Obre el menú principal
Història d'Andorra
Història d'Andorra
Formació geològica
Període prehistòric
Període romà
Edat Mitjana
Alta Edat Mitjana
Baixa Edat Mitjana
Època moderna
Reforma i Contrareforma
Els Segadors
Segle XIX
Revolució Francesa
Entre absolutistes i liberals
La Qüestió d'Andorra
Segle XX
Primera Guerra Mundial
Del bucolisme a la revolució
Entre l'Estat català i Primo de Rivera
Guerra Civil
Segona Guerra Mundial
Andorra i el franquisme
Boom econòmic
Transició Nacional
Generació constitució
Segle XXI
Salt a la globalització
Transició energètica
Guerra antiterrorista
La crisi de les Subprimes
Crisi del paradís fiscal
Procés d'independència català i Andorra
Nacionalisme andorrà
Coprincipat parlamentari i monarquia
Història dels Països Catalans

Andorra també s'ha vist afectada pel Canvi Climàtic. Si bé el govern andorrà ha trigat en prendre consciència i promulgar accions vers l'aturada de l'escalfament global, el cert és que alguna mesura s'ha pres, començant pel Pla Engega que promociona l'ús de cotxes ecològics. També s'han de destacar altres punts, com el sorgiment d'un partit eco-socialista a Andorra o les polèmiques derivades de la gestió del forn incinerador. El 68,6% de l’aigua que s’utilitzava al país l’any 2012 es destinava a la creació d’electricitat. L’any 2005 l’aigua dita de qualitat “bona” no arribava a un 50%. S’estima que del 1950 al 2010 a Andorra la temperatura havia augmentat en mitjana de 0,2 ºC i aquesta tendència havia incrementat amb més força les últimes dues dècades. A Andorra cada persona acumula aproximativament uns 384 quilos de brossa l’any.

La situació a AndorraModifica

Com a arreu del món Andorra també va viure el canvi de temperatures. S’estima que del 1950 al 2010 a Andorra la temperatura havia augmentat en mitjana de 0,2 ºC i aquesta tendència havia incrementat amb més força les últimes dues dècades. Les dades climatològiques sobre Andorra indiquen que hi ha una disminució de la precipitació mitjana anual, és a dir, per aquest període observat, hauria plogut 40 mm menys per cada dècada. Cal dir, però, que científics i climatòlegs no acostumen a donar les dades referides a la precipitació perquè el seu càlcul es complex i mai aporta conclusions totalment fiables. Així es pot evocar, per exemple, i segons un estudi realitzat als 1990, que hi havia una mitjana d’un cotxe per cada habitant al país. Les dades climatològiques permeten afirmar que hi havia a Andorra des del període estudiat un increment de les onades de calor, nits molt més càlides i una disminució dels dies freds o glacials. El 68,6% de l’aigua que s’utilitzava al país l’any 2012 es destinava a la creació d’electricitat. L’any 2005 l’aigua dita de qualitat “bona” no arribava a un 50%. Els recursos hídrics anyals havien disminuït any rere any per sota de la mitjana de referència. La qualitat de l’aire era “bona”, però no excel·lent i amb un percentatge encara important l’any 2005 entre passable i dolenta. La quantificació de les emissions de CEH (gasos efecte hivernacle) al 2005 era d’uns 500.000 CO2 eq. Tot i així, el país va avançar pel que fa la recollida selectiva. L’any 2015, per exemple, un 71% del vidre que circulava per Andorra es reutilitzava. Però, de manera global només es reciclava unes 20.000 tones a l’any davant de les 80.000 restants, fet que implica que cada persona acumulava uns 384 quilos de brossa l’any.[1]

La població davant el canvi climàticModifica

La població andorrana sembla que prenia consciència de la necessitat de frenar l’escalfament global. En aquest punt s’han de destacar els joves. El Consell General dels Joves, per exemple, va proposar reiterades vegades lleis de protecció contra el canvi climàtic.[2] Destaca sobretot la llei que redueix les bosses de plàstic i la promoció de cotxes elèctrics perquè van acabar tenint repercussions en la política efectiva.[2][3] L’any 2013 el parlament reprenia la llei de les bosses de plàstic. Una iniciativa que segons el CRES tenia el 80% de la població a favor.[4] D’altra banda, FEDA va ser l’una de les principals impulsores de la “transició energètica”. La parapública va col·laborar en projectes de sensibilització de la població (ex.: Escoles Verdes, recollida de mòbils usats, col·locació de plaques solars, ajudes econòmiques a projectes com Pedaland,...), instal·lació de plaques solars o sistemes menys pol·luents d’escalfar-se.[5][6] També hi va haver un intent d’imitar el fenomen bicing molt ben implantat a ciutats com Barcelona, París, Madrid, Londres, Nova York,...[7][8] Pel que fa al reciclatge, Andorra potser va ser el país on més fàcil es feia la implementació de la reutilització.

Accions del govern andorràModifica

El Protocol de KyotoModifica

 
Posició dels diversos països el 2011 respecte del Protocol de Kyoto.[9]
  • Firmat i ratificat (Anxex I i II).
  • Firmat i ratificat.
  • Firmat però amb ratificació rebutjada.
  • Va abandonar.
  • No posicionat.
  • Vegeu també: Protocol de Kyoto

    Andorra va trigar a ratificar el protocol de Kyoto i va participar en les cimeres com a estat observador (juntament amb el Vaticà, de fet els únics). L’any 2009, i 12 anys després de les primeres cimeres, el Ministeri de Medi Ambient socialdemòcrata va reaccionar. El ministre Vicenç Alay va assegurar a la premsa que tenia intencions de participar en la Cimera pel Canvi Climàtic que s’havia de celebrar a l’estiu del 2009 a la capital de Dinamarca (Copenhaguen) amb el tractat ratificat. S’hi va comprometre davant el Secretari Executiu de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic. Però aquestes declaracions van acabar en no res i el país només aplica el protocol l’any 2011 –quan ja no tenia efectes. Andorra no va ser l’únic país en mantenir un discurs de bones intencions. Per exemple, la conferència de Copenhaguen havia de servir per fer un balanç de la catastròfica aplicació del protocol de Kyoto. Els presidents dels diferents països van coincidir que calia fer alguna cosa però cap ni un va resoldre o aportar solucions i tot va queda suspès fins a la Cimera de Lima (el COP20).[10][11][12] Mentre passava la cimera a Lima (caldrà esperar fins a la COP21 perquè Andorra participi en alguna cimera del canvi climàtic), a Andorra finalitzaven les taules de discussió entorn al projecte PAACC (Procés d’Adaptació d’Andorra al Canvi Climàtic). És a dir, el govern d’Antoni Martí va encetar un procés participatiu, convocant ciutadania i especialistes, amb els quals s’havia de definir objectius i accions per adaptar Andorra al canvi climàtic. La ciutadania que hi va participar va traslladar la seva preocupació perquè el Canvi Climàtic afectés el turisme de neu i la salut. Van evidenciar la necessitat de potenciar l’ecoturisme, la regulació d’activitats en espais naturals, la creació d’una taxa turística, a més de mesures que havien d’afectar l’aigua, l’energia, la gestió dels boscs, l’agricultura i així fins a 120 mesures.[13][14]

    Els primers cotxes elèctricsModifica

    La implantació de cotxes elèctrics al país va ser lenta com una mica per tot el món. A primera vista hi havia un clar problema: falta d’autonomia, en essència. Tot i així, FEDA en va promoure la compra, organitzant “jornades de la mobilitat elèctrica”.[15] L’Associació d’Automòbil Club d’Andorra va mirar de conscienciar els governs. Les mútues elèctriques del país van instal·lar punts de recàrrega a les parròquies on estaven presents. Argumentaven que era un negoci de futur però que eren conscients que en aquell moment a Andorra cap família havia adquirit cap cotxe elèctric. L'impuls definitius, però, el va donar el govern andorrà que va promocionar l’adquisició de cotxes elèctrics mitjançant el Pla Engega.[16] Paral·lelament es va voler muntar un parc eòlic al Pic del Maià. L’Associació d’Entitats del Sector Energètic (AESE) calculaven que podrien enllestir el projecte en uns tres anys. Es van fer proves per saber quin tipus d’aerogeneradors es podria utilitzar.[17] Havent fracassat aquest projecte per impossibilitat de terreny, es va instal·lar minicentrals hidràuliques.[18] El govern va preferir centrar-se en les “possibilitats de la geotèrmia a Escaldes i la capital”. En aquest mateix apartat caldria parlar del projecte d’Smart Counry del govern d’Antoni Martí. Es volia caminar cap a l’anomenada ciutat-intel·ligent i, aquest projecte, va rebre el suport d’Andorra Telecom i FEDA. El punt de partida va començar amb la construcció del Cloud, un edifici on s'allotjaria Andorra Telecom però que serviria també de centre de connexió al vell centre de la capital andorrana.[19][20]

    El parc Natural de la Vall del MadriuModifica

     
    La Vall del Madriu
    Vegeu també: Vall del Madriu-Perafita-Claror

    El parc natural del Madriu-Perafitar Claror va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 2004 després d’una llarga lluita de les associacions ecologistes del país. Tot va començar l’any 1992 quan el comú d’Escaldes-Engordany va decidir que volia construir una carretera que apropés els turistes fins al parc natural. Una associació va mirar d’aturar-ho perquè destrossava l’ecosistema del parc. Hi van participar Iniciativa Democràtica Nacional (IDN), que va rebre el suport del Cub Pirinenc Andorrà, l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient i l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN). Van aconseguir que el comú aturés momentàniament el projecte, però no que s’iniciessin obres d’excavació. Davant l’ofensiva van passar a l’acte vandàlic, desmantellant les màquines. Mentrestant, l’IDN recollia signatures, que el comú no va atendre, malgrat el suport del Col·legi d’Enginyers d’Andorra. La qüestió es va decidir als tribunals. Les eleccions del 1995 van aturar el projecte gràcies a la victòria de Lídia Magallon. És doncs a partir del 1996 que comencen les passes perquè el parc sigui declarat Patrimoni Mundial i Immaterial de la UNESCO. L’octubre del 2003 l’ICOMOS visita el parc i finalment l’any 2004 s’aconsegueix l’objectiu inicial. La polèmica va continuar tot i així. El govern andorrà havia de preparar un Pla de gestió de la Vall del Madriu, però les associacions l’acusaven de tenir altres interessos que no anaven precisament en la línia de protegir l’espai natural.{{Cal citació}}

    L'eco-parc temàtic de NaturlàndiaModifica

    Vegeu també: Naturlàndia

    Les associacions ecologistes han estat crítiques amb el Comú de Sant Julià de Lòria pel seu projecte parc d'atraccions d'alta muntanya: Naturlàndia. El Comú volia un incentiu turístic més aprofitant l’ecosistema muntanyenc. Però les associacions animalistes i ecologistes del país consideraven que destruïa el medi ambient. Es va crear una associació exprés: Amics de la Rabassa. Va impulsar una recol·lecta de signatures per declarar l’espai patrimoni immaterial de la humanitat. Va plantejar-se una campanya informativa adreçada als turistes per paralitzar-ne la construcció. No ho va aconseguir i el parc es va inaugurar al 2008 amb una atracció estrella, el toboronc (un tobogan, el més llarg d’Europa), que poc temps després va donar problemes a la companyia explotadora del parc, Camprabassa. En efecte, el tobogan no devia complir totes les exigències per a la seguretat de les persones i hi van haver 4 accidents molt greus que van causar danys irreparables a turistes que van portar l’afer als tribunals. Amics de la Rabassa va muntar una altra associació exprés: StopTobotronc. La nova associació acusava el comú d’inacció voluntària, tornava a recollir signatures, realitzava estudis sobre rendibilitat/viabilitat per espantar accionistes... L’associació estava disposada a adreçar-se al Tribunal Europeu de Drets Humans. L’empresa explotadora va voler minimitzar la seva responsabilitat declarant a la premsa que s’havien produït 43 accidents per 495.710 viatges d’ençà l’obertura del parc.[21][22][23][24][25]

