Obre el menú principal

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XX Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Munic (República Federal d'Alemanya) entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre. En aquests Jocs hi van participar 7.123 atletes (6.065 homes i 1.058 dones) de 121 comitès nacionals diferents, competint en 21 esports i 195 especialitats.

Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics de Munic de 1972
Munchen 1972.jpg
Olympic rings with white rims.svg
Cerimònia d'obertura 26 d'agost del 1972
Inaugurats per Gustav Heinemann
Cerimònia de clausura 11 de setembre del 1972
Comitès participants 121
Atletes participants 7.123
Homes 6.065
Dones 1.058
Esdeveniments 195 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes Heidi Schüller
Jurament Olímpic dels jutges Heinz Pollay
Lema The Happy Games
(Els Jocs feliços)
Flama Olímpica Günter Zahn
Mascota Waldi
Estadi Olímpic Estadi Olímpic de Munic
Modifica les dades a Wikidata

Els Jocs Olímpics de Munic de 1972 van ser els segons Jocs Olímpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Els Jocs Olímpics de Munic serviren per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs feliços". L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant". Per primera vegada s'introduí la figura de mascota olímpica, representada pel gos de raça teckel "Waldi", dissenyat per Otl Aicher.

Contingut

AntecedentsModifica

En la 64a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (CIO), realitzada el 26 d'abril de 1966 a Roma (Itàlia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 a la ciutat de Munic per davant de Madrid, Mont-real i Detroit:[1]

Votacions de 1972
Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1 Ronda 2
Munic   RFA 29 31
Madrid   Espanya 16 16
Mont-real   Canadà 6 13
Detroit   Estats Units 6 -

LemaModifica

Citius, altius, fortius és una locució llatina que vol dir "més ràpid, més alt, més fort". Aquest fou el lema dels Jocs Olímpics de Munic 1972. Juntament amb els cinc anells entrellaçats i amb la flama Olímpica, simbolitza l'esperit olímpic. La frase fou pronunciada pel baró Pierre de Coubertin a la inauguració dels primers Jocs Olímpics de l'Edat Moderna a Atenes.[2] El lema fou ideat pel frare dominic Henri Didon, amic de Coubertin, pel frontispici del seu Col·legi Albert Magne de París. Gramaticalment, el lema està format pel comparatiu dels adjectius citus, altus i fortis.

Massacre de MunicModifica

Article principal: Massacre de Munic
 
Països participants als Jocs Olímpics d'estiu de 1972. Les nacions ombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Els Jocs Olímpics de 1972 patiren un acte terrorista que els marcà. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre assassinaren dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Després d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. Malgrat el succés, els Jocs seguiren amb total normalitat, després de ser suspesos durant vint-i-quatre hores. Alguns atletes, molt pocs, abandonaren la vila olímpica de Munic.

Comitès participantsModifica

En aquests Jocs participaren un total de 121 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Albània, Alt Volta (actual Burkina Faso), Aràbia Saudita, Dahomey (avui en dia Benín), Gabon, Corea del Nord, Lesotho, Malawi, Somàlia, Swazilàndia i Togo.

Retornaren a la competició Cambodja, Congo, Guatemala i Haití i deixaren de participar Congo Kinshasa, Guinea, Hondures, Iraq, Líbia i Sierra Leone.

Esports disputatsModifica

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 195 proves de 23 esports diferents:

  Esports als Jocs Olímpics de Munic

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo
demostració: Bàdminton | Esquí aquàtic

SeusModifica

 
Vista general de l'Olympiapark.
 
Seu de la competició de natació.
 
Entrenaments de gimnàstica.
  • Parc Olímpic de Munic (Olympiapark)
    • Estadi Olímpic (Olympiastadion) – cerimònies d'inauguració i clausura, atletisme, futbol (final), hípica (salts per equips), pentatló modern (hípica)
    • Estadi de Boxa (Boxhalle) – boxa i judo (final)
    • Velòdrom (Radstadion) – ciclisme (pista)
    • Olympiahalle (Sporthalle) – gimnàstica i handbol (final)
    • Hockeyanlage – hoquei sobre herba
    • Schwimmhalle – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
    • Volleyballhalle – voleibol
  • Seus de Munic
    • Regattastrecke (Oberschleißheim) – piragüisme i rem
    • Basketballhalle (Siegenburger Straße) – bàsquet i judo
    • Fechthalle 1 (Messegelände) - esgrima (final)
    • Fechthalle 2 (Messegelände) - esgrima
    • Gewichtheberhalle (Messegelände) - halterofília
    • Judo und Ringerhalle (Messegelände) - judo i lluita
    • Dantebad – waterpolo
    • Schießanlage (Hochbrück) – pentatló modern (tir) i tir olímpic
    • Bogenschießanlage (Englischer Garten) – tir amb arc
    • Riding Facility, Riem – hípica (concurs complet i salts individual) i pentatló modern (hípica)
    • Palau de Nymphenburg – hípica (doma)
    • Grünwald - ciclisme (ruta individual)
  • Altres seus
    • Badia de Kiel – esquí aquàtic i vela
    • Frankenstadion (Nuremberg) – futbol (preliminars)
    • Jahnstadion (Regensburg) – futbol (preliminars)
    • Drei Flüsse Stadion (Passau) – futbol (preliminars)
    • ESV-Stadion (Ingolstadt) – futbol (preliminars)
    • Eiskanal (Augsburg) – piragüisme (eslàlom)
    • Rosenaustadion (Augsburg) - futbol (preliminars)
    • Sporthalle Augsburg (Augsburg) - handbol (preliminars)
    • Donauhalle (Ulm) – handbol (preliminars)
    • Hohenstaufenhalle Göppingen (Göppingen) – handbol (preliminars)
    • Böblingen Sportshalle (Böblingen) – handbol (preliminars)
    • Bundesautobahn 96 - ciclisme (contrarellotge)

Aspectes destacatsModifica

  • Retornaren a la competició oficial dos esports; l'handbol, absent de l'edició de 1936 i el tir amb arc, absent des de l'edició de 1920. Així mateix s'introduí per primera vegada l'eslàlom en aigües braves en les proves de piragüisme.
  • Els Joc Olímpics de Munic de 1972 marcaren l'inici del domini de Cuba com la potència esportiva principal d'Amèrica Llatina i el Carib, encapçalant el medaller entre les nacions d'aquell continent, un lloc que no ha perdut en cap de les edicions posteriors en les que ha participat, exceptuant Pequín 2008, relegada per Brasil.
  • Mark Spitz aconseguí set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rècord fou vigent fins als Jocs Olímpics de Pequín 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americà Michael Phelps.
  • El gimnasta japonès Sawao Kato aconseguí 5 medalles en la categoria de gimnàstica artística, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould també aconseguí 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si bé aquesta ho féu als 15 anys.
  • El finlandès Lasse Viren aconseguí un doblet en 5.000 i 10.000 m llisos.
  • El lluitador Dan Gable aconseguí la medalla d'or en la categoria de -58 kg sense haver perdut cap punt en la lluita. El neerlandès Wim Ruska es convertí en l'únic judoca en fer-se en dues medalles d'or en uns mateixos Jocs.

MedallerModifica

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1972. País amfitrió ressaltat.

 
Segell commemoratiu de la RFA sobre la celebració dels Jocs Olímpics.
Jocs Olímpics d'estiu de 1972  
Posició País                   Total
1   Unió Soviètica 50 27 22 99
2   Estats Units 33 31 30 94
3   RDA 20 23 23 66
4   RFA 13 11 16 40
5   Japó 13 8 8 29
6   Austràlia 8 7 2 17
7   Polònia 7 5 9 21
8   Hongria 6 13 16 35
9   Bulgària 6 10 5 21
10   Itàlia 5 3 10 18

Medallistes més guardonatsModifica

Categoria masculinaModifica

Nom CON Disciplina       Total
Mark Spitz   Estats Units Natació 7 0 0 7
Sawao Kato   Japó Gimnàstica 3 2 0 5
Akinori Nakayama   Japó Gimnàstica 2 1 1 4
Roland Matthes   RDA Natació 2 1 1 4
Jerry Heidenreich   Estats Units Natació 2 1 1 4
Shigeru Kasamatsu   Japó Gimnàstica 1 1 2 4
Eizo Kenmotsu   Japó Gimnàstica 1 1 2 4
Categoria femenina
Nom CON Disciplina       Total
Shane Gould   Austràlia Natació 3 1 1 5
Karin Janz   RDA Gimnàstica 2 2 1 5
Olga Korbut   Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 0 4
Shirley Babashoff   Estats Units Natació 2 2 0 4
Liudmila Turíxtxeva   Unió Soviètica Gimnàstica 2 1 1 4
Tamara Lazakóvitx   Unió Soviètica Gimnàstica 1 1 2 4

