Eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya)

Eleccions al Parlament Europeu de 1987
	← cap valor 1989 →
Data	10 juny 1987
Tipus	eleccions al Parlament Europeu i eleccions fora d'any al Parlament Europeu
Part de	Eleccions al Parlament Europeu de 1987
Càrrec a elegir	60 diputat al Parlament Europeu ≈ II legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys
Participació
Resultat de la votació
	7.535.979 39.04٪
	4.753.868 24.63٪
	1.982.324 10.27٪
	1.013.282 5.25٪
	853.644 4.42٪
	HB — Txema Montero Zabala
	361.595 1.87٪
	326.946 1.69٪

Les eleccions al Parlament Europeu de 1987 a Espanya van ser les eleccions celebrades el 10 de juny de 1987,^[1] de forma simultània a les eleccions municipals i autonòmiques, per escollir els 60 eurodiputats espanyols que representarien a l'estat espanyol al Parlament Europeu en substitució dels designats l'1 de gener de 1986, data de l'entrada oficial a la Comunitat Econòmica Europea.^[2]

Segons els termes de l'acta d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea, les eleccions havien de realitzar-se en un termini de dos anys des de l'entrada, i els eurodiputats escollits a les eleccions ocuparien el seu càrrec únicament el temps restant de la II legislatura del Parlament Europeu, que finalitzaria el 24 de juliol de 1989.^[3]

Sistema electoral

D'acord amb el disposat al text vigent en la data de les eleccions de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214), existia una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons), que en les eleccions generals espanyoles se situava en el 3%.^[4]

Context

La campanya electoral va girar entorn de la política espanyola més que la política europea, especialment perquè es van celebrar en simultani amb les eleccions municipals i autonòmiques. Si bé el Partit Socialista Obrer Espanyol va remarcar la seva actuació clau en l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea i diversos grups van parlar de l'espanyolitat de Gibraltar i les bases americanes.

També ETA va ser un tema recurrent de la campanya electoral, especialment per la presència de la candidatura d'Herri Batasuna als col·legis electorals de tot l'estat, gràcies a la circumscripció única d'aquesta contesa electoral. La candidatura abertzale va realitzar actes per tot l'estat, i fins i tot va rebre un atac a un míting de Sevilla.^[2]

Resultats

La participació va ascendir al 68,67% del total dels vots, amb un 1,19% de vots nuls i un 0,99% de vots en blanc, amb un nombre total de vots a candidatures de 19.114.004. Si bé, els resultats proclamats el 8 de juliol de 1987 per la Junta Electoral Central tenien un error al recompte de la Província de Santa Cruz de Tenerife i no van ser definitius fins al 29 de setembre del mateix any.^[5]^[6]

La llista més votada va ser la del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el qual, no obstant això, va perdre cinc punts respecte als resultats de les generals de l'any anterior. Un altre fet rellevant van ser els resultats d'Herri Batasuna, especialment quant als vots obtinguts fora del País Basc i Navarra. Dels 360.952 vots rebuts, HB va obtenir 110.000 fora d'aquestes comunitats gràcies al suport d'organitzacions com el Moviment Comunista, la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment de Defensa de la Terra.^[7]^[8]


