Viquipèdia

Channa marulius

espècie de peix

Channa marulius és l'espècie més grossa de la família de peixos dels cànnids.[1]

Infotaula d'ésser viuChanna marulius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN172328 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnabantiformes
FamíliaChannidae
GènereChanna
EspècieChanna marulius Modifica el valor a Wikidata
Hamilton, 1822, 1822
Nomenclatura
Sinònims
Vista lateral

Descripció modifica

  • Fa 183 cm de llargària màxima[2] (encara que la seua mida normal és de 46)[3] i 30 kg de pes.[3] El creixement minva amb l'edat, però el major augment de pes succeeix durant el segon any de vida.[4]
  • Cos allargat, amb una llarga aleta dorsal, fosses nasals tubulars, un ocel a prop de la base de la part superior de l'aleta caudal i un punt de color taronja al peduncle caudal.[5] Els juvenils poden tindre un reguitzell de taques fosques al llarg dels flancs.
  • Boca grossa i amb una mandíbula inferior que conté de set a 18 dents canines. Presència de dents prevomerianes, però absència de les palatines.
  • Sense escates a la regió gular del cap. 10 fileres d'escates entre l'angle propercular i la vora posterior de l'òrbita ocular.
  • 45-55 radis a l'aleta dorsal, 28-36 a l'anal, 16-18 a la pectoral i 6 a la pelviana.
  • La longitud de l'aleta pectoral és, si fa no fa, la meitat de la llargada del cap.
  • 60-70 escates a la línia lateral. 16 escates predorsals.
  • Els juvenils respiren aire de manera optativa, mentre que els adults ho fan de manera obligatòria (amb un màxim de consum d'oxigen durant la nit).[6]
  • Té la capacitat de desplaçar-se per terra en distàncies curtes.[7][8]

Reproducció modifica

Té lloc durant la major part de l'any i pot variar lleugerament depenent de l'indret. Basteix nius flotants amb herbes i fulles per a fer-hi la posta d'aproximadament 500 ous de color taronja-groc, els quals es desclouen al cap de 54 hores si la temperatura és de 16-26 °C i de 30 hores si és de 28-33 °C. Les larves són custodiades pels progenitors fins que assoleixen els 10 cm de longitud.[9]

Alimentació modifica

És un depredador que es nodreix de peixos, granotes, serps, insectes, cucs de terra i capgrossos.[10] Hi ha informes que asseguren que també poden menjar aus aquàtiques i rosegadors.[8]

Depredadors modifica

A Florida, on ha estat introduït, és depredat per la perca americana (Micropterus salmoides) i Cichla ocellaris.[11]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic, potamòdrom[12] i de clima tropical (24 °C-28 °C),[13] el qual viu a Àsia: els canals, llacs i pantans[14] de corrents lents (amb substrats sorrencs i rocallosos[15] i amb vegetació aquàtica submergida)[14] i els boscos inundants[16] des del Pakistan,[3] l'Índia (Andhra Pradesh, Arunachal Pradesh,[17] Assam,[18] Bihar, Chandigar, Chhattisgarh, Dadra i Nagar Haveli, Daman i Diu, el districte de Darjeeling, el Territori de la Capital Nacional de Delhi, Goa, Gujarat, Haryana, Himachal Pradesh, Jammu i Caixmir, Jharkhand, Karnataka,[19] Kerala,[20] Madhya Pradesh, Maharashtra,[21] el districte de Mahe, Manipur, Meghalaya, Mizoram, Orissa, Pondicherry, Panjab, Rajasthan, Tamil Nadu,[22] Tripura, Uttarakhand, Uttar Pradesh, Bengala Occidental[23] i el districte de Yanam),[15] Bangladesh,[24] Sri Lanka,[13] el sud del Nepal[25] i la Xina[26] fins a Tailàndia,[27] Cambodja,[14] Birmània,[28] Laos,[29] el Vietnam i Indonèsia, incloent-hi les conques dels rius Kabul, Indus,[30] Gran Gandak, Gogra i Mekong.[7][2] Ha estat introduït als llacs i canals dels comtats de Broward i de Palm Beach (Florida, els Estats Units).[8][31]

Observacions modifica

Pot mossegar quan és capturat, els mascles són territorials, apareix al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores (encara que no hi ha pas constància de la seua presència en cap conca de l'Estat espanyol)[32] i és important a nivell comercial, en aqüicultura (en estanys, arrossars, etc.),[33] en la pesca esportiva i com a peix d'aquari.[7][8]

