Szmikita
La szmikita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la kieserita. Rep el seu nom d'Ignaz Szmik, oficial de mines a la localitat de Felsöbanya, a Romania.
Szmikita | |
---|---|
Szmikita de color blanc | |
Fórmula química | MnSO₄·H₂O |
Epònim | ésser humà |
Localitat tipus | Baia Sprie (Felsöbánya), Província de Maramureș, Romania |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.01 |
Dana | 29.6.2.3 |
Heys | 25.9.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,76Å; b = 7,66Å; c = 7,12Å; β = 115,85° |
Color | blanc brut, rosa-vermell, vermell clar |
Fractura | desagregable |
Duresa | 1,5 |
Lluïssor | terrosa |
Densitat | 3,15 g/cm³ (mesurada); |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,562 nβ = 1,595 nγ = 1,632 |
Birefringència | δ = 0,070 |
Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 90° |
Dispersió òptica | forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1877 |
Símbol | Szm |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa szmikita és un sulfat de fórmula química MnSO₄·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i acostuma a trobar-se en forma d'eflorescències. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la szmikita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la localitat de Baia Sprie (Felsöbánya), a la província de Maramureș (Romania). També ha estat descrita a Suïssa, Itàlia, França i Àustria, pel que fa al continent europeu, i al Japó, Austràlia i al Canadà de la resta del planeta.