La Font de la Figuera

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Font de la Figuera)

La Font de la Figuera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Font de la Figuera
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 48′ 20″ N, 0° 52′ 46″ O / 38.805555555556°N,0.87944444444444°O / 38.805555555556; -0.87944444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Costera Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Font de la Figuera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.031 (2023) Modifica el valor a Wikidata (24,08 hab./km²)
Gentilicifontina, fontí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície84,34 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud553 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Dades històriques
PatrociniMare de Déu dels Xics i Crist dels Afligits
Dia de mercatdimecres i diumenge
Festa patronalPrimera setmana de setembre
Identificador descriptiu
Codi postal46630 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46128 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46128 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblafontdelafiguera.net Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Al seu terme, de 84,7 km², trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m.), altres altures són l'Alt de Silla (1004 m.), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella - la Manxa. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

Limita amb Moixent (a la mateixa comarca), Fontanars dels Alforins (a la Vall d'Albaida), Enguera (a la Canal de Navarrés), Villena (a l'Alt Vinalopó) i amb Almansa (a la província d'Albacete, Castella - la Manxa).

Història

modifica

L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més a l'any 1313. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües. A més és el lloc de naixement del prestigiós general de la II República Vicente Rojo Lluch, comandant en cap de l'exèrcit republicà durant la guerra civil.

Un terratrèmol de magnitud lleu (2,7 graus en l'escala regional mbLg) va sacsejar especialment el nord del municipi el 15 de gener de 2023, que també es va fer sentir a les localitats veïnes de Moixent i de Vallada.[1]

Demografia

modifica

La Font de la Figuera té 2.038 habitants (INE 2019).

Evolució demogràfica de La Font de la Figuera
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2011 2012 2016 2019 2021
4.046 3.958 3.779 3.428 3.189 3.439 2.974 2.571 2.208 2.173 2.129 2.081 2.213 2.237 2.234 2.223 2.109 2.038 2025

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per la Font de la Figuera (Compromís), 4 del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Per la Font (PFont).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Font de la Figuera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per la Font de la Figuera   Vicent Muñoz i Jordà 502 36,88% 4 ( +1)
Partit Popular   María José Penades Ballester 447 32,84% 4 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Juan Francisco Calabuig García 242 17,78% 2 ( )
Per la Font Purificación Lluch Sanz 163 11,98% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]     0 (  -1)
Vots en blanc   7 0,51%
Total vots vàlids i regidors 1.361 100 % 11
Vots nuls 22 1,59%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.383 85,21%**
Abstenció 240* 14,79%**
Total cens electoral 1.383* 100 %**
Alcalde: Vicent Muñoz i Jordà (Compromís) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de Compromís[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Ontinyent,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica
 
Ajuntament de la Font de la Figuera.

Des de 2019 l'alcalde de la Font de la Figuera és Vicent Muñoz i Jordà de Compromís per la Font de la Figuera (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Palau Soriano PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Palau Soriano PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Palau Soriano PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Palau Soriano GIFF[b] 15/06/1991 --
1995–1999 María José Penadés Ballester
Santiago Micó Ribera
PP
GM
17/06/1995
07/02/1998
Moció de censura
--
1999–2003 Santiago Micó Rivera UV 03/07/1999 --
2003–2007 Alicia Beneyto Olmos
Santiago Micó Rivera
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
24/10/2003
Moció de censura
--
2007–2011 Santiago Micó Rivera PP 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Belda Cantavella PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Vicent Muñoz Jordà Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Vicent Muñoz Jordà Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Economia

modifica

La economia local es basa en la producció vinícola gràcies en part als cellers que hi ha, com són La Cooperativa Vinícola La Viña, la qual destaca també per la seua producció d'oli, i el celler Arraez.

Monuments i cultura

modifica
 
Plaça Major de la Font de la Figuera.
  • Església de la Nativitat de nostra Senyora. Segles XVI-xvii. Conserva un retaule de Joan Macip (Joan de Joanes), pintor que encara que la tradició vol que siga fontí, està documentat el seu naixement a València.
  • Monument a Joan de Joanes. Situat en la Plaça Major
  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle xvi, modificada en el segle xx.
  • Ermita de Sant Sebastià. Situada en la part inferior Segle XVI.
  • Jaciment arqueológic de Sant Domènec.
  • Llavador municipal. Situat en la part inferior del poble continua encara en ús
  • Museu Municipal i Etnològic
  • Jaciment arqueològic de l'Altet de Palau

Festes i celebracions

modifica
  • Crist dels Afligits. El 6 d'agost és la festivitat del patró del poble.
  • Festes Patronals. Durant la primera setmana de setembre se celebren en honor de la patrona Mare de Déu dels Xics. Dins d'aquesta se celebra la famosa Dançà de La Font de la Figuera, un dels principals atractius culturals.
  • Moros i Cristians. Se celebren en honor de Santa Bàrbara, en la primera setmana de desembre.

Gastronomia

modifica

Entre la seua gastronomia destaquen els embotits artesanals, l'anxela, plat típic d'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fasedures, borreta, són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; per postres podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies més.

Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem també plats típics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxego, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

Personatges destacats

modifica
  • Joan de Joanes (la Font de la Figuera, c. 1507 - Bocairent, 1579), de nom Joan Vicent Macip, pintor valencià del Renaixement.
  • Vicent Rojo Lluch (la Font de la Figuera, 1894 - Madrid, 1966), militar, famós per la seua participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.
  • Vicent Tortosa Biosca (la Font de la Figuera, 1907 - la Canyada, 1992), pintor, poeta i artista faller.
  • Ramón Mas i Ros (Font de la Figuera, 1909 - València, 1937), poeta i bibliòfil.
  • Raquel Maria Payà Ibars (la Font de la Figuera, 1918 - València, 1972), mestra i pedagoga.
  • Marifé Arroyo, coneguda com La Mestra, és una mestra que als anys setanta es va vincular al Moviment de Renovació Pedagògica, i va ser una de les primeres introductores del valencià a l'escola pública el 1974.[8]
  1. Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), que no es presentà a les eleccions de 2019, perdé el regidor obtingut el 2015.
  2. GIFF són les sigles del Grup Independent de la Font de la Figuera.

Referències

modifica
  1. «Un terratrèmol de magnitud 2,7 sacseja la Font de la Figuera». Vilaweb, 16-01-2023. [Consulta: 16 gener 2023].
  2. Redacció. «Vicent Muñoz revalida l'alcaldia de la Font de la Figuera en minoria», 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.472 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona d'Ontinyent «Edicto de la Junta Electoral Zona de Ontinyent sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 15-16. Arxivat de l'original el 8 de juny 2020 [Consulta: 2 agost 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Font de la Figuera», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Font de la Figuera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
  8. Cerdà, Paco «Torna 'la mestra' del valencià». Levante-EMV, 07-07-2010.

Enllaços externs

modifica