Casal d'Aragó-Urgell

Dinastia urgellenca

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell, que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre del 1413. Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat en múltiples localitzacions fins que, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433 amb sospites d'haver estat assassinat a la presó. Això suposà la fi de la dinastia d'Aragó-Urgell i també el fi del comtat d'Urgell que fou integrat a la Corona d'Aragó.[1]

Infotaula d'organitzacióCasal d'Aragó-Urgell
Dades
Tipusdinastia
família Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1328
FundadorJaume I d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1413 Modifica el valor a Wikidata

La dinastia del Casal d'Aragó-Urgell té origen en el Casal de Barcelona essent-ne una branca menor, quart fill d'Alfons el Benigne.[1]

La casa comtal del Casal d'Aragó-Urgell fou una dinastia bastant important al Principat de Catalunya. Fou la més rica de la Corona catalanoaragonesa, ara sí, per davant del Casal de Barcelona i per tant davant el rei. Especialment el comte Jaume II d'Urgell, considerat l'home més ric de Catalunya i Aragó.[1]

Comtes del Casal d'Aragó-Urgell

modifica
Nom Període Relació Sepultura Nota Escut del Casal Aragó-Urgell
Alfons el Benigne

Casal de Barcelona

fundador dinastia

1314-1328 Marit de l'anterior Enterrat a la Seu Vella de Lleida Rei d'Aragó i comte de Barcelona. El comtat es manté independent.  
Jaume I d'Urgell 1328-1347 Fill de l'anterior Segurament Barcelona Inici del Casal Aragó-Urgell (Anomenat Jaume I d'Urgell)
Cecília I

de Comenge

1347 Muller de l'anterior
Pere II d'Urgell 1347-1408 Fill de l'anterior
Jaume II d'Urgell

el Dissortat

1408-1413 Fill de l'anterior Mort al castell de Xàtiva Fi del comtat i per tant del Casal Aragó-Urgell. Annexió a la corona.

A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnet d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó - Catalunya - València el príncep castellà Ferran de Castella i d'Aragó, dit el d'Antequera (que passà a anomenar-se Ferran I d'Aragó, 1412 - 1416), qui, per línia materna, era net de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El 1413, Jaume d'Urgell es rebel·là contra Ferran d'Antequera; dominada la revolta del comte d'Urgell, el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el condemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona.[1]

Altres línies del Casal

modifica

Quan els diversos comtes mencionats anteriorment tenien més d'un fill, aquest també era de la dinastia. En foren alguns rellevants:

Fi del Casal

modifica
 
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís

Jaume II d'Urgell no va tenir cap fill baró que arribes a la majoria d'edat, l'únic baro; Felip morí jove. Per tant Elisabet d'Urgell hauria estat la comtessa d'Urgell. Amb ella però, al ésser una dona, s'extingeix el Casal d'Aragó-Urgell (al igual que amb la resta de les seves germanes), ja que els seus fills adopten la dinastia del pare.

Elisabet d'Urgell es casà amb Pere de Coïmbra que fou, segons les fonts, un autèntic matrimoni d'amor, i en nasqueren set fills:

Aquesta unió dona inici a la Família de Coïmbra-Urgell o bé Avis-Urgell. Fins i tot se'ls anomenà de Portugal.

Escuts personals

modifica
Escuts d'armes personals Escut genèric de la família Coïmbra-Urgell
Elisabet d'Urgell    
Joan de Coïmbra i d'Urgell  
Jaume de Coïmbra i d'Urgell  
Beatriu de Coïmbra i d'Urgell  

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica