Obre el menú principal

Carmen Franco y Polo

duquessa i filla del dictador Francisco Franco

María del Carmen Franco y Polo (Oviedo, 14 de setembre de 1926 - Madrid, 29 de desembre de 2017),[1] duquessa de Franco i gran d'Espanya, va ser una aristocràtica espanyola, filla única del dictador Francisco Franco Bahamonde i de la seva esposa Carmen Polo i Martínez-Valdés.[2] Era marquesa vídua de Villaverde.

Infotaula de personaCarmen Franco y Polo
Biografia
Naixement (es) María del Carmen Ramona Felipa María de la Cruz Franco y Polo
14 setembre 1926
Oviedo (Astúries)
Mort 29 desembre 2017 (91 anys)
calle de los Hermanos Bécquer (Comunitat de Madrid)
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament Catedral de l'Almudena de Madrid
  Presidenta d'honor Fundación Francisco Franco

1976 – 2017
Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Escriptora
Altres
Títol Orde de cavalleria del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde Civil de la Beneficència, Marquesado de Villaverde, ducat de Franco i duquessa
Cònjuge Cristóbal Martínez-Bordiú (1950–1998)
Fills María del Carmen Martínez-Bordiú y Franco
María de la O Martínez-Bordiú y Franco
Francisco Franco y Martínez-Bordiú
María del Mar Martínez-Bordiú y Franco
José Cristóbal Martínez-Bordiú y Franco
María de Aránzazu Martínez-Bordiú y Franco
Jaime Felipe Martínez-Bordiú y Franco
Pares Francisco Franco BahamondeCarmen Polo
Premis

Escut d'armes Carmen Franco y Polo
Modifica les dades a Wikidata

Com a anècdota, destaca el fet que fins a la seva mort posseís el DNI més baix encara en actiu a Espanya, el número 3 (el rei Joan Carles I té el 10), que li va ser atorgat per Francisco Franco.

BiografiaModifica

En el seu baptisme va rebre els noms de María del Carmen Ramona Felipa María de la Cruz. Fou batejada a l'Església de Sant Joan el Real (Oviedo), en la mateixa on van contreure matrimoni els seus pares.

Va ser coneguda per diversos àlies, com Nenuca, Carmelilla, Carmencita, Cotota i Morita.

El 10 d'abril de 1950, es va casar en la capella del Palau del Pardo, amb el cirurgià Cristóbal Martínez-Bordiú, desè marquès de Villaverde, amb qui va tenir set fills, nascuts tots en el Palau del Pardo.

Després de la mort del seu pare, Francisco Franco, el rei Joan Carles I li va concedir el títol de duquessa de Franco amb grandesa d'Espanya.

La duquessa ha guardat un rigorós silenci només trencat per algunes entrevistes als seus fills i a ella mateixa. Al novembre de 2008 va publicar el llibre "Franco, mi padre", una mena de biografia del seu pare escrita pels historiadors Jesús Palacios i Stanley George Payne i amb el testimoniatge d'ella mateixa.[3]

Fins a la seva mort va residir a Madrid, era Dama de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, i Dama Gran Creu de l'Orde Civil de Beneficència (1962) i es dedicava a obres de beneficència. També va ser presidenta de la Fundació Nacional Francisco Franco.[4]

El 19 d'octubre de 2013 va ser nomenada Dama del Reial Cos de la Noblesa del Principat d'Astúries.[5]

DescendènciaModifica

AncestresModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Nicolás Franco y Sánchez
 
 
 
 
 
 
 
8. Francisco Franco y Vietti
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Josefa Vietti y Bernabé
 
 
 
 
 
 
 
4. Nicolás Franco y Salgado-Araújo
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Isidoro Salgado-Araújo y Belorado
 
 
 
 
 
 
 
9. Hermenegilda Salgado-Araújo y Pérez
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Manuela Pérez y Alins
 
 
 
 
 
 
 
2. Francisco Franco Bahamonde
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Ramón Bahamonde y de Castro-Montenegro
 
 
 
 
 
 
 
10. Ladislao Bahamonde y Ortega
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. María Josefa Ortega y Medina
 
 
 
 
 
 
 
5. María del Pilar Bahamonde y Pardo de Andrade
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Francisco Javier Pardo de Andrade y Coquelín
 
 
 
 
 
 
 
11. María del Carmen Pardo de Andrade y Pardo de Andrade
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Luisa Pardo de Andrade y Soto
 
 
 
 
 
 
 
1. Carmen Franco y Polo
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Telesforo Polo y Briz
 
 
 
 
 
 
 
12. Claudio Polo y Astudillo
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Isabel Astudillo
 
 
 
 
 
 
 
6. Felipe Polo y Flórez de Vereterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26.
 
 
 
 
 
 
 
13. Bonifacia Flórez de Vereterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27.
 
 
 
 
 
 
 
3. Carmen Polo y Martínez-Valdés
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28.
 
 
 
 
 
 
 
14. Rafael Martínez-Valdés
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29.
 
 
 
 
 
 
 
7. Ramona Martínez-Valdés y Martínez-Valdés
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30.
 
 
 
 
 
 
 
15. María de la Caridad Martínez-Valdés
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31.
 
 
 
 
 
 

ReferènciesModifica

  1. Semana «Muere Carmen Franco a los 91 años» (en es-es). Revista Semana, 29-12-2017.
  2. «El más íntimo secreto de Franco». El Mundo, 17-05-2009. [Consulta: 4 enero 2013].
  3. Franco i Polo, Carmen. Franco y Polo, Carmen. Franco, mi padre. La Esfera de los Libros, 2008. ISBN 978-84-9734-783-9. 
  4. BOE 9 març 1962
  5. El Comercio