Per a altres significats, vegeu «Ermini (heràldica)».

L'ermini (Mustela erminea) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu,[1] que és oriünda d'Europa, Àsia i Nord-amèrica[2] i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda.

Infotaula d'ésser viuErmini
Mustela erminea Modifica el valor a Wikidata
Røyskatt (Mustela erminea erminea), Lista, Norway.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació9,5 mesos Modifica el valor a Wikidata
Principal font d'alimentacióconill de bosc Modifica el valor a Wikidata
Esperança de vida5 anys Modifica el valor a Wikidata
Duració de vida màxima observada12,5 anys Modifica el valor a Wikidata
Alçada0,2475 m Modifica el valor a Wikidata
Pes0,219 kg (pes d'adult) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries6 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN29674 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
GènereMustela
EspècieMustela erminea Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Stoat area.png
Modifica el valor a Wikidata
Exemplar fotografiat a la Regió de les Ardenes
Un ermini blanc
Un ermini, dret
Il·lustració de l'any 1927
Exemplar fotografiat a Eslovàquia
Un ermini dissecat
Exemplar amb el pelatge d'estiu
Petjades d'ermini a la part belga de la Regió de les Ardenes (50° 15′ 20″ N,5° 59′ 58″ E)

DescripcióModifica

  • Dimensions corporals: cap + cos (18 - 26 cm) i cua (6 - 10 cm).
  • Pes: 100 - 320 g.
  • El cos i el coll són allargats, les potes curtes i proveïdes d'ungles esmolades, cua mitjanament llarga i orelles petites i arrodonides.
  • La coloració del pelatge varia amb les estacions. A l'estiu és bru per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia recta i ben marcada que separa els dos colors. La cua és bruna tant per la part de sobre com per la de sota i té l'extrem de color negre. A l'hivern tot el pelatge es torna blanc -de vegades amb tints groguencs-, llevat de la punta de la cua, que continua negra, per això se'n diu aleshores mostela blanca a la Catalunya del Nord.
  • Presenta dimorfisme sexual: els mascles són, aproximadament, dues vegades més grans que les femelles.[3]

Subespècies[4]Modifica

ReproduccióModifica

Les femelles produeixen només una ventrada a l'any (composta per 4-9 cries de mitjana, tot i que pot oscil·lar entre 3 i 18). Les cries (cegues i cobertes d'un pèl blanc fi) neixen a l'abril o el maig després d'un període de gestació d'aproximadament 280 dies. Creixen ràpidament i són capaces de caçar amb llur mare vers la vuitena setmana d'edat. L'èxit reproductiu és molt dependent de la disponibilitat d'aliment.[47]

AlimentacióModifica

És un carnívor especialitzat en petits vertebrats de sang calenta (preferentment mamífers de la mida d'un conill o més petits) que caça, sobretot, a la nit. També menja ocells, ous, granotes, peixos i insectes. En els climes freds, caça freqüentment sota la neu i sobreviu exclusivament amb petits rosegadors i lemmings.[48] Els seus aguts sentits li ajuden a localitzar les seus preses. Així, detecta les llebres i d'altres rosegadors mitjançant l'olor, els insectes pel so i els peixos per la vista.[49]

DepredadorsModifica

És depredat per les guineus (la guineu roja, Vulpes vulpes, i la guineu grisa Urocyon cinereoargenteus, per exemple), la marta nord-americana (Martes americana), la marta pescadora (Martes pennanti), el toixó americà (Taxidea taxus), els ocells rapinyaires (Accipitridae) i, de vegades també pels gats domèstics (Felis silvestris).[47]

HàbitatModifica

Prats d'alta muntanya, preferentment propers a un riu o un rierol i amb roques on es pugui amagar. També ocupa boscos de pi negre i d'avet no gaire densos. No és estrany veure'l rondar a prop dels refugis de muntanya o de les estacions d'esquí, on va a cercar menjar entre les deixalles.

Distribució geogràficaModifica

L'ermini és originari d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord,[2] però també fou introduït a Nova Zelanda.

Més específicament, és autòcton de l'Afganistan, Albània, Andorra, Àustria, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, el Canadà, la Xina, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Índia, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Liechtenstein, Lituània, Letònia, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Mongòlia, Montenegro, els Països Baixos, Noruega, el Pakistan, Polònia,Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, el Tadjikistan, Turquia, Ucraïna, el Regne Unit, els Estats Units i l'Uzbekistan, mentre que a Nova Zelanda i a la península Ibèrica fou introduït.[50]

CostumsModifica

  • Es mou amb salts ràpids, canviant de direcció amb facilitat i parant-se bruscament. Quan corre porta l'esquena arquejada, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere, semblantment a com ho fa la mostela.
  • Solitari, se'l pot veure actiu tant durant el dia com a la nit.

LongevitatModifica

La mitjana de la seva esperança de vida és d'1-2 anys, tot i que n'hi ha exemplars que poden arribar als 7 anys.[51]

Espècies semblantsModifica

Amb el pelatge d'estiu es pot confondre amb la mostela, que és, però, més petita i no presenta la taca negra a la punta de la cua.

ReferènciesModifica

  1. «Ermini». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «ermini». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Smithsonian Institution (anglès)
  4. «Mustela erminea». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  5. Mammal Species of the World (anglès)
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 6,23 6,24 6,25 6,26 6,27 6,28 6,29 6,30 6,31 www.funet.com (anglès)
  7. Mammal Species of the World (anglès)
  8. Mammal Species of the World (anglès)
  9. Mammal Species of the World (anglès)
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. Mammal Species of the World (anglès)
  12. Mammal Species of the World (anglès)
  13. Mammal Species of the World (anglès)
  14. Mammal Species of the World (anglès)
  15. Mammal Species of the World (anglès)
  16. Mammal Species of the World (anglès)
  17. Mammal Species of the World (anglès)
  18. Mammal Species of the World (anglès)
  19. Mammal Species of the World (anglès)
  20. Mammal Species of the World (anglès)
  21. Mammal Species of the World (anglès)
  22. Mammal Species of the World (anglès)
  23. Mammal Species of the World (anglès)
  24. Baird, S. F. "1857" (1858). Mammals. A: Reports explorations and surveys for a railroad route from the Mississippi River to the Pacific Ocean. Washington DC, vol. 8, pt. 1, 757 pp., pls. 17–28, 30–60.
  25. Mammal Species of the World (anglès)
  26. Mammal Species of the World (anglès)
  27. Mammal Species of the World (anglès)
  28. Ellerman, J. R. i T. C. S. Morrison-Scott. 1951. Checklist of Palearctic and Indian mammals, 1758–1946. British Museum of Natural History, Londres, el Regne Unit.
  29. Mammal Species of the World (anglès)
  30. Cavazza, F., 1913. Dei Mustelidi italiani. Nat. Mus. Civ. Stor. Nat. Genova, ser. 3, 5:194.
  31. Mammal Species of the World (anglès)
  32. Mammal Species of the World (anglès)
  33. Mammal Species of the World (anglès)
  34. Mammal Species of the World (anglès)
  35. Mammal Species of the World (anglès)
  36. Mammal Species of the World (anglès)
  37. Mammal Species of the World (anglès)
  38. Mammal Species of the World (anglès)
  39. Mammal Species of the World (anglès)
  40. Mammal Species of the World (anglès)
  41. Mammal Species of the World (anglès)
  42. Mammal Species of the World (anglès)
  43. Mammal Species of the World (anglès)
  44. Mammal Species of the World (anglès)
  45. Mammal Species of the World (anglès)
  46. Ogniov, S. I., 1922. (Material on taxonomy of Russian mammals. New subspecies of ermine). Biol. Izvestija, 1:112.
  47. 47,0 47,1 Animal Diversity Web (anglès)
  48. Ruff, S., D. Wilson. 1999. The Smithsonian Book of North American Mammals. Washington DC: Smithsonian Institution Press in association with the American Society of Mammalogists.
  49. Ruff, S., D. Wilson. 1999.
  50. UICN (anglès)
  51. Ruff, S., D. Wilson. 1999. The Smithsonian Book of North American Mammals. Washington DC: Smithsonian Institution Press in association with the American Society of Mammalogists.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica