Constel·lació del Centaure
El Centaure (Centaurus) era una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions modernes. Aquesta constel·lació de l'hemisferi sud és una de les més extenses.
 | |
| Nom en llatí (UAI) | Centaurus |
|---|---|
| Abreviatura | Cen |
| Genitiu | Centauri |
| Simbologia | El Centaure |
| Ascensió recta | 13 h |
| Declinació | −50° |
| Àrea | 1060 graus quadrats Posició 9a |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 10 |
| Estrella més brillant | Alpha Centauri (α Cen) (Magnitud aparent −0,01) |
| Meteors | |
| Constel·lacions amb què limita | |
| Visible a latituds entre +30° i −90° Durant el mes de Maig hi ha la millor visibilitat | |
Fets notablesModifica
Centaurus és una constel·lació brillant de l'hemisferi sud. En aquesta constel·lació, hi ha Proxima Centauri, una nana roja que és l'estel més pròxim conegut (que no sia el Sol) a la Terra, així com Alpha Centauri,[1] un estel triple al qual Proxima Centauri està unit per la gravitació. També hi ha BPM 37093, que es considera un estel degenerat format per carboni cristal·litzat.
Objectes notables del cel profundModifica
A Centaurus, s'hi troba Omega Centauri,[1] el cúmul globular més brillant.
Un dels objectes del cel profund de Centaurus és la nebulosa del Boomerang, el lloc més fred (1 kelvin, -272 °C) conegut per la ciència.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Constel·lació del Centaure». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