Referències modifica

  1. ↑ Hamilton, F., 1822. An account of the fishes found in the River Ganges and its branches. Archibald Constable and Company, Edimburg i Londres: i-vii + 1-405, Pls. 1-39.
  2. ↑ 2,0 2,1 Shrestha, T.K., 1990. Resource ecology of the Himalayan waters. Curriculum Development Centre, Tribhuvan University, Katmandú, Nepal. 645 p.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Talwar, P. K. i A. G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. Volum 2. A. A. Balkema, Rotterdam.
  4. ↑ Johal, M. S., Hanel, L. i Oliva, O., 1983. Note on the growth of Ophicephalus marulius (Pisces: Ophicephaliformes): Vstník eskoslovenské Spolenosti Zoologické. V. 47, p. 81-86.
  5. ↑ Pam Fuller, 2009. Channa marulius. USGS Nonindigenous Aquatic Species Database, Gainesville, FL. (anglès)
  6. ↑ Ojha, J., N. Mishra, M. P. Saha i J. S. D. Munshi, 1979. Bimodal oxygen uptake in juveniles and adults amphibious fish, Channa (= Ophiocephalus) marulius. Hydrobiologia 63:153-159.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 The Global Invasive Species Database Arxivat 2012-11-16 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 FishBase (anglès)
  9. ↑ Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004. Snakeheads (Pisces, Channidae) -- a biological synopsis and risk assessment. Circular, U. S. Department of the Interior, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. «PDF».
  10. ↑ Rahman, A.K.A., 1989. Freshwater fishes of Bangladesh. Zoological Society of Bangladesh. Department of Zoology, University of Dhaka. 364 p.
  11. ↑ Cocking, S., 2008. Snakeheads posing no threat. The News and Observer, 5 de desembre del 2008. «Enllaç».
  12. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  13. ↑ 13,0 13,1 Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo, Sri Lanka. 362 p.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Rainboth, W. J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p.
  15. ↑ 15,0 15,1 UICN (anglès)
  16. ↑ Roberts, T. R., 1993. Artisanal fisheries and fish ecology below the great waterfalls of the Mekong River in southern Laos. Nat. Hist. Bull. Siam Soc. 41:31-62.
  17. ↑ Nath, P. i S.C. Dey, 1989. Fish and fisheries of North East India. Arunachal Pradesh. Vol. 1, 1-143 p.
  18. ↑ List of Fish Species Available in Assam Arxivat 2006-05-14 a Wayback Machine. (anglès)
  19. ↑ Chandrashekhariah, H.N., M.F. Rahman i S. Lakshmi Raghavan, 2000. Status of fish fauna in Karnataka. p. 98-135. A: Ponniah, A.G. i A. Gopalakrishnan (eds.). Endemic Fish Diversity of Western Ghats. NBFGR-NATP Publication. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, U.P., l'Índia. 1, 347 p.
  20. ↑ Baby, F., J. Tharian, S. Philip, A. Ali i R. Raghavan, 2011. Checklist of the fishes of the Achankovil forests, Kerala, India with notes on the range extension of an endemic cyprinid Puntius chalakkudiensis. Journal of Threatened Taxa 3(7): 1936-1941. «PDF». Arxivat de l'original el 2012-11-01. [Consulta: 1r desembre 2012].
  21. ↑ Arunachalam, M., J.A. Johnson, A. Manimekalan, A. Sankaranarayanan i R. Soranam, 2000. Cultivable and ornamental fishes of Western Ghats part of Maharashtra. p. 217-222. A: A.G. Ponniah i A. Gopalakrishnan (eds.) Endemic fish diversity of Western Ghats. NBFGR-NATP Publication. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, U.P., l'Índia. 1,347 p.
  22. ↑ Rema Devi, K. i T.J. Indra, 2000. Freshwater ichthyofaunal resources of Tamil Nadu. p. 77-97. A: Ponniah, A.G. i A. Gopalakrishnan. Endemic Fish Diversity of Western Ghats. NBFGR-NATP Publication. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, U.P., l'Índia. 1, 347 p.
  23. ↑ Dasgupta, M., 2004. Relative length of the gut of some freshwater fishes of West Bengal in relation to food and feeding habits. Indian J. Fish. 51(3):381-384.
  24. ↑ Ahmed, M., 1991. A model to determine benefits obtainable from the management of riverine fisheries of Bangladesh. ICLARM Tech. Rep. 28, 133 p.
  25. ↑ Shrestha, J., 1994. Fishes, fishing implements and methods of Nepal. Smt. M.D. Gupta, Lalitpur Colony, Lashkar (Gwalior), Índia. 150 p.
  26. ↑ Nichols, J.T., 1943. The freshwater fishes of China. Natural history of Central Asia: Volum IX. The American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units, 322 p.
  27. ↑ Akkhathawiwat, S., 1997. Pictures of fish and marine animals from Thailand. Tercera edició, Bangkok Trade Organization Kurusapa, 325 p.
  28. ↑ Hla Win, U., 1987. Checklist of fishes of Burma. Ministry of Livestock Breeding and Fisheries, Department of Fisheries, Burma.
  29. ↑ Baird, I. G., V. Inthaphaisy, P. Kisouvannalath, B. Phylavanh i B. Mounsouphom, 1999. The fishes of southern Lao. Lao Community Fisheries and Dolphin Protection Project. Ministry of Agriculture and Forestry, Laos. 161 p.
  30. ↑ Ichthyodiversity of River Indus, at Jamshoro District, Sindh Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine. (anglès)
  31. ↑ GBIF (anglès)
  32. ↑ Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores (castellà)
  33. ↑ Chacko, P. I. i Kuriyan, G. K., 1947. Culture of murral fish (Ophicephalus marulius) in irrigation wells: Journal of the Bombay Natural History Society. V. 47, núm. 2, p. 393-394.
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Channa_marulius&oldid=32886139»