    El forn incineradorModifica

    Un forn incinerador és un gran forn on s’acostumava a cremar les deixalleries que genera la població. Cada país en té diversos. Per la dimensió, Andorra només en tenia un, situat a la Comella (Andorra la Vella). Va haver de ser tancat i reconstruït arran d’un informe del govern de Marc Forné on s’apuntava dels perills per a la salut; confirmats per casos de ciutadans intoxicats. Aprofitant-t’ho, Marc Forné va implantar un Pla de Sanejament de les Aigües, un Pla de Col•lectors i Depuradores, un Pla Nacional de Gestió dels Residus i un Pla d’estalvi energètic. El tancament del forn va obligar Andorra a pactar amb Espanya, Catalunya i França acords amb els quals la brossa del país es traslladaria als forns incineradors dels voltants fins que no s’acabés de construir el nou forn. La construcció va estar envoltada de polèmica perquè el govern liberal volia construir un forn amb una capacitat superior a l’anterior, mentre que el partit ecologista Verds d’Andorra i associacions ecologistes andorranes preferien un forn més petit i paral·lelament la construcció de fàbriques de reciclatge. També els socialdemòcrates consideraven que la seva construcció estava sent polititzada. Greenpece Andorra va voler aturar-ne la reconstrucció. Un jove andorrà, Delfí Roca, n’era membre. Gràcies a això l’associació es va manifestar al Pas de la Casa muntant el seu propi grup de pressió, Moviment Sense Fum. El grup criticava l’especulació urbanística del govern Forné. L’arribada de la crisi econòmica del 2008 no va millorar la situació del forn. L’activitat de la població havia baixat (pèrdua de població i de visitants), fent que el forn no cremés suficientment deixalleries. La gerent del forn, Cristina Rico, reconeixia que “aquesta planta va fer-se en un moment de boom i ara sobra capacitat [...] la situació ens obliga a treballar per sota del règim nominal que recomana el fabricant”. A això s’afegia el fet que el govern es veia obligat a compensar econòmicament la concessionària per cada pèrdua de borsa que patia el forn. L’Associació de Gestors de Residus d’Andorra va proposar com a solució que el govern importés escombraries dels països veïns, establint així un mercat que podia, al cap i a la fi, ser força beneficiós.{{Cal citació}}

    El partit Verds d'AndorraModifica

    Vegeu també: Verds d'Andorra

    La presa de consciència davant del canvi climàtic va fer que sortissin una mica per tot arreu partits ecologistes, més aviat d’esquerres, o antiglobalització. El partit Verds d’Andorra va néixer a la dècada dels 2000 en una resposta a dues realitats del país. La primera era l’ecològica. El cas del forn incinerador i la inacció en el protocol de Kyoto havia evidenciat manca de voluntat política. La segona realitat era la del malestar al país per la manca d’integració de la immigració i un marc legislatius dels drets laborals ambigu. La vessant social va acabar emportant-se l’ecologista amb la crisi econòmica del 2007. Els Verds mai van aconseguir diputats al parlament en la dècada dels 2000 i 2010, tot i la seva insistència. Es queixaven que el nombre de seients era massa poc representatiu (28 establerts per la constitució). Les campanyes electorals dels Verds andorrans tenien línies molt austeres, poc preparades i poc professionals. Potser per aquest motiu mai van arribar a ocupar institucions, ni tan sols comunals. Contràriament, els Verds europeus sí que van aconseguir un cert èxit al parlament europeu. Les campanyes electorals dels Verds andorrans sempre anaven focalitzades en aquest objectiu últim: “verds al consell”. Verds d’Andorra es definia així: “hi ha una altra manera de fer política, el futur no està escrit!”. Denota del caràcter anti-global i anti-capitalista del partit. Paral·lelament als Verbs, existia una associació, ATTAC, que promovia el final dels paradisos fiscals. A Andorra acostumaven a manifestar-se al Pas de la Casa.[26]

    ReferènciesModifica

    1. https://www.mediambient.ad/canvi-climatic
    2. 2,0 2,1 https://sites.google.com/site/consellgeneraldelsjoves/lleis-aprovades-2003-2011
    3. https://www.bondia.ad/societat/el-govern-planteja-apujar-el-preu-de-venda-de-les-bosses-de-plastic
    4. http://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2013/05/13/un_dels_enquestats_pel_cres_afirmen_que_usen_bosses_reutilitzables_14867_1125.html
    5. http://www.elperiodic.ad/entrevista/36467/feda-a-lesescoles-programa-de-divulgaci-energtica
    6. https://www.bondia.ad/economia/feda-installara-plaques-solars-dos-equipaments-publics-aquest-any
    7. https://www.bondia.ad/societat/andorra-la-vella-tindra-al-setembre-fins-vuit-quilometres-de-carril-bici
    8. http://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2017/03/07/la_bicicleta_electrica_compartida_arribara_amb_una_quinzena_estacions_per_tot_pais_113264_1125.html
    9. «Kyoto Protocol: Status of Ratification» (en anglès). Organització de les Nacions Unides. Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, 14-01-2009. [Consulta: 23 abril 2010].
    10. http://www.jaumebartumeu.com/wp-content/uploads/2009/09/20090917mesandorra-kyoto.pdf
    11. DiariAndorra. «El Govern vol signar el protocol de Kyoto abans de la cimera de» (en ca). [Consulta: 21 abril 2017].
    12. «Andorra es presentarà a la Cimera sobre el Canvi Climàtic sense signar el protocol de Kyoto» (en ca). BonDia Diari digital d'Andorra..
    13. Resultats PAACC 2014. 
    14. «Adaptació al canvi climàtic» (en ca). El Periòdic d'Andorra.
    15. https://www.feda.ad/sobre-feda/compromis-amb-la-societat/jornada-de-mobilitat-electrica
    16. http://www.elperiodic.ad/noticia/46400/el-govern-vol-fer-dandorra-un-pais-capdavanter-en-mobilitat-electrica
    17. http://www.elperiodic.ad/noticia/7106/les-mesures-de-vent-al-maia-duraran-un-any-abans-no-sinstallin-els-molins
    18. http://www.andorradifusio.ad/Noticies/en-funcionament-la-central-hidroelectrica-darcalis
    19. http://www.elperiodic.ad/noticia/41390/una-obra-de-14-pisos-que-no-toca-el-terra-i-que-costar-ms-de-25-milions
    20. http://www.lavanguardia.com/economia/20170209/414173640719/andorra-smart-country-telecomunicaciones.html
    21. http://www.diariandorra.ad/noticies/parroquies/2010/10/28/amics_la_rabassa_recullen_mes_1_400_signatures_contra_projecte_naturlandia_50753_1126.html
    22. http://www.ccma.cat/324/nova-demanda-per-un-accident-al-tobotronc/noticia/2147480/
    23. http://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/04/barcelona/1341432230.html
    24. https://www.bondia.ad/societat/lassociacio-stoptobotronc-inicia-una-recollida-de-signatures-i-vol-portar-el-cas-estrasburg
    25. https://www.bondia.ad/societat/el-tobotronc-registra-43-accidents-en-un-total-de-495710-viatges-fets
    26. https://andorracomunicaciopolitica.wordpress.com/2012/08/15/verds-dandorra_va/