David di Donatello al millor actor protagonista

El premi David di Donatello al millor actor protagonista (en italià: David di Donatello per il miglior attore protagonista) és un premi de cinema que anualment atorga l'Acadèmia del Cinema Italià (ACI, Accademia del Cinema Italiano) per reconèixer la destacada interpretació en un paper principal de un actor masculí en una pel·lícula italiana estrenada l'any anterior a la cerimònia.[1] El premi es va donar per primera vegada el 1956 i es va convertir en competitiu el 1981.[2]

Plantilla:Infotaula esdevenimentDavid di Donatello al millor actor protagonista
Imatge
Pierfrancesco Favino actual guanyador del premi (2020)
TipusDavid di Donatello
categoria de premi de cinema
premi a millor actor protagonista Modifica el valor a Wikidata
Part deDavid di Donatello Modifica el valor a Wikidata
Vigència1955 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Concedit perAcadèmia del Cinema Italià Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Vittorio de Sica, Per l'obra Pane, amore e... (en) Tradueix (1956)
Alberto Sordi, Per l'obra La grande guerra (1960)
Vittorio Gassman, Per l'obra La grande guerra (1960)
Alberto Sordi, Per l'obra Tots a casa (1961)
Raf Vallone, Per l'obra A View from the Bridge (en) Tradueix (1962)
Vittorio Gassman, Per l'obra Il sorpasso (1963)
Marcello Mastroianni, Per l'obra Ahir, avui i demà (1964)
Marcello Mastroianni, Per l'obra Matrimonio all’italiana (1965)
Vittorio Gassman, Per l'obra La congiuntura (1965)
Alberto Sordi, Per l'obra Fumo di Londra (en) Tradueix (1966)
Vittorio Gassman, Per l'obra Il tigre (1967)
Ugo Tognazzi, Per l'obra L'immorale (en) Tradueix (1967)
Franco Nero, Per l'obra El dia de l'òliba (1968)
Alberto Sordi, Per l'obra Il medico della mutua (1969)
Nino Manfredi, Per l'obra Vedo nudo (en) Tradueix (1969)
Nino Manfredi, Per l'obra Nell'anno del Signore (en) Tradueix (1970)
Gian Maria Volontè, Per l'obra Investigació sobre un ciutadà (1970)
Ugo Tognazzi, Per l'obra La Califfa (1971)
Giancarlo Giannini, Per l'obra The Seduction of Mimi (en) Tradueix (1972)
Alberto Sordi, Per l'obra In Prison Awaiting Trial (en) Tradueix (1972)
Alberto Sordi, Per l'obra Lo scopone scientifico (1973)
Nino Manfredi, Per l'obra Pane e cioccolata (1974)
Vittorio Gassman, Per l'obra Scent of a Woman (en) Tradueix (1975)
Adriano Celentano, Per l'obra The Con Artists (en) Tradueix (1976)
Ugo Tognazzi, Per l'obra Amici Miei (1976)
Alberto Sordi, Per l'obra Un borghese piccolo piccolo (1977)
Nino Manfredi, Per l'obra In the Name of the Pope King (en) Tradueix (1978)
Vittorio Gassman, Per l'obra Dear Father (en) Tradueix (1979)
Adriano Celentano, Per l'obra Mani di velluto (en) Tradueix (1980)
Massimo Troisi, Per l'obra Ricomincio da tre (1981)
Carlo Verdone, Per l'obra Talcum Powder (en) Tradueix (1982)
Francesco Nuti, Per l'obra The Pool Hustlers (en) Tradueix (1983)
Giancarlo Giannini, Per l'obra Where's Picone? (en) Tradueix (1984)
Francesco Nuti, Per l'obra Casablanca, Casablanca (en) Tradueix (1985)
Marcello Mastroianni, Per l'obra Ginger i Fred (1986)
Vittorio Gassman, Per l'obra The Family (en) Tradueix (1987)
Marcello Mastroianni, Per l'obra Ulls negres (1988)
Roberto Benigni, Per l'obra Il piccolo diavolo (1989)
Gian Maria Volontè, Per l'obra Open Doors (en) Tradueix (1990)
Paolo Villaggio, Per l'obra La voce della luna (1990)
Nanni Moretti, Per l'obra The Yes Man (en) Tradueix (1991)
Carlo Verdone, Per l'obra Maledetto il giorno che t'ho incontrato (en) Tradueix (1992)
Sergio Castellitto, Per l'obra The Great Pumpkin (en) Tradueix (1993)
Giulio Scarpati, Per l'obra Law of Courage (en) Tradueix (1994)
Marcello Mastroianni, Per l'obra Sostiene Pereira (en) Tradueix (1995)
Giancarlo Giannini, Per l'obra Celluloide (en) Tradueix (1996)
Fabrizio Bentivoglio, Per l'obra Testimone a rischio (en) Tradueix (1997)
Roberto Benigni, Per l'obra La vida és bella (1998)
Stefano Accorsi, Per l'obra Radiofreccia (en) Tradueix (1999)
Bruno Ganz, Per l'obra Bread and Tulips (en) Tradueix (2000)
Luigi Lo Cascio, Per l'obra One Hundred Steps (en) Tradueix (2001)
Giancarlo Giannini, Per l'obra I Love You Eugenio (en) Tradueix (2002)
Massimo Girotti, Per l'obra La finestra di fronte (2003)
Sergio Castellitto, Per l'obra Non ti muovere (2004)
Toni Servillo, Per l'obra The Consequences of Love (en) Tradueix (2005)
Silvio Orlando, Per l'obra The Caiman (en) Tradueix (2006)
Elio Germano, Per l'obra My Brother Is an Only Child (en) Tradueix (2007)
Toni Servillo, Per l'obra The Girl by the Lake (en) Tradueix (2008)
Toni Servillo, Per l'obra Il divo (2009)
Valerio Mastandrea, Per l'obra The First Beautiful Thing (en) Tradueix (2010)
Elio Germano, Per l'obra La nostra vita (en) Tradueix (2011)
Michel Piccoli, Per l'obra We Have a Pope (en) Tradueix (2012)
Valerio Mastandrea, Per l'obra Balancing Act (en) Tradueix (2013)
Toni Servillo, Per l'obra La grande bellezza (2014)
Elio Germano, Per l'obra Il giovane favoloso (2015) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: ev0000203 Modifica el valor a Wikidata
Vittorio De Sica fou el primer guanyador per Pane, amore e... (1955).
Vittorio Gassman (dreta) és un dels dos únics actors que va guanyar el premi set vegades, de La grande guerra (1959) a La famiglia (1987).
Alberto Sordi va guanyar el premi set vegades de vuit nominacions, un dels dos únics actors que ho va aconseguir, guanyant pels seus papers en pel·lícules de La grande guerra (1959) a Un borghese piccolo piccolo (1977).
Marcello Mastroianni va guanyar el premi cinc vegades de sis nominacions, la primera vegada pels seus múltiples papers a Ahir, avui i demà (1963).

Vittorio Gassman i Alberto Sordi són els que han aconseguit el rècord en aquesta categoria amb set premis cadascun, seguit de Marcello Mastroianni amb cinc.[2][3]

Ugo Tognazzi va guanyar el premi tres vegades, pels seus papers a L'immorale (1967), La califfa (1970), i Amici miei (1975).
Nino Manfredi va guanyar el premi quatre vegades del 1969 al 1978, pels seus papers a Vedo nudo (1968), Nell'anno del Signore (1969), Pane e cioccolata (1973) i In nome del Papa Re (1977).
Gian Maria Volonté va guanyar dos vegades per Investigació sobre un ciutadà (1970) i Porte aperte (1990), i en fou nominat quatre més.
Giancarlo Giannini va guanyar quatre premis de set nominacions, des del 1971 per Mimì metallurgico ferito nell'onore a 2001 per Ti voglio bene Eugenio.
Adriano Celentano va guanyar dos cops del 1976a 1980.
Francesco Nuti va guanyr dos cops per Io, Chiara e lo Scuro (1982) i Casablanca, Casablanca (1985).
Roberto Benigni va guanyar el premi pels seus papers a Il piccolo diavolo (1989) i La vida és bella (1997), amb el qual va guanyar l'Oscar al millor actor.

Els candidats i els guanyadors són seleccionats per votació secundària per tots els membres de l’Acadèmia.[4][5]

Nanni Moretti va guanyar només una de les vuit nominacions pel seu paper a Il portaborse (1991).
Sergio Castellitto va guanyar dos cops pels seus papers a Il grande cocomero (1992) i Non ti muovere (2004), i en fou nomenat sis vegades.
Fabrizio Bentivoglio va guanyar només una de sis nominacions pel seu paper a Testimone a rischio (1996).
Fitxer:Stefano Accorsi (cropped).jpg
Stefano Accorsi va guanyar dues de cinc nominacions, per Radiofreccia (1998) i Veloce come il vento (2016).
Bruno Ganz va guanyar el premi el 2000 pel seu paper a Pane e tulipani, el primer actor no italià en guanyar.
Toni Servillo va guanyar el premi quatre vegades de vuit nominacions, per Le conseguenze dell'amore (2004), La ragazza del lago (2007), Il divo (2008), i La grande bellezza (2013).
Silvio Orlando va guanyar el 2006 pel seu paper a Il caimono després de set nominacions.

GuanyadorsModifica

Els guanyadors del premi han estat:[1]

Anys 1956-1959Modifica

Anys 1960-1969Modifica

Anys 1970-1979Modifica

Anys 1980-1989Modifica

Anys 1990-1999Modifica

Anys 2000-2009Modifica

Anya 2010-2019Modifica

Anys 2020-2029Modifica

Actors més premiatsModifica

Número de victòries Guanyador Anys
7 Vittorio Gassman 1960, 1963, 1965, 1967, 1975, 1979, 1987
7 Alberto Sordi 1960, 1961, 1966, 1969, 1972, 1973, 1977
5 Marcello Mastroianni 1964, 1965, 1986, 1988, 1995
4 Giancarlo Giannini 1972, 1984, 1996, 2002
4 Nino Manfredi 1969, 1970, 1974, 1978
4 Toni Servillo 2005, 2008, 2009, 2014
3 Elio Germano 2007, 2011, 2015
3 Ugo Tognazzi 1967, 1971, 1976
2 Stefano Accorsi 1999, 2017
2 Roberto Benigni 1989, 1998
2 Sergio Castellitto 1993, 2004
2 Adriano Celentano 1976, 1980
2 Valerio Mastandrea 2010, 2013
2 Francesco Nuti 1983, 1985
2 Carlo Verdone 1982, 1992
2 Gian Maria Volonté 1970, 1990

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Chronology» (en italià). daviddidonatello.it. Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 15 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 Lancia, Enrico. I premi del cinema (en italian). Rome, Italy: Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211. 
  3. «David di Donatello: chi sono i più premiati di sempre?» (en italian). Sky TG24, 04-04-2016. [Consulta: 10 octubre 2018].
  4. Niola, Gabriele. «Ecco i nuovi David di Donatello: nuova giuria, nuovo sistema di votazione, nuovi possibili candidati. Fuori lo streaming» (en italià). Badtaste.it, 12 December 2018. [Consulta: 12 December 2018].
  5. «Regolamento» (en italià). daviddidonatello.it. Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 15 setembre 2018].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica