José Echegaray y Eizaguirre

matemàtic i dramaturg espanyol (1832-1916)
(S'ha redirigit des de: José de Echegaray)

José Echegaray y Eizaguirre (Madrid, 19 d'abril de 1832Madrid, 14 de setembre de 1916) fou un enginyer, matemàtic, dramaturg, polític i professor universitari espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904 juntament amb Frédéric Mistral.

Plantilla:Infotaula personaJosé Echegaray y Eizaguirre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1832 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1916 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPatio de la Concepción (Cementiri de San Isidro, Madrid) 
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
1907 –
Ministre d'Hisenda
20 juliol 1905 – 12 març 1905
← Ángel Urzáiz y Cuesta
Catedràtic d'universitat Universitat Central
1905 –
President de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
1901 – 1916
← Cipriano Segundo Montesino y EstradaAmós Salvador Rodrigáñez →
Senador al Senat espanyol
1900 –
Ministre d'Hisenda
1r maig 1874 – 13 maig 1874
Ministre d'Hisenda
21 desembre 1872 – 24 febrer 1873
Ministre de Foment d'Espanya
12 gener 1870 – 5 gener 1871
Diputat al Congrés dels Diputats
16 febrer 1869 – 27 febrer 1869
Circumscripció electoral: Múrcia

Dades personals
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins Canals i Ports de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, enginyer, matemàtic, escriptor, enginyer civil, polític, economista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereDramatúrgia i teatre Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
GermansEduardo Echegaray y Eizaguirre
Miguel Echegaray Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0248378 IBDB: 6933 TMDB.org: 1201803
Find a Grave: 22299519 Project Gutenberg: 40983 Modifica el valor a Wikidata

José de Echegaray va ser un polifacètic personatge de l'Espanya de finals del segle xix. Enginyer, matemàtic, dramaturg, polític, amb excel·lents resultats en totes les àrees en les quals va participar. A més d'obtenir el Premi Nobel va desenvolupar diversos projectes en exercici de les carteres ministerials d'Hisenda i Foment, va fer importants aportacions a les matemàtiques i la física, va introduir a Espanya la geometria de Chasles, la teoria de Galois i les funcions el·líptiques.

Biografia

modifica

Va néixer el 19 d'abril de 1832 a la ciutat de Madrid. El seu pare, metge i professor d'institut, era originari d'Aragó i la seva mare, de Navarra. Va passar la seva infància, però, a Múrcia, on realitzà els estudis d'ensenyament primari. Va ser allà, a l'Institut de Múrcia, on va descobrir la seva afició per les matemàtiques.

Amb l'objecte de preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers de Camins es va traslladar, amb catorze anys, a Madrid, on va ingressar al Instituto de Segunda Enseñanza San Isidro, acabat d'estrenar. Complerts els vint va sortir amb el títol d'enginyer, sent el primer de la seva promoció, i es va haver de desplaçar a Almeria i Granada per incorporar-se al seu primer treball.

De ben jove s'inicià en la lectura gràcies a Goethe, Homer i Balzac, lectures que alternava amb les de matemàtiques de Gauss, Legendre i Lagrange.

Professor i científic

modifica

El 1854 va tornar a Madrid per fer-se càrrec de la secretaria de l'Escola d'Enginyers de Camins. Allí va fer classes de matemàtiques, hidràulica, geometria descriptiva, càlcul diferencial i física des d'aquest any fins al 1868.

L'any 1864 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes. El discurs d'ingrés, titulat Historia de las matemáticas puras en nuestra España (Història de les matemàtiques pures en la nostra Espanya), en el qual fa un balanç, exageradament negatiu i amb determinades llacunes, de la matemàtica espanyola a través de la història i en el qual defensa la "ciència bàsica" enfront de la "ciència pràctica", va ser font d'una gran polèmica, tal com indiquen els periodistes Luis Antón del Olmet i Arturo García Carraffa en el seu llibre Echegaray:

« I com que el discurs va resultar aspre, cru i fins i tot a agressiu, va produir, a pesar de les felicitacions i elogis de rúbrica, pèssim efecte en alguns centres i col·lectivitats... Molts periòdics van combatre el seu discurs. Els revolucionaris van atacar les seves tendències liberals; els liberals el van acusar de maltractar la Ciència Espanyola i la polèmica va ser rude perquè Don José va contestar a tots en el mateix to que havia emprat en el seu discurs »

Considerat el més gran matemàtic espanyol del segle xix, Julio Rey Pastor afirmà:

« per a la Matemàtica espanyola, el segle xix comença el 1865 i comença amb Echegaray »

Va ser president de l'Ateneu de Madrid el 1888; director de la Real Academia Española el 1896; dues vegades president de l'Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1894-1896 i 1901-1916); primer President de la Societat Espanyola de Física i Química, creada el 1903; catedràtic de Física matemàtica de la Universidad Central (1905); president de la secció de Matemàtiques de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències (1908); i primer President de la Reial Societat Matemàtica Espanyola (1911). El 1907, a proposta de Santiago Ramón y Cajal, l'Acadèmia de Ciències va crear la Medalla Echegaray i se li va concedir a José Echegaray la primera d'elles.

Carrera política

modifica

Les seves idees polítiques i econòmiques liberals el van dur a participar en la Societat Lliure d'Economia Política en defensa de les idees lliurecanvistes. Després de la Revolució de 1868 i l'entrada de Joan Prim i Prats a Madrid, Manuel Ruiz Zorrilla, amb el qual havia participat activament en la fundació del Partit Radical, va nomenar Echegaray Director General d'Obres Públiques, càrrec que ocuparia fins al 1869. Aquell any fou nomenat Ministre de Foment, i exercí el càrrec fins al 1870 i, novament, el 1872. El 1870 va formar part de la comissió que va rebre el rei Amadeu de Savoia a Cartagena i com a ministre de Foment va realitzar la Llei de Bases de Ferrocarrils.

L'abdicació d'Amadeu de Savoia l'11 de febrer de 1873 va fer que el govern de Ruiz Zorrilla fos destituït i es formés un nou gabinet republicà que seria deposat amb l'entrada de l'exèrcit al Congrés el gener de 1874 al comandament de Manuel Pavía. Al cop va seguir la formació d'un govern de concentració, el qual va tornar a requerir els serveis d'Echegaray com a Ministre d'Hisenda, des d'on se li donaria al Banc d'Espanya el caràcter de banc nacional amb el monopoli d'emissió de bitllets.

Després del pronunciament d'Arsenio Martínez-Campos Antón que va restaurar la monarquia l'any 1874, va seguir fidel a les seves idees republicanes. No obstant això, va participar com a diputat en les Corts monàrquiques de 1876, a fi de poder defensar la seva gestió de les crítiques dels conservadors. Després va participar amb Nicolás Salmerón y Alonso en la fundació del Partit Republicà Progressista l'any 1880 i, finalment, va acceptar entrar en la política del règim de la Restauració, formant part de l'ala esquerra del Partit Liberal Fusionista de Práxedes Mateo Sagasta.

Va deixar el Ministeri d'Hisenda per a dedicar-se a la literatura. El 1905 va retornar de nou al Ministeri d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XII d'Espanya, desaparegut el seu fervor republicà. Va ser a més senador vitalici i President del Consell d'Instrucció Pública.

Carrera literària

modifica
 
José Echegaray vers el 1904

El 1865 va començar la seva activitat literària amb la publicació de La hija natural, obra teatral, però que no va arribar a estrenar en aquell moment. L'any 1874 va escriure El libro talonario, considerada el començament de la seva producció com a dramaturg. Va estrenar 67 obres de teatre, 34 d'elles en vers, amb gran èxit entre el públic de l'època, encara que desproveïdes de valors literaris per a la crítica posterior. El 1896 va ser escollit membre de la Real Academia Española.

Durant la seva primera època literària les seves obres estaven immerses en la malenconia romàntica, molt pròpia de l'època, però més endavant va adquirir un to més social amb una evident influència del noruec Henrik Ibsen.

El 1904 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, que compartí amb el poeta provençal Frédéric Mistral, en reconeixement de les nombroses i brillants composicions que, d'una manera individual i original, han restablert les grans tradicions del drama espanyol. El premi li va ser lliurat a Madrid el 18 de març de 1905 pel rei i la comissió sueca organitzadora. El premi no fou exempt de polèmica, ja que va escandalitzar a les avantguardes literàries espanyoles i, en particular, als escriptors de la Generació del 98. En aquest temps Echegaray no era considerat un dramaturg excepcional i la seva obra era criticada molt durament per escriptors com Leopoldo Alas Clarín o Emilia Pardo Bazán.

José de Echegaray va mantenir una gran activitat fins a la seva mort, ocorreguda el 14 de setembre de 1916 a Madrid. La seva extensa obra no va deixar de créixer durant la seva vellesa, així en l'etapa final de la seva vida va escriure entre 25 o 30 volums de Física matemàtica. Amb 83 anys comentava:

« No puc morir-me, perquè si he d'escriure la meva Enciclopèdia elemental de Física matemàtica, necessito almenys 25 anys »

Obra literària

modifica
obres seleccionades

Obra científíca

modifica
  • 1858: Cálculo de Variaciones
  • 1865: Problemas de Geometría plana
  • 1865: Problemas de Geometría analítica
  • 1867: Teorias modernas de la Física
  • 1867: Introducción a la Geometría Superior
  • 1868: Memoria sobre la teoría de los Determinantes
  • 1863: Tratado elemental de Termodinámica

Obra dramàtica

modifica
  • 1965: La hija natural
  • 1874: La esposa del vengador
  • 1875: En el puño de la espada
  • 1876: Locura o santidad
  • 1881: El gran galeoto
  • 1892: Mariana
  • 1892: El hijo de Don Juan
  • 1895: Mancha que limpia
  • 1900: El loco de Dios

Reconeixements

modifica

El 1911 se li concedeix el Toisó d'Or.[1]

En honor seu s'anomenà el cràter Echegaray sobre la superfície del planeta Mercuri.

Referències

modifica
  1. «Efemèrides» (en castellà). ABC (Sevilla), 21-12-1995. [Consulta: 24 setembre 2012].

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Ruiz Zorrilla
Ministre de Foment
 

1869-1871
Succeït per:
Manuel Ruiz Zorrilla
Precedit per:
Víctor Balaguer
Ministre de Foment
 

1872
Succeït per:
Manuel Becerra Bermúdez
Precedit per:
Servando Ruiz Gómez y González Llanos
Ministre d'Hisenda
 

1872-1873
Succeït per:
Joan Tutau i Vergés
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
Ministre d'Hisenda
 

1874-1874
Succeït per:
Juan Francisco Camacho de Alcorta
Precedit per:
Ángel Urzáiz y Cuesta
Ministre d'Hisenda
 

1905
Succeït per:
Amós Salvador Rodrigáñez
Premis i fites
Precedit per:
Ramón Mesonero Romanos
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira e

1894-1916
Succeït per:
Julio Burell y Cuéllar
Precedit per:
Venancio González Valledor
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 15

1865-1916
Succeït per:
Ricardo Aranaz e Izaguirre
Precedit per:
Nou càrrec
President de la RSEFQ
1903
Succeït per:
Gabriel de la Puerta Ródenas y Magaña
Precedit per:
Nou càrrec
President de la
Reial Societat Matemàtica Espanyola

1911-1916
Succeït per:
Zoel García de Galdeano