Corts de València (1354)
Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.[1]
En aquestes Corts foren convocades 15 viles del regne, de les quals hi anaren 14 (València, Morella, Castelló de la Plana, Ontinyent, Alzira, Xàtiva, Penàguila, Biar, Ademús, Castellfabib, Alpont, Xixona, Bocairent i Castalla), faltà Cullera, però també estigueren Borriana, Vila-real i Morvedre, que no havien estat convocades inicialment;[2] dels 10 membres convocats de l'Església, acudiren 7 (els bisbes de València, Tortosa i Sogorb, els abats de Benifassà i la Valldigna, el capítol de la seu de València i el mestre de Montesa), faltaren l'abat de Portaceli i els capítols de les seus de Tortosa i Sogorb, i aparegueren els representants de l'abat de Poblet i del mestre de Calatrava, i el comanador de Montalbà, els quals no apareixen en la convocatòria general;[3] i pel braç militar foren convocats 87: els infants Pere, Ferran i Joan, 16 nobles i 68 cavallers (i generosos), dels quals no acudiren els infants Ferran i Joan, 3 nobles i 10 cavallers, però si es presentaren altres cavallers no citats.[4][5][6]
Les Corts, per les presses del rei en marxar a Sardenya, sols duraren des del 19 de març fins al 27, jurant els estaments fidelitat l'infant Joan i reconeixent-lo com a successor, en absència d'aquest, que no pogué assistir per la seva curta edat i pels inconvenients del llarg viatge. Fou el mateix rei qui, actuant com a pare i administrador del l'infant, jura observar i fer observar els furs, usos i costums, i privilegis del regne, i promet que quan l'infant arribe als catorze anys realitzarà personalment el jurament.[7] De tota manera, el rei requereix els estaments a realitzar el jurament en presència de l'infant, el qual jurament es realitza a Barcelona el 25 d'abril.[4] Les concessions fetes pel rei que s'havien de confirmar o esmenar en les primeres Corts, foren prorrogades totes fins a les següents Corts, i sols es publicà una disposició relativa a la remissió de les inquisicions contra els oficials del regne.[1]
Referències i notes modifica
- ↑ 1,0 1,1 Baydal Sala 2011: I, p. 720.
- ↑ Mentre per les viles i llocs de reialenc signen 2 representants per localitat i per la ciutat de Xàtiva signen 4 representants, per València, la capital, concorren 135 representants: els dos justícies, 6 jurats, 27 síndics i procuradors, 4 representants per cadascuna de les onze parròquies, i 4 representants per cada un dels 14 oficis (Bofarull i Mascaró 1850: pp. 301-304)
- ↑ En el document on es plasma el jurament dels braços de les Corts a l'hereu de 21 de març de 1354 apareixen signant el bisbe de València, els vicaris generals dels bisbats de Tortosa i Sogorb, el mestre de Montesa, el procurador general del mestre de Calatrava, els abats de la Valldigna i Benifassà, i el majoral de Quart en representació de l'abat de Poblet, el comanador de Montalbà i 3 procuradors del capítol de la seu de València; tot i que el dia 27, on signen els que hi arribaren tard, apareix altra vegada el comanador de Montalbà, possiblement per una errada del copista (Bofarull i Mascaró 1850: pp. 298-299 i 307)
- ↑ 4,0 4,1 Baydal Sala 2011: I, p. 721.
- ↑ Baydal Sala 2011: II, pp. 436-441 (doc. 115)
- ↑ Montesa 1863: pp. 487-489.
- ↑ Bofarull i Mascaró 1850: p. 295.
Bibliografia modifica
- Baydal Sala, Vicent. Els fonaments del pactisme valencià: Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365). 2 vol. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011 (Tesi doctoral) [Consulta: 21 abril 2013].
- Bofarull i Mascaró, Pròsper de. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (en llatí, català i castellà). Vol. VI. Barcelona: En el establecimiento litográfico y tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1850 [Consulta: 9 maig 2013].
- Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. VII. Madrid: Imprenta Nacional, 1863 [Consulta: 23 abril 2013].