Classificatòria generalModifica

Atletisme masculíModifica

Nom CON Puntuació Nom CON Puntuació
100 m. Llançament de javelina
1. Valeri Borzov   Unió Soviètica 10,14 1. Klaus Wolfermann   RFA 90,48
2. Robert Taylor   Estats Units 10,24 2. Ianis Lusis   Unió Soviètica 90,46
3. Lennox Miller   Jamaica 10,33 3. William Schmidt   Estats Units 84,42
200 m. Decatló
1. Valeri Borzov   Unió Soviètica 20,00 1. Nikolai Avilov   Unió Soviètica 8434
2. Lerry Black   Estats Units 20,19 2. Leonid Litvinenko   Unió Soviètica 8035
3. Pietro Mennea   Itàlia 20,30 3. Ryszard Ktus   Polònia 7984
400 m. 20 km. marxa
1. Vincent Matthews   Estats Units 44,66 1. Peter Frankel   RDA 1:26:42,4
2. Wayne Collett   Estats Units 44,80 2. Vladimir Golubnichi   Unió Soviètica 1:26:55,2
3. Julius Sang   Kenya 44,92 3. Hans Reimann   RDA 1:27:16,6
800 m. 50 km. marxa
1. David Wottle   Estats Units 1:45,9 1. Bernd Kannenberg   RFA 3:56:11,6
2. Evgeni Arzhanov   Unió Soviètica 1:45,9 2. Veniamin Soldatenko   Unió Soviètica 3:58:24,0
3. Mike Boit   Kenya 1:46,0 3. Larry young   Estats Units 4:00:46,0
1.500 m. Salt d'alçada
1. Pekka Vasala [[Finlàndia|  Finlàndia]] 3:36,3 1. Yuri Tarmak   Unió Soviètica 2,23
2. Kipchoge Keino   Kenya 3:36,8 2. Stefan Junge   RDA 2,21
3. Rod Dixon   Nova Zelanda 3,37,5 3. Dwight Stones   Estats Units 2,21
5.000 m. Salt amb perxa
1. Lasse Viren   Finlàndia 13:26,4 1. Wolfgang Nordwig   RDA 5,50
2. Mohamed Gammoudi   Tunísia 13:27,4 2. Robert Seagren   Estats Units 5,40
3. Ian Stewart   Regne Unit 13:27,6 3. Jan Johnson   Estats Units 5,35
10.000 m. Salt de llargada
1. Lasse Viren   Finlàndia 27:38,4 1. Randy Williams   Estats Units 8,24
2. Emiel Puttemans   Bèlgica 27:39,6 2. Hans Baumgartner   RFA 8,18
3. Miruts Yifter   Etiòpia 27:41,0 3. Arnie Robinson   Estats Units 8,03
Marató Triple salt
1. Frank Shorter   Estats Units 2:12:19,8 1. Victor Sancev   Unió Soviètica 17,35
2. Karel Lismont   Bèlgica 2:14:31,8 2. Jörg Drehmel   RDA 17,31
3. Mamo Wolde   Etiòpia 2:15:08,4 3. Nelson Prudencio   Brasil 17,05
110 m. tanques Llançament de pes
1. Rodney Milburn jr.   Estats Units 13,24 1. Wladyslaw Komar   Polònia 21,18
2. Guy Drut [[França|  França]] 13,34 2. Jörg Drehmel   Estats Units 21,17
3. Thomas Hill   Estats Units 13,48 3. Nelson Prudencio   RDA 21,14
400 m. tanques Llançament de disc
1. John Akii-Bua   Uganda 47,82 1. Ludvik Danek   Txecoslovàquia 64,40
2. Ralph Mann   Estats Units 48,51 2. Jay Silvester   Estats Units 63,50
3. David Hemery   Regne Unit 48,52 3. Rickard Bruch   Suècia 63,40
3.000 m. obstàcles Llançament de martell
1. Kipchoge Keino   Kenya 8:23,6 1. Anatoli Bondarchuk   Unió Soviètica 75,50
2. Benjamin Jipcho   Kenya 8:24,6 2. Jochen Sachse   RDA 74,96
3. Tapio Kantanen   Finlàndia 8:24,8 3. Vasili Khmelevski   Unió Soviètica 74,04
4X100 m. relleus 4X400 m. relleus
1. Larry Black

Robert Taylor

Gerard Tinker

Eddie Hart

  Estats Units 38,19 1. Charles Asati

Hezahiah Nyamau

Robert Ouko

Julius Sang

  Kenya 2:59,8
2. Alexander Kornelyuk

Vladimir Lovetski

Yuri Silov

Valeri Borzov

  Unió Soviètica 38,50 2. Martin Reynolds

Alan Pascoe

David Hemery

David Jenkins

  Regne Unit 3:00,5
3. Jobst Hirscht

Karlheinz Klotz

Gerhard Wucherer

Klaus Ehl

  RFA 38,79 3. Gilles Bertould

Daniel Velasques

Francis Kerbiriou

Jacques Carette

  França 3:00,7

Atletisme FemeníModifica

Nom CON Puntuació Nom CON Puntuació
100 m. Salt d'alçada
1. Renate Stecher   RDA 11,07 1. Ulrike Meyfarth   RFA 1,92
2. Raelene Boyle   Austràlia 11,23 2. Yordanka Blagoeva   Bulgària 1,88
3. Silvia Chivas   Cuba 11,24 3. Ilona Gusenbauer   Àustria 1,88
200 m. Salt de llargada
1. Renate Stecher   RDA 22,40 1. Heide Rosendahl   RFA 6,78
2. Raelene Boyle   Austràlia 22,45 2. Diana Yorgova   Bulgària 6,77
3. Irena Szewinska   Polònia 22,74 3. Eva Suranova   Txecoslovàquia 6,67
400 m. Llançament de pes
1. Monika Zehrt   RDA 51,08 1. Nadezhda Chizhova   Unió Soviètica 21,03
2. Rira Wilden   RFA 51,21 2. Marggita Gummel   RDA 20,22
3. Kathy Hammond   Estats Units 51,64 3. Ivanka Khristova   Bulgària 19,35
800 m. Llançament de disc
1. Hildegard Falck   RFA 1:58,6 1. Faina Melnik   Unió Soviètica 66,62
2. Niele Sebaite   Unió Soviètica 1:58,7 2. Argentina Menis   Romania 65,06
3. Gunhild Hoffmeister   RDA 1:59,2 3. Vassilka Stoeva   Bulgària 64,34
1500 m Llançament de javelina
1. Ludmila Bragina   Unió Soviètica 4:01,1 1. Ruth Fuchs   RDA 63,88
2. Gunhild Hoffmeister   RDA 4:02,8 2. Jaquelina Todten   RDA 62,54
3. Paola Cacchi   Itàlia 4:02,9 3. Kathy Schmidt   Estats Units 59,94
100 m balles Pentatló
1. Annelie Ehrhardt   RDA 12,59 1. Mary Peters   Regne Unit 4801
2. Valeria Bufanu   Romania 12,84 2. Heide Rosendahl   RFA 4791
3. Karin Balzer   RDA 12,90 3. Burglinde Pollak   RDA 4768
4X100 m 4X400 m
1. Christiane Krause

Ingrid Mickle

Annegret Richter

Heide Rosendahl

  RFA 42,81 1. Dagmar Käsling

Rita Kühne

Helga Seidler

Monika Zehrt

  RDA 3:23,0
2. Evelyn Kaufer

Christina Heinich

Bärbel Struppert

Renate Stecher

  RDA 42,95 2. Mable Fergerson

Madeline Manning

Cheryl Toussaint

Kathy Hammond

  Estats Units 3:25,2
3. Marlene Elejarde

Carmen Valdés

Fulgencia Romay

Silvia Chivas

  Cuba 43,36 3. Anette Rückes

Inge Bödding

Hildeggard Falck

Rita Wilden

  RFA 3:26,5

ReferènciesModifica

  1. (anglès) Història dels vots per escollir les seus olímpiques
  2. «Opening Ceremony» (pdf) p. 3. International Olympics Committee, 2002. [Consulta: 2 agost 2012].; "Sport athlétique", 14 mars 1891: "[...] dans une éloquente allocution il a souhaité que ce drapeau les conduise ‘souvent à la victoire, à la lutte toujours’. Il a dit qu’il leur donnait pour devise ces trois mots qui sont le fondement et la raison d’être des sports athlétiques: citius, altius, fortius, ‘plus vite, plus haut, plus fort’.", citat a Hoffmane, Simone La carrière du père Didon, Dominicain. 1840 - 1900, Tesi doctoral, Université de Paris IV - Sorbonne, 1985, p. 926; cf. Michaela Lochmann, Les fondements pédagogiques de la devise olympique „citius, altius, fortius“

Enllaços externsModifica