Magnesiohornblenda
La magnesiohornblenda és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del nom arrel hornblenda, dins dels amfíbols. El seu nom fa referència al seu contingut de magnesi, d'un vell terme alemany per designar minerals foscos sense valor, horn, i del mineral "blenda", el nom del qual significa enganyar, degut a la similitud que aquest i altres minerals similars tenen amb altres minerals més valuosos que ells.
 Magnesiohornblenda | |
|---|---|
.png)  | |
| Fórmula química | ☐Ca₂(Mg₄Al)(AlSi₇)O22(OH)₂ |
| Epònim | hornblenda i magnesi |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.10 |
| Heys | 16.23.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,88Å; b = 18,17Å; c = 5,3Å; β = 104,58° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | de verd a verd obscur a negre-verd a negre, marró |
| Macles | simples o lamel·lars paral·lelament a {100} |
| Exfoliació | perfecta - en {110} |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | grisa-verda clara, grisa-blanca |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,616 a 1,680 nβ = 1,626 a 1,695 nγ = 1,636 a 1,700 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Angle 2V | mesurat: 66° to 85°, calculat: 58° to 88° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Impureses comunes | Ti, Mn, Na, K, Cl, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2017-059 i IMA2012 s.p. |
| Símbol | Mhbl |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
La magnesiohornblenda és un silicat de fórmula química ☐Ca₂(Mg₄Al)(AlSi₇)O22(OH)₂. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, manganès, sodi, potassi, clor i hidrogen. La magnesiohornblenda forma una sèrie de solució sòlida amb la ferrohornblenda, de la qual n'és el terme extrem ric en magnesi. La substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.
Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls prismàtics i també en forma de vores de reaccció en piroxens.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiohornblenda pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrotschermakita, joesmithita, ferrohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments modifica
La magnesiohornblenda és comuna en amfibolita, esquists i gabres pegmatítics alcalins. També es forma en tufs soldats, granodiorites, granits i tonalites.
Ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, Àustria, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Cuba, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Etiòpia, Finlàndia, França, Grècia, Groenlàndia, Hongria, l'Índia, Itàlia, el Japó, Libèria, Noruega, Nova Zelanda, el Pakistan, Papua-Nova Guinea, Polònia, Portugal, Rússia, Saint Kitts and Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Sud-àfrica, Suècia, el Regne Unit, la República Txeca, Tanzània i la Xina. A Catalunya s'ha trobat magnesiohornblenda als indrets de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel, a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, ortoclasa, plagioclasa, biotita, magnetita i apatita.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Magnesio-hornblende» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juny 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Magnesio-hornblende» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 25 juny 2017].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesiohornblenda |