Toràs
Toràs (en castellà i oficialment, Torás) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Torás (es)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | Alt Palància | ||||
| Capital | Torás | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 256 (2023) (15,24 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Toraser, torasera | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 16,8 km² | ||||
| Altitud | 773 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Sogorb | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dia de mercat | Dissabte | ||||
| Festa patronal | Santíssim Crist Del 6 al 12 de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Carlos Leoncio del Río Díaz | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12431 | ||||
| Codi INE | 12114 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12114 | ||||
| Lloc web | toras.es | ||||
.svg)
Geografia modifica
El terme municipal té una superfície relativament muntanyosa i està enclavat quasi al centre del circ que formen la Serra de Pina al nord, la del Toro-Javalambre a l'oest i la serra d'Andilla al sud. Sobre trobar-se en una zona mitjanament elevada, no hi ha muntanyes d'altitud destacada. Limita amb els de Barraques, Begís, Teresa, El Toro i Viver.
Al sud discorre el curs alt del riu Palància, de cabal regular —encara que augmenta en època de pluges—, aigües netes i transparents i una certa riquesa piscícola.
Vora una tercera part de la superfície del terme és massa forestal en la qual destaquen el pi, la savina i la carrasca. Les zones de bosc a on abunden este tipus d'arbres són Hoya Elvira, L'Agua Mala, El Sabinar, La Cañadilla, El Bolaje, Los Arenales, entre altres.
Toràs té un clima continental, amb hiverns frescs i estius temperats.
Història modifica
Toràs fon fundat pels àrabs i, posteriorment, conquerit per Jaume I (1208-1276) i lliurat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual es va mantindre fins al regnat de Carles I, qui va incorporar-la a la Corona. El general isabelí Azpiroz va instal·lar-se al municipi, cosa que va provocar un fort setge per part dels carlins, que acabà el 22 de maig de 1840. Va pertànyer a Begís fins al març de 1843, quan es va erigir com a municipi independent. Demogràficament presenta, des de les primeries del segle xx, una progressiva reducció de la seua població jove, que va emigrar a zones industrials com ara Barcelona, la Plana de Castelló i l'Horta de València.
Topònim modifica
El seu nom prové de toros i toràs que hi acudien antigament a pasturar als seus voltants, encara que en l'actualitat es troben reduïts al mínim.
Demografia modifica
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 797 | 746 | 686 | 699 | 660 | 681 | 520 | 435 | 314 | 258 | 258 | 269 | 258 |
Economia modifica
Per orde d'importància, els sectors econòmics predominants a Toràs són l'agricultura, amb predomini de l'ametler i l'olivera, així com pomes i hortalisses; la ramaderia, sobretot les ovelles, encara que també hi han granges de porcs i avícoles; i la construcció i el sector servicis. La indústria és inexistent.
Alcaldia modifica
Des de 2011 l'alcalde de Toràs és Carlos Leoncio del Río Díaz del Partit Popular (PP).[1]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Domingo Macián Lázaro | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Cayetano Muñoz Monleón | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Cayetano Muñoz Monleón | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Manuel Lizondo Macián | PSPV-PSOE | 30/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Blas Mañes Macián | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Vicente Macián Flor | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | José Vicente Macián Flor | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | José Vicente Macián Flor | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Carlos Leoncio del Río Díaz | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Carlos Leoncio del Río Díaz | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Carlos Leoncio del Río Díaz | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[1] | ||||
Monuments d'interés modifica
- Església de Santa Quitèria. Del segle xviii.
Església d'una sola nau amb altars laterals sense capelles i volta de canó de proporcions i formes acadèmiques.
- Ajuntament.
- La Creu. Es troba en el punt més alt d'una muntanya als voltants del poble.
- Masia de la Atalaya
- Masia de los Planos.
- Masia de la Cerrada. On va nàixer l'escriptor Antonio Ponz Piquer l'any 1725.
Llocs d'interés natural modifica
- Embassament de Camarillas. Construcció excavada en pedra que es nodrix de les aigües de la Font de Camarillas, que es troba al costat de l'embassament.
- Barranc del Regajo. Conté exemplars de roure valencià o Quercus Fagínea, oms comuns o Ulmus Minor, i xops blancs i negres.
- Font de Camarillas. Disposa d'una zona d'esplai, amb àrees recreatives que servixen de lloc de reunió de veïns i visitants.
- Font de la Barrancada. Arreplega les aigües per a regar els camps de fruiters i hortes.
- Font del Xorrillo (Chorrillo). Es tracta d'un dels llocs on es troben alguns dels últims àlbers del País Valencià. Paral·lela a una senda es troba la séquia per a reg dels cultius de la zona que es proveïx de la font. La climatologia i la humitat de les seues parets és idònia per al creixement de les violetes a la vora del camí. Hi abunda també el romer, el timó i l'espígol, i en algunes roques es troben te o poliol silvestre.
- Pocico de San Vicente. Proveïa l'aigua per a la pedrera que hi ha prop, de la qual s'extreia una pedra especial per a construir forns de llenya.
- Partida de Atalaya. Reducte de bosc mediterrani format exclusivament per carrasques (Quercus Rotundifolia), que en l'actualitat s'utilitza com a aprofitament agroforestal que es compatibilitza amb la busca de trufes o tòfones, amb la condició de carrascal.
- Font Malaño.
- Muntanya Alta del Navajo. Situada a 1.104 metres d'altitud sobre el nivell de la mar, on es pot apreciar una vista panoràmica de tota la comarca.
- Alt de la Creu. Situat a 1.121 metres d'altitud.
- Alt del Cogombre. Situat a 1.136 metres d'altitud, punt més alt del terme.
Festes i celebracions modifica
- Festes del Crist. Del 6 al 12 de setembre.
- Sant Joan. El 24 de juny.
- Santa Quitèria. El 22 de maig.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torás. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toràs |
- Pàgina web de l'Ajuntament de Toràs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..