Isa Miranda (Ines Isabella Sampietro: Milà, 5 de juliol de 1905 - Roma, 8 de juliol de 1982) va ser una actriu italiana.

Infotaula de personaIsa Miranda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Ines Isabella Sanpietro Modifica el valor a Wikidata
5 juliol 1905 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1982 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, actriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0592109 Allocine: 3800 Allmovie: p49554 TMDB.org: 31696
Discogs: 4102071 Find a Grave: 12960077 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Ines Isabella Sampietro va treballar en drames teatrals a Milà, fins a decidir-se a marxar a una capital del cinema com Roma per a iniciar la seva carrera cinematogràfica, amb un nou nom, Isa Miranda, que la faria famosa.[1]

El seu èxit va arribar en 1934 amb Max Ophüls, qui, emigrat d'Alemanya a França, va ser convidat a rodar a Itàlia La signora di tutti, que descobreix Isa Miranda, que interpretava el paper de Gaby Doriot, una estrella de cinema de vida amorosa complicada, i els trets físics de la qual evocaven a vegades a Marlene Dietrich. La signora di tutti és una fosca tragèdia de gelosia i d'ambició, amb grans passions i excel·lent fotografia, en la que destaca Miranda.[2]

A partir de llavors, Isa Miranda va tenir diverses peticions d'anar a Hollywood, i de fet va ser contractada per la Paramount Pictures. Va ser coneguda com la "Marlene Dietrich italiana", per les seves interpretacions de dones fatals, que ja estava traçada en La Signora di tutti. Així va rodar Hotel Imperial (1939) i Adventure in Diamonds (1940).

Va tornar a Itàlia després de la guerra. Va fer en 1949 Au-delà des grilles, de René Clément, una producció franco-italiana amb la que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i la Palma d'Or al 3r Festival Internacional de Cinema de Canes.

Isa Miranda també va protagonitzar un dels episodis de La ronda (1950), així mateix dirigida per Max Ophüls. Va prosseguir la seva carrera a França, Alemanya e Anglaterra.

Entre els seus films s'inclouen Siamo donne (1953), amb Anna Magnani, Alida Valli i Ingrid Bergman; Summertime (1955); Gli Sbandati (1955); La noia (1963); The Yellow Rolls-Royce (1964); Les sandàlies del pescador (1968); i Il portiere di notte de Liliana Cavani.[1]

Isa Miranda va estar casada amb el productor i directe italià Alfredo Guarini fins a la seva mort en 1981; ella va morir un any després, quan acabava de complir els 73 anys.

Filmografia modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Monica Cardarilli (2004) MIRANDA, Isa. Enciclopedia del Cinema
  2. Max Ophüls, Souvenirs, Cahiers du cinéma, 2002, pàg. 167-168.