata
Heys25.2.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,59Å; b = 13,03Å; c = 7,34Å; β = 97,1°
Colorblau clar
Propietats òptiquesbiaxial
Índex de refracciónα = 1,554 nβ = 1,577 nγ = 1,618
Birefringènciaδ = 0,064
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1957
SímbolBon Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La bonattita és un sulfat de fórmula química CuSO₄·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bonattita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

modifica

Pot formar-se com a producte de la deshidratació de la calcantita. Va ser descoberta a finals dels anys 50 a la mina Macei stope, a la localitat de Capoliveri, a l'illa d'Elba, a la Toscana (Itàlia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat).[2]

Referències

modifica
  1. «Bonattite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2017].
  2. «Bonattite from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].