La Font de la Figuera

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Font de la Figuera)

La Font de la Figuera és una població del País Valencià situada a la comarca de la Costera.

Infotaula de geografia políticaLa Font de la Figuera
Escut de la Font de la Figuera
Escut de la Font de la Figuera modifica
Font de la Figuera. Carrer de Sant Cristòfol i església.JPG
modifica

Localització
Localització de la Font de la Figuera respecte del País Valencià.png modifica
 38° 48′ 20″ N, 0° 52′ 46″ O / 38.805555555556°N,0.87944444444444°O / 38.805555555556; -0.87944444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCostera modifica
Població
Total2.038 (2019) modifica
• Densitat24,16 hab/km²
GentiliciFontí, fontina modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície84,34 km² modifica
Altitud553 m modifica
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Dades històriques
PatrociniMare de Déu dels Xics i Crist dels Afligits
Dia de mercatdimecres i diumenge
Festa majorPrimera setmana de setembre
Organització política
• Alcalde modificaVicente Belda Cantavella modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46630 modifica
Codi de municipi INE46128 modifica
Codi ARGOS de municipis46128 modifica
Altres

Lloc weblafontdelafiguera.net modifica

GeografiaModifica

Al seu terme, de 84,7 km², trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m.), altres altures són l'Alt de Silla (1004 m.), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella - la Manxa. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

Limita amb Moixent (a la mateixa comarca), Fontanars dels Alforins (a la Vall d'Albaida), Enguera (a la Canal de Navarrés), Villena (a l'Alt Vinalopó) i amb Almansa (a la província d'Albacete, Castella - la Manxa).

HistòriaModifica

L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües. A més és el lloc de naixement del prestigiós general de la II República Vicente Rojo Lluch, comandant en cap de l'exèrcit republicà durant la guerra civil.

DemografiaModifica

La Font de la Figuera té 2.109 habitants (INE 2016).

Evolució demogràfica de La Font de la Figuera
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2011 2012 2016
4.046 3.958 3.779 3.428 3.189 3.439 2.974 2.571 2.208 2.173 2.129 2.081 2.213 2.237 2.234 2.223 2.109

AdministracióModifica

 
Ajuntament de la Font de la Figuera.
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Manuel Palau Soriano PSPV 19/04/1979
1983 - 1987 Manuel Palau Soriano PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Manuel Palau Soriano PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Manuel Palau Soriano Independent 15/06/1991
1995 - 1999 María José Penadés PP 17/06/1995
1999 - 2003 Santiago Micó Rivera UV 03/07/1999
2003 - 2007 Santiago Micó Rivera PP 14/06/2003
2007 - 2011 Santiago Micó Rivera PP 16/06/2007
2011 - 2015 Vicente Belda Cantavella PSPV 11/06/2011
2015 - 2019 Vicent Muñoz Jordà Compromís 13/06/2015
Des del 2019 Vicent Muñoz Jordà Compromís 15/06/2019

EconomiaModifica

La major part dels cultius són de secà, principalment la vinya, l'olivera i els cereals. En les hectàrees de regadiu es conrea: alfals, cereals i hortalisses. Hi ha ramaderia llanar, vacuna, caprina i porcina.

Població eminentment agrícola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.

Monuments i culturaModifica

 
Plaça Major de la Font de la Figuera.

Festes i celebracionsModifica

  • Crist dels Afligits. El 6 d'agost és la festivitat del patró del poble.
  • Festes Patronals. Durant la primera setmana de setembre se celebren en honor a la patrona Mare de Déu dels Xics.
  • Moros i Cristians. Se celebren en honor a Santa Bàrbara, en la primera setmana de desembre.

GastronomiaModifica

Entre la seua gastronomia destaquen els embotits artesanals, l'anxela, plat típic d'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fasedures, borreta, són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; per postres podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies més.

Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem també plats tipics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxego, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

Fills il·lustresModifica

  • Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, 1894 - Madrid, 1966), militar, famós per la seua participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.
  • Ramón Mas i Ros (Font de la Figuera, 1909 - València, 1937), poeta i bibliòfil.
  • Raquel Maria Payà Ibars (la Font de la Figuera, 1918 - València, 1972), mestra i pedagoga.
  • Marifé Arroyo, coneguda com La Mestra, és una mestra que als anys setanta es va vincular al Moviment de Renovació Pedagògica, i va ser una de les primeres introductores del valencià a l'escola pública el 1974.[1]

ReferènciesModifica

  1. Cerdà, Paco «Torna 'la mestra' del valencià». Levante-EMV, 07-07-2010.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Font de la Figuera