Candidatura	Facció europea	Sufragis		Escons
Candidatura	Facció europea	Vots	%	Dip.	Dif.
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	UPSCE	7.535.979	39,04%	28	▼8
Aliança Popular (AP)		4.753.868	24,63%	17	▲3
Centre Democràtic i Social (CDS)		1.982.324	10,27%	7	▲6
Esquerra Unida (IU)		1.013.282	5,25%	3	▲3
Convergència i Unió (CiU)	LDE/PPE CDC/UDC	853.644	4,42%	3	▲1
Herri Batasuna (HB)		361.595	1,87%	1	▲1
Coalició per l'Europa dels Pobles (EA-ERC-PNG)	ALE	326.946	1,69%	1
Coalició Esquerra dels Pobles		261.530	1,35%
Coalició Unió Europeísta (PNV-PGN)	PPE	226.616	1,17%		▼2
Partit dels Treballadors - Unitat Comunista		223.026	1,16%
Partit Andalusista (PA)		185.576	0,96%
Partit Demòcrata Popular (PDP)	PPE	170.983	0,89%		▼3
Unió Valenciana (UV)		162.190	0,84%
Front Nacional (FN)		122.927	0,64%
Acció Social		117.059	0,61%
Coalició d'Agrupacions Independents de Canàries		108.467	0,56%
Els Verds		107.899	0,56%
Partit Aragonès Regionalista (PAR)		105.819	0,55%
Partit Socialista dels Treballadors (PST)		77.487	0,40%
Confederació dels Verds		65.727	0,34%
Bloc Nacionalista Gallec		53.153	0,28%
Extremadura Unida		39.392	0,20%
Partit dels Obrers Revolucionaris d'Espanya		30.213	0,16%
Assemblea Nacional d'Estudiants de Medicina i Associats		30.182	0,16%
Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI)		25.340	0,13%
Coalició Socialdemòcrata		25.255	0,13%
Falange Espanyola de les JONS (FE-JONS)		23.460	0,12%
Plataforma Humanista (PH)		22.368	0,12%
Unificació Comunista d'Espanya (UCE)		21.546	0,11%
Unió Mallorquina (UM)		19.066	0,10%
Coalicio Valenciana		14.781	0,08%
Partit Regionalista de Cantàbria (PRC)		14.553	0,08%
Partit Nacionalista de Castella i Lleó		12.644	0,07%
Alliberació Andalusa		9.903	0,05%
Partit Espanyol Demòcrata		9.204	0,05%
Vots a candidatures		19.114.004	98,70%	60
Vots en blanc		190.133	0,99%	JEC (correcció)
Vots nuls		233.528	1,30%
Vots emesos		19.537.665	68,67%
Cens total		28.450.491

La comparativa de resultats es amb eurodiputats assignats l'1 de gener de 1981.

Eurodiputats elegits

N.º	Nom
1	Fernando Morán López	PSOE
2	Manuel Fraga Iribarne	AP
3	Enrique Barón Crespo	PSOE
4	Manuel Medina Onega	PSOE
5	Fernando Suárez González	AP
6	Eduard Punset i Casals	CDS
7	Josep Verde i Aldea	PSOE (PSC)
8	Luis Guillermo Perinat Elio	AP
9	Luis Planas Puchades	PSOE
10	Juan Colino Salamanca	PSOE
11	Miguel Arias Cañete	AP
12	Ana Miranda de Lage	PSOE
13	Fernando Pérez Royo	IU (PCE)
14	Raúl Morodo Leoncio	CDS
15	Pío Cabanillas Gallas	AP
16	Josep Pons Grau	PSOE
17	Carles Alfred Gasòliba i Böhm	CiU (CDC)
18	Francisco Oliva Garcia	PSOE
19	Antonio Navarro Velasco	AP
20	Joan Colom i Naval	PSOE (PSC)
21	Ludivina García Arias	PSOE
22	José María Álvarez de Eulate Peñaranda	AP
23	Rafael Calvo Onega	CDS
24	José Luis García Raya	PSOE
25	Domènec Romera Alcázar	AP
26	José Álvarez de Paz	PSOE
27	José Vázquez Fouz	PSOE
28	José María Lafuente López	AP
29	Antoni Gutiérrez Díaz	IU (PSUC)
30	Julián Grimaldos Grimaldos	PSOE
31	Federico Mayor Zaragoza	CDS
32	Carlos Robles Piquer	AP
33	Bárbara Dührkop Dührkop	PSOE
34	Enrique Sapena Granell	PSOE
35	Arturo Juan Escuder Croft	AP
36	Concepción Ferrer i Casals	CiU (Unió)
37	Mateo Sierra Bardají	PSOE
38	Xavier Rubert de Ventós	PSOE (PSC)
39	Pedro Argüelles Salaverría	AP
40	Carmen Díez de Rivera Icaza	CDS
41	Esteban Caamaño Bernal	PSOE
42	José Luis Valverde López	AP
43	José María Montero Zabala	HB
44	Carlos Bru Purón	PSOE
45	Jesús Cabezón Alonso	PSOE
46	Ramón Díaz del Río Jaúdenes	AP
47	Alonso Puerta Gutiérrez	IU (PASOC)
48	José Emilio Cervera Cardona	CDS
49	Eusebio Cano Pinto	PSOE
50	Carlos Garaikoetxea Urriza	EA-ERC-PNG
51	Salvador Garriga Polledo	AP
52	Juan de Dios Ramírez Heredia	PSOE
53	Víctor Manuel Arbeloa Muru	PSOE
54	Carmen Llorca Vilaplana	AP
55	Javier Sanz Fernández	PSOE
56	Joaquim Muns i Albuixech	CiU (CDC)
57	José Coderch i Planas	CDS
58	Manuel García Amigo	AP
59	José Miguel Bueno Vicente	PSOE
60	José Cabrera Bazán	PSOE

Referències

↑ «Eleccions al Parlament Europeu: 10 de juny de 1987» (en castellà). Junta Electoral Central. [Consulta: 20 març 2025].
↑ ^2,0 ^2,1 Munárriz, Ángel. «10-J de 1987: en la primera campanya europea també es va parlar poc de la UE» (en castellà). El País, 30-05-2024. [Consulta: 20 març 2025].
↑ «Documents relatius a l'adhesió del Regne d'Espanya i de la República Portuguesa a les Comunitats Europees» (en castellà). Eur-Lex, 1985. Arxivat de l'original el 11-10-2011. [Consulta: 20 març 2025].
↑ «Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General» (en castellà). Ministeri de l'Interior. Arxivat de l'original el 15-12-2008. [Consulta: 20 març 2025].
↑ «Comunicació de 8 de juliol de la Junta Electoral Central sobre resultats de les eleccions al Parlament Europeu» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 10-07-1987. [Consulta: 20 març 2025].
↑ «Correcció d'errors de la comunicació de 8 de juliol de 1987 de la Junta Electoral Central sobre resultats de les eleccions al Parlament Europeu» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 29-09-1987. [Consulta: 20 març 2025].
↑ Ruiz de Azua, Victorino. «Herri Batasuna farà campanya fora d'Euskadi per a Estrasburg» (en castellà). El País, 27-04-1987. [Consulta: 20 març 2025].
↑ Barbería, José Luis. «HB augura el creixement d'una esquerra altenativa al PSOE» (en castellà). El País, 08-06-1987. [Consulta: 20 març 2025].

Enllaços externs

Eleccions al Parlament Europeu de 1987, a la pàgina d'eleccions espanyoles de Carles Tek.
Resultats eleccions al Parlament Europeu a Europe Politique.

1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014 · 2019 · 2024
Eleccions al Parlament Europeu (Espanya)

[1] «Eleccions al Parlament Europeu: 10 de juny de 1987» (en castellà). Junta Electoral Central. [Consulta: 20 març 2025].

[:0-2] 2,0 ^2,1 Munárriz, Ángel. «10-J de 1987: en la primera campanya europea també es va parlar poc de la UE» (en castellà). El País, 30-05-2024. [Consulta: 20 març 2025].

[3] «Documents relatius a l'adhesió del Regne d'Espanya i de la República Portuguesa a les Comunitats Europees» (en castellà). Eur-Lex, 1985. Arxivat de l'original el 11-10-2011. [Consulta: 20 març 2025].

[4] «Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General» (en castellà). Ministeri de l'Interior. Arxivat de l'original el 15-12-2008. [Consulta: 20 març 2025].

[5] «Comunicació de 8 de juliol de la Junta Electoral Central sobre resultats de les eleccions al Parlament Europeu» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 10-07-1987. [Consulta: 20 març 2025].

[6] «Correcció d'errors de la comunicació de 8 de juliol de 1987 de la Junta Electoral Central sobre resultats de les eleccions al Parlament Europeu» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 29-09-1987. [Consulta: 20 març 2025].

[7] Ruiz de Azua, Victorino. «Herri Batasuna farà campanya fora d'Euskadi per a Estrasburg» (en castellà). El País, 27-04-1987. [Consulta: 20 març 2025].

[8] Barbería, José Luis. «HB augura el creixement d'una esquerra altenativa al PSOE» (en castellà). El País, 08-06-1987. [Consulta: 20 març 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]