Registres públics principals
Presentació combinada de tots els registres disponibles de Viquipèdia. Podeu reduir l'extensió seleccionant el tipus de registre, el nom d'usuari realitzador (distingeix entre majúscules i minúscules), o la pàgina objectiu (també en distingeix).
- 17:22, 6 juny 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Antoni Kies Muñoz (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Antoni Kies Muñoz''' va ser un advocat i polític català. De la nissaga dels Kies, va néixer a Palma el 10 de desembre de 1839, on segurament el seu pare, Antoni Kies Serenyana, que era militar, hi tenia la destinació. El 1850 va començar estudis de segon ensenyament al Seminari Tridentí de Tarragona, on estava intern i on va cursar dos anys de llatí i humanitats. Després va estudiar a l'In...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 16:36, 5 juny 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Discussió:Joan de Kies Helmont a Discussió:Joan Kies Noë (Segons diuen les fonts)
- 16:36, 5 juny 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Joan de Kies Helmont a Joan Kies Noë (Segons diuen les fonts)
- 11:23, 31 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Hipònous (rei d'Òlenos) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Hipònous''' (en {{lang-grc|Ἱππόνοος, 'Hippónoos'}}) va ser, segons la mitologia grega, rei d'Òlenos. Casat amb Astínoe, filla de Tàlau, segons diu Higí,<ref>Higí. ''Faules'', 69; 70</ref> va tenir al menys dos fills, Capaneu, un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes (Grècia)|Tebe...».)
- 17:12, 28 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Peribea (oceànide) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Peribea''' (en {{lang-grc|Περίβοια}}) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una filla d'Ocèan i de Tetis. Es va casar amb el tità Lelant, amb qui va tenir una filla, Aura (la brisa i l'aire fresc del matí). És una de les oceànides, que segons Hesíode<ref>Hesíode. ''Teogonia'', 346-365</ref> sumaven tres mil, i té c...».)
- 17:50, 22 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Amiclas (fill d'Amfíon) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Amiclas''' (en {{lang-grc|Αμύκλας}}) era fill d'Amfíon i de Níobe, i per tant un dels Niòbides. Amb Amfíon, Níobe va tenir molts fills, però el seu nombre varia segons els autors. Higí parla de catorze, set nois i set noies,<ref>Higí. ''Faules'', 11</ref>, Apol·lodor també diu que en van ser catorze, però dóna noms diferents,<ref>Ap...».)
- 09:53, 18 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Metarme (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Metarme''' (en {{lang-grc|Μεθάρμη}}) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Pigmalió, rei de Xipre, i de Galatea. En parlen diversos mitògrafs, però el que dona més informació és el Pseudo-Apol·lodor a la ''Biblioteca''. Diu que Cínires, procedent de Síria, va arribar a Xipre amb un grup de colons i va fundar Pafos. Va prendr...».)
- 10:48, 17 maig 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Discussió:Cúrios (Xipre) a Discussió:Cúrion (Xipre) (segons el Diccionari Grec-Català)
- 10:48, 17 maig 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Cúrios (Xipre) a Cúrion (Xipre) (segons el Diccionari Grec-Català)
- 09:17, 16 maig 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Macar (mitologia) a Màcar (mitologia) (segons Pierre Grimal)
- 18:07, 13 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Telèdice (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Telèdice''' (en {{lang-grc|Τηλεδικη}}) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa esposa de Foroneu, el primer rei mortal del Peloponès. Segons el Pseudo-Apol·lodor va ser la mare d'Apis i Níobe.<ref>Pseudo-Apol·lodor. ''Biblioteca'', II, 1, 1</ref> Altres fonts diuen que les consorts de Foroneu eren Cerdo,<ref>Pausània...».)
- 10:34, 11 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Polidamna (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Polidamna''' (en {{lang-grc|Πολύδαμνα}}), va ser, segons la mitologia grega, una dona egípcia. Homer la menciona a l{{'}}''Odissea'', i diu que era l'esposa de Ton (Θῶν), sovint conegut com «Ton l'egipci», per la seva ascendència egípcia. Diu que Polidamna va donar a Helena, l'esposa de Menelau, una droga capaç de fer desaparèixer el dolor i la ira, desterrar tots els re...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 08:45, 10 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cleocària (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Cleocària''' (en {{lang-grc|Κλεοχαρεία}}) va ser una nàiade (una nimfa de l'aigua) de Lacònia que es va convertir en la reina consort del rei Lèlex de Lelègia. Va ser l'antecessora de la família reial espartana i va donar a llum a Eurotas. Eurotas va tenir una filla anomenada Esparta, que es va casa...».)
- 08:46, 9 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Leonteu de Làmpsac (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Leonteu''' (en {{lang-grc|Λεοντεύς 'Leonteús'}}) va ser un filòsof grec nascut a Làmpsac, deixeble d'Epicur que va viure ainicis del {{segle|III|-|s}}. Estava casat amb Temista, també una deixeble de l'escola d'Epicur.<ref name=":0">Diògenes Laerci.''Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres'', X, 6, 25 </ref> La parella admirava molt a Epicur, i van posar el seu nom a un fill que van teni...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 18:52, 8 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Batis de Làmpsac (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} Batis (en {{lang-grc|Βατίς}}) va ser una filòsofa grega nascuda a Làmpsac. Era deixeble d'Epicur a principis del {{segle|III|-|s}}. Segons Diògenes Laerci, era germana de Metrodor i esposa d'Idomeneu.<ref>Diògenes Laerci. ''Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres'', X, 23</ref> Sèneca explica que quan va morir el fill de Batis, Metrodor va...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 09:35, 5 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Pròmac de Pel·lene (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Pròmac''' (en {{lang-grc|Πρόμαχος}}) va ser un atleta de l'antiga Grècia, guanyador del pancraci a les Olimpíades de l'any 404 aC. Era fill de Dríon i havia nascut a Pel·lene, a Acaia. També va guanyar tres vegades als Jocs Ístmics i dues als Jocs Nemeus. Els seus compatricis de Pel·lene li van fer dues estàtues, una a Olímpia, de bronze, i una...».)
- 09:35, 2 maig 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Francesc Cabré Cogul (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Francesc Cabré Cogul''' (La Selva del Camp 1895 - 1977) va ser un empresari català. Era fill de Francesc Cabré Domingo i d'Empar Cogul, tots dos de la Selva del Camp, que tenien al seu poble unes màquines per fabricar mitges de cotó. L'any 1902 Cabré Domingo va fer societat amb Salvador Bonet Marsillach, empresari i polític reusenc, i van fundar l'empresa «Bonet i Cabré» es va dissoldre el 1910...».)
- 17:40, 23 abr 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Josep Miarnau Navàs (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Josep Miarnau Navàs''' (Llardecans, 1872 - Barcelona 1934) va ser un empresari català. Fill de Tomàs Miarnau Montagut, que subministrava pedra a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, va entrar a treballar en aquesta companyia el 1887 i amb 19 anys va crear la societat «José Miarnau Navàs, contractista d'obres» que es va especialitzar en la construcció d'infraestructures ferroviàries....».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 10:29, 21 abr 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Josep Maria Bach i Voltas a Josep Maria Bach Voltas sobre una redirecció (cap de les fonts posa la i entre els cognoms)
- 10:29, 21 abr 2025 Magenri discussió contribucions ha esborrat la redirecció Josep Maria Bach Voltas sobreescrivint-la (Esborrada per fer lloc per a un trasllat)
- 12:01, 20 abr 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Urbanización de Salou S.A. (USSA) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula organització}} '''Urbanización de Salou S.A. (USSA)''' va ser una societat fundada a Reus l'any 1928 com a societat limitada, amb el nom d'«Oliveró, Laporte i Companyia» que va usar el nom comercial de «''Urbanización de Salou''». Comptava amb l'aval i el recolzament del Banc de Reus, i la seu de l'empresa era al mateix edifici del Banc de Reus, al raval de santa Anna. Al registre d'empreses de l'Aju...».)
- 12:09, 13 abr 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Ricard Pallejà a Ricard Pallejà Vendrell (nom i dos cognoms)
- 17:52, 11 abr 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Joan Massot Gimeno (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Joan Massot Gimeno''' (La Ràpita, 13 de juny de 1914{{efn|Segons Josep Olesti. Enric Aguadé Sans diu que va néixer el 1912}} - Barcelona 2 de novembre de 1978) va ser metge, i va exercir a Reus.<ref name=":0" /><ref name=":1" /> Es va col·legiar l'any 1946 i amb el su germà Romà, també metge, es va establir a Reus. Els dos g...».) Etiqueta: editor visual
- 17:50, 2 abr 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Antoni Ferrer Pino (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Antoni Ferrer Pino''' (Reus, 2 de febrer de 1903 - Reus, 19 de juliol de 1945) va ser un sacerdot catòlic i escriptor. Era fill de Josep Ferrer, pagès de Tivissa i d'Elvira Pino Monclús, de Ginestar. Va estudiar al Centre Catòlic de Reus, on vivien els seus pares, i després a Tarragona, al Seminari Conciliar. El cardenal Vidal i Barraquer el va ordenar l'any 1...».) Etiqueta: editor visual
- 10:53, 30 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cissos (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula indret}} '''Cissos''' (en {{lang-grc|Κισσός}}) era el nom d'una ciutat de Macedònia prop de Racelos, que sembla que havia estat el nom d'un promontori on Enees va fundar, segons la llegenda, la seva ciutat, Enea.<ref>Virgili. ''Eneida'', III, 16</ref> Cissos, juntament amb Enea i Calastra, van contribuir a l'engrandiment de Tessalònica. A Cissos segons la tradició, hi va néixer Cisseu, u...».)
- 10:19, 30 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Cisseu (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Cisseu''' (en {{lang-grc|Κισσῆς 'Kissḕs'}}) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Tràcia casat amb Teleclea, una de les filles d'Ilos, rei de Troia, i va ser el pare de Teano, l'esposa d'Antenor. No hi ha massa informació sobre el personatge, que ja menciona Homer a la ''Ilíada'', sense donar-ne detalls.<ref>Homer. ''Ilíada'', VI, 295; XI, 223</r...».)
- 11:13, 29 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Àmfios (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Àmfios''' (en {{lang-grc|Ἅμφιος}}) va ser un fill de Mèrops, un endeví i rei de la ciutat mísia de Percote. Homer el cita a la ''Ilíada''.<ref>Homer. ''Ilíada'', II, 831</ref> juntament amb el seu germà Adrast: {{Cita|Hi eren els que posseïen Adrastea i la població d'Apesos, els que ocupaven [...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 11:52, 23 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Bernat Cort Torroja (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Bernat Cort Torroja''' (Reus, {{segle|XIX}} - Barcelona {{segle|XX}}) va ser un escultor català. El ''Diario de Reus'' dels dies 3 i 4 de maig de 1861 diu que va fer una talla de la imatge de la Verge de la Providència destinada a la parròquia de Sant Francesc quan es van iniciar les festes religioses del mes de Maria. Va ser deixeble de l'escultor Lluís Arpa, i de ben jove...».)
- 19:27, 18 març 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Bernat Calvó ( bisbe de Vic) a Bernat Calvó (bisbe de Vic)
- 19:25, 18 març 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Sant Bernat Calvó a Bernat Calvó ( bisbe de Vic) (nom a les referències)
- 20:31, 17 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Josep Caixal Llauradó (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Josep Caixal Llauradó''' (Reus 1892 - Rosario (Santa Fe, Argentina) 15 d'octubre de 1962) va ser un cambrer i anarquista català. Fill d'Andreu Caixal Miró, inventor, de Montblanc, i de Carme Llauradó Solsona, de Reus. A l'estiu de 1905, amb 13 anys va marxar a Suïssa, a treballar en una empresa d'uns amics del seu pare. Va passar per Alemanya, a l'em...».) Etiqueta: editor visual
- 11:55, 16 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Andreu Caixal Miró (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Andreu Caixal Miró''' (Montblanc 1863 - Reus 13 de desembre de 1935) va ser un serraller i inventor.<ref name=":0" /> Josep Olesti explica que era fill de Josep Caixal i de Gertrudis Miró, de Montblanc. De petit va anar a viure a Reus, on va exercir el seu ofici.<ref name=":0">{{ref-llibre |cognom=Olesti Trilles |nom=Josep |títol=Diccionari biogràfic de reusencs:...».) Etiqueta: editor visual
- 12:08, 15 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Miquel Cachot Rocher (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Miquel Cachot Rocher''' (Reus, 29 de setembre de 1919 - Madrid 18 de març de 2007) va ser un advocat i empresari, fill de Joan Cachot i d'Empar Rocher.<ref name=":0" /> L'any 1931 va anar a viure a Madrid amb la seva família, quan el seu pare va ser nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Madrid i secretari de la Federació d'Exportadors d'oli d'oliva de l'esta...».) Etiqueta: editor visual
- 09:36, 15 març 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Pere Bové i Montseny a Pere Bové Montseny (cap de les fonts posa la i entre els cognoms)
- 20:22, 12 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Mantineu (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} A la mitologia grega, '''Mantineu''' (en {{lang-grc|Μαντινεὺς}}) va ser l'heroi epònim de la ciutat de Mantinea, a l'Arcàdia.<ref name=":0">Pausànias. ''Descripció de Grècia'', VIII, 3, 4; VIII, 17, 6</ref> Mantineu i els seus germans, n'eren més de cinquanta, eren fills de Licàon.<ref name=":0" /><ref>Joan Tzetzes. «Sobre Licòfron» A: ''Alexandra'', 481</ref>...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 19:47, 10 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Reus Sports (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula publicació periòdica}} '''''Reus Sports''''' va ser una publicació periòdica que va sortir a Reus el 14 de maig de l'any 1923. Portava per subtítol: ''setmanari de crítica i informació de tota classe d'esports''. === Història === Només es coneix aquest número. A la presentació: «Omplint un buit» expliquen que davant de la quantitat d'aficionats dels esports de tota mena, han decidit crear la publicació per donar sat...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 18:35, 10 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Aglaia (filla de Mantineu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Aglaia''' (en {{lang-grc|(Ἀγλαΐα}}) o '''Ocalia''' (Ὠκάλεια) va ser, segons la mitologia grega, l'esposa del rei Abant.<ref name=":1" /> Era filla de Mantineu<ref name=":1">Apol·lodor. ''Biblioteca'', II, 2, 1; III, 8, 1</ref> i neta de Licàon,<ref name=":1" /> i segons Hesíode «competia en bellesa amb les olímpiques».<ref name=":0">Hesíode. ''Cat...».) Etiqueta: editor visual
- 11:46, 8 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Discussió:Hiperfant (Traducció: secció nova) Etiqueta: Tema nou
- 11:44, 8 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Hiperfant (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Hiperfant''' (en {{lang-grc|Ὑπέρφαντος}}) va ser, segons la mitologia grega, un cabdill dels flègies i un aliat dels tebans. Va ser el pare d'Eurigania, que, segons Pausànias, es va casar amb Èdip després de la mort de Jocasta. Pausànias diu també que Eurigania era la mare dels quatre fills d'Èdip, Etèocles, Polinices, An...».)
- 19:48, 6 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Anaxíbia (filla d'Atreu) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Anaxíbia''' (en {{lang-grc|Άναξίβια}}) va ser, segons la mitologia grega, germana d'Agamèmnon i Menelau, i filla d'Atreu i Aèrope.<ref>Eurípides. ''Helena'', 390-392</ref><ref>Pausànias. ''Descripció de Grècia'', II, 29, 4</ref> Es va casar amb Estrofi i va tenir un fill, Pílades, l'amic d'Orestes.<ref>{{r...».)
- 19:04, 4 març 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Cariclo (filla de Cicreu) a Càriclo (filla de Cicreu) (segons el Diccionari Grec-Català)
- 10:43, 2 març 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Frontis (fill de Frixos) (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula personatge}} '''Frontis''' (en {{lang-grc|Φροντις}}) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill de Frixos i de Calcíope.<ref>Apol·lodor. ''Biblioteca'', I, 9, 1</ref> Era germà d'Argos, Citissor i Melas. Pausànias li atribueix un altre germà, Pr...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 19:23, 25 feb 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Joan Antoni Hava i Ferré a Joan Antoni Hava Ferré sobre una redirecció (Totes les fonts ometen la "i")
- 19:23, 25 feb 2025 Magenri discussió contribucions ha esborrat la redirecció Joan Antoni Hava Ferré sobreescrivint-la (Esborrada per fer lloc per a un trasllat)
- 11:08, 23 feb 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Etrusca Disciplina (Redirecció a Disciplina Etrusca) Etiquetes: Redirecció nova edició visual: canviat
- 11:06, 23 feb 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Disciplina Etrusca (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula llibre}} la '''''Disciplina Etrusca''''' és el nom amb que es coneix el conjunt de les pràctiques d'endevinació i els ritus, privats o públics, recollits en diversos llibres, que regien les relacions entre els déus i els homes a la civilització etrusca.<ref name=":0" /> Com indica la paraula llatina ''disciplina'', es tracta d'una ciència.<ref>''Diccionari Llatí-Català'', pàg. 432</ref> Tots els tractats en llengua etrusca...».) Etiqueta: editor visual
- 11:26, 19 feb 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Quintil·la (Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula persona}} '''Quintil·la''' (en {{lang-la|Quintilla}}) va ser una profetessa cristiana del moviment religiós herètic anomenat Montanisme que va viure al {{segle|II|s}} o al {{segle|III|s}}.<ref name=":1" /> Encara que es desconeixen les seves dates exactes, Quintil·la probablement no va ser contemporània dels Tres: Montà Maximil·la i Priscil·la, els primers profetes montanistes, sin...».) Etiqueta: editor visual
- 14:04, 16 feb 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Josep Simó i Riera a Josep Simó Riera (no veig la i en la font en línia. Cap altra font impresa li posa)
- 11:38, 16 feb 2025 Magenri discussió contribucions va crear la pàgina Sortes (Pàgina nova, amb el contingut: «Les '''sortes''' (en {{lang-la|sortes}}, en singular ''sors''){{efn|Segons el ''Diccionari Llatí-Català'', pàg. 1395, significa 'sort', 'sortilegi, en endevinació.}} eren un sistema d'endevinació freqüent entre els antics romans. Havia existit també a Grècia, però allà van adquirir més importància els oracles i la inspiració a través dels somnis.<ref name=":0">Ciceró. ''De divinatione'', I, 3-4; 76; II, 56</ref>...».) Etiqueta: edició visual: canviat
- 07:25, 13 feb 2025 Magenri discussió contribucions ha mogut Joan Compte i Torrell a Joan Compte Torrell sobre una redirecció (no usava la i segons les fonts)