Enigmatita

mineral silicat

L'enigmatita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom a l'anomenat grup de l'enigmatita. Va ser descoberta l'any 1865 a Narsaq, Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada així del grec aenigma (un enigma) en al·lusió a la seva incerta composició química.[1]

Infotaula de mineralEnigmatita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa₂(Fe2+)₅TiOSi₆O18]
Epònimendevinalla Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusNaujakasik (en) Tradueix i Kangerluarsuk fjord, Ilímaussaq (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DH.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.DH.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.07 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic, pinacoidal
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics mal desenvolupats, també agregats irregulars
Colornegre, marró-vermellós en làmina fina
Fracturairregular
Tenacitattrencadissa
Duresa (Mohs)5,5 a 6
Lluïssorgreixós, sub-adamantina
Color de la ratllamarró vermellós
Densitat3,74 - 3,85 g/cm³
Pleocroismemarró brillant
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolAen Modifica el valor a Wikidata

Sinònims poc usats són: aenigmatita, cosyrita i kolbingita.

Característiques químiques

modifica

És un silicat anhidre de sodi, ferro i titani. La seva estructura molecular és la d'inosilicat amb cadenes senzilles de període quatre.[2]

Forma una sèrie de solució sòlida amb la wilkinsonita (Na(Fe2+)₂Fe3+O[Si₃O9]), en la qual la substitució gradual del titani per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.[3]

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, manganès, magnesi, calci, potassi i clor.

Formació i jaciments

modifica

Apareix com a constituent primari de roques volcàniques alcalines riques en sodi, en roques pegmatites i en altres roques ígnies pobres en sílice.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: egirina, augita, riebeckita, arfvedsonita, hedenbergita, faialita i ilmenita.

Referències

modifica
  1. Breithaupt, A. «Mineralogische studien. 29. Kölbingit. Ainigmatit» (en alemany). Berg- und Huttenmannische Zeitung, 24, 1865, pàg. 397-398.
  2. Cannillo, E. «The crystal structure of aenigmatite» (en anglès). American Mineralogist, 56, 1971, pàg. 427-446.
  3. Jensen, B.B. «Solid solution among members of the aenigmatite group» (en anglès). Mineralogical Magazine, 60, 1996, pàg. 982-986.