Quadrufita

La quadrufita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. El nom es deriva del nombre de grups fosfat en la fórmula (QUADR = quatre) i en al·lusió al fet que es considerava un fosfat.

Quadrufita
Fórmula química	Na14Ca₂Ti₄(Si₂O₇)₂(PO₄)₂O₂F
Epònim	quatre i fosfat
Localitat tipus	mont Al·luaiv, Lovozero, península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.14
Dana	56.4.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,41Å; b = 7,08Å; c = 20,34Å; α = 86,85°; β = 94,4°; γ = 89,94°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	marró clar
Lluïssor	vítria, nacrada
Diafanitat	translúcida
Impureses comunes	Sr, Ba, Mn, Fe, Zr, Nb
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1990-026
Any d'aprovació	1992
Símbol	Qua
Referències

Característiques

La quadrufita és un silicat de fórmula química Na₁₄Ca₂Ti₄(Si₂O₇)₂(PO₄)₂O₂F. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de flocs, aplanats en {001}, i formant de vegades sobrecreixements epitaxials sobre lomonossovita i sobolovita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la quadrufita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Es troba en ultraagpaitiques pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: nefelina, sodalita, analcima, albita, arfvedsonita, aegirina, cancrisilita, ussinguita, makatita, vil·liaumita, polifita, lomonossovita o sobolovita. Va ser descoberta l'any 1992 al mont Al·luaiv, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat.