Departament d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya

Generalitat de Catalunya (2010-2025)

El Departament Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya és un dels departaments en què s'organitza l'actual administració de la Generalitat, i és l'encarregat d'exercir les atribucions en els següents àmbits:[1] les funcions relacionades amb la seguretat ciutadana, el trànsit, les emergències i la protecció civil, la prevenció, extinció d'incendis i salvament, els espectacles públics i les activitats recreatives, la vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d'Agents Rurals i qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions. El conseller d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament. La Consellera d'Interior i Seguretat Pública és, des del 2024, Núria Parlon i Gil.

Infotaula d'organitzacióDepartament d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya
Dades
TipusDepartament de la Generalitat de Catalunya
ministeri de l'Interior Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballseguretat ciutadana i seguretat del trànsit rodat Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació29 desembre 2010
Governança corporativa
Seu
Consellera Modifica el valor a WikidataNúria Parlon i Gil Modifica el valor a Wikidata
Filial
Part deGovern de Catalunya 2010-2012
Govern de Catalunya 2018-2021
Govern de Catalunya 2016-2017
Govern de Catalunya 2012-2016
Govern de Catalunya 2021-2024 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://interior.gencat.cat/

X: interiorcat Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau del Marquès de Santa Isabel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Úsedifici d'oficines Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1883 – 1884construcció, Arquitecte: Josep Fontserè i Mestre
1945 reforma Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica
noucentisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióPasseig de Sant Joan, 39-41 i Diputació, 355 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 46″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.39611°N,2.17361°E / 41.39611; 2.17361
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41302 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1590 Modifica el valor a Wikidata
X: interiorcat

Història

modifica

Durant les legislatures primera a cinquena (1980-1999) de la Generalitat contemporània, aquestes competències estaven adscrites al Departament de Governació.

El Departament s'estructura en Secretaria General, Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Direcció General de la Policia, Direcció General de Protecció Civil, Direcció General d'Administració de Seguretat, Direcció General de Coordinació de les Policies Locals i Direcció General dels Agents Rurals[2] Resten adscrits al Departament d'Interior l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 i el Servei Català de Trànsit.

Durant la vuitena legislatura el segon govern tripartit incorporà noves atribucions i es denominà Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

El conseller republicà Joan Ignasi Elena, el 20 de desembre de 2021 anuncià la destitució del major Josep Lluís Trapero com a responsable de cos de Mossos d'Esquadra, al·legant manca de confiança, i fou substituït pel comissari Josep Maria Estela. El 17 d'octubre de 2022 Elena va destituir Estela després de nou mesos de càrrec rellevant-lo pel número 2 del cos, Eduard Sallent, per desavinences de lleialtat entre ambdós comandaments,[3] motivant la reprovació d'Elena pel Parlament el 24 de novembre amb els vots a favor de PSC, Vox, Cs i PP.[4]

Amb el govern socialista de la Quinzena legislatura, en 2024 el Departament va canviar el seu nom per el Departament d'Interior i Seguretat Pública,[5] sent la consellera Núria Parlon, que va nomenar Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia i Miquel Esquius com a cap dels Mossos d'Esquadra.[6]

Llista de consellers

modifica
# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Departament d'Interior (1999-2002)[7]
1 VI   Xavier Pomés i Abella 29 de novembre de 1999 4 de novembre de 2002 Convergència Democràtica de Catalunya[a]
Departament de Justícia i Interior (2002-2003)[8]
2 VI   Núria de Gispert i Català 4 de novembre de 2002 17 de desembre de 2003 Unió Democràtica de Catalunya[a]
Departament d'Interior (2003-2006)[9]
3 VII   Montserrat Tura i Camafreita 17 de desembre de 2003 29 de novembre de 2006 Partit dels Socialistes de Catalunya
Departament d'Interior, Relacions institucionals i Participació (2006-2010)[10]
4 VIII   Joan Saura i Laporta 29 de novembre de 2006 29 de desembre de 2010 Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
Departament d'Interior (2010-2024)
5 IX   Felip Puig i Godes 29 de desembre de 2010 27 de desembre de 2012 Convergència Democràtica de Catalunya[a]
6 X   Ramon Espadaler i Parcerisas 27 de desembre de 2012 22 de juny de 2015 Unió Democràtica de Catalunya[a]
7   Jordi Jané i Guasch 22 de juny de 2015 14 de gener de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya
XI 14 de gener de 2016 14 de juliol de 2017 Partit Demòcrata Europeu Català[b]
8   Joaquim Forn i Chiariello 14 de juliol de 2017 28 d'octubre de 2017[c]
9 XII   Miquel Buch i Moya 29 de maig de 2018 3 de setembre de 2020 Partit Demòcrata Europeu Català[d]
10   Miquel Sàmper i Rodríguez 3 de setembre de 2020 26 de maig de 2021 Junts per Catalunya
11 XIII   Joan Ignasi Elena i Garcia 26 de maig de 2021 12 d'agost de 2024 Independent[e]
Departament d'Interior i Seguretat Pública (2024-)
12 XV   Núria Parlon i Gil 12 d'agost de 2024 En el càrrec Partit dels Socialistes de Catalunya
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 A proposta de Convergència i Unió
  2. A proposta de Junts pel Sí
  3. Destituït per l'aplicació de l'article 155 del Govern d'Espanya
  4. A proposta de Junts per Catalunya.[11]
  5. A proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Referències

modifica
  1. «DECRET 21/2021, de 25 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». DOGC, 25-05-2021.
  2. «DECRET 255/2021, de 22 de juny, de reestructuració del Departament d'Interior.». DOGC, 22-06-2021.
  3. «Cessen el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Maria Estela». CCMA.cat, 17-10-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
  4. «Elena, reprovat pel Parlament amb l'abstenció de Junts i els vots a favor de PSC, Vox, Cs i PP». 324, 24-11-2022. [Consulta: 17 agost 2024].
  5. Pagès, Vicenç. «Els canvis que ha fet Illa al Govern: del canvi de nom de Feminisme a una consellera de portaveu». Nació Digital, 15-08-2024. [Consulta: 15 agost 2024].
  6. Guillem RS, Carlos Manzano. «Miquel Esquius substituirà Eduard Sallent com a comissari en cap dels Mossos». El Nacional, 26-08-2024. [Consulta: 26 agost 2024].
  7. «DECRET 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
  8. «DECRET 253/2002, de 4 de novembre, de creació i reorganització de diferents departaments». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
  9. «DECRET 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
  10. «DECRET 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
  11. «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].

Enllaços externs

modifica