Ominelita
L'ominelita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1999 al mont Ōmine, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Japó i va rebre el seu nom l'any 2002 per part de Yoshikuni Hiroi et al. en honor del mont Ōmine, la seva localitat tipus.
 Ominelita | |
|---|---|
| Fórmula química | Fe2+Al₃O₂(SiO₄)(BO₃) |
| Epònim | Mount Ōmine (en)   |
| Localitat tipus | Mont Ōmine, prop del riu Misen, Tenkawa, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Kansai, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.31 |
| Dana | 54.1.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,343Å; b = 11,095Å; c = 5,7601Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blau |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blau clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,2 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,631 nβ = 1,654 nγ = 1,656 |
| Birefringència | δ = 0,025 |
| Angle 2V | mesurat: 31°, calculat: 32° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1999-025 |
| Any d'aprovació | 1999 |
| Símbol | Omi |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'ominelita és un nesosilicat de fórmula química Fe2+Al₃O₂(SiO₄)(BO₃) segons l'IMA.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És de color blau i la seva duresa a l'escala de Mohs és 7. A part dels elements de la seva fórmula pot contenir impureses de ferro (III) i magnesi.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ominelita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.
Formació i jaciments modifica
L'ominelita apareix en granits porfirítics d'alúmina de l'edat del Miocè en associació amb la sekaninaïta.[3]
Ha estat trobada al mont Ōmine, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Japó; Flatestøl, Rogaland, a Noruega i Žďár nad Sázavou, Vysočina, Moràvia a la República Txeca.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Ominelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ «Ominelita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 21 octubre 2016].