Kullervo (Sibelius)

Kullervo, op. 7, és un gran poema simfònic de Jean Sibelius, per a soprano, baríton, cor masculí i orquestra. És considerat com la naixença de la música nacional finlandesa.

Infotaula de composicióKullervo
Gallen Kallela Kullervos Curse.jpg
Pintura a l'oli en llenç d'Akseli Gallen-Kallela
Forma musicalPoema simfònic
CompositorJean Sibelius
Idiomafinès modifica
Creació1882
Data de publicació1892 modifica
CatalogacióOpus modifica Op. 7 modifica
Durada75 minuts aprox.
Instrumentaciósoprano, baríton, men's chorus (en) Tradueix i orquestra simfònica modifica
Estrena
Estrena28 abril 1892 modifica
EscenariUniversity of Helsinki main building (en) Tradueix modifica, Hèlsinki modifica
IntèrpretHelsinki Philharmonic Orchestra (en) Tradueix, Jean Sibelius, Emmy Achté i Abraham Ojanperä (en) Tradueix modifica
Moviments
I. Introducció
II. Joventut de Kullervo
III. Kullervo i sa germana
IV. Kullervo va a la guerra
V. La mort de Kullervo
Allmusic: mc0002371356 Modifica els identificadors a Wikidata

El poema simfònicModifica

L'obra es divideix en cinc moviments, que coincideixen de manera cronològica amb parts de la vida de Kullervo.

  • I. Introducció. Part instrumental.
  • II. Joventut de Kullervo. També solo per a orquestra, aquest moviment recorda una cançó de bressol.
  • III. Kullervo i sa germana. Orquestrada per a cor masculí i solistes, aquesta part narra l'amor de Kullervo per una dona que, al final, es descobreix que és la seva germana, revelació que la portarà al suïcidi. Acaba amb el lament de Kullervo per la seva mort, a càrrec d'un solista masculí.
  • IV. Kullervo va a la guerra. Música enèrgica.
  • V. La mort de Kullervo. El cor masculí narra la mort del personatge.

Sibelius i KullervoModifica

Sibelius negà ser l'autor de l'obra que el llençà a la fama, però als seus primers oients els causà un profund impacte. En la música finlandesa no hi havia hagut fins llavors res semblant a aquesta pseudosimfonia coral en cinc moviments, i poc que se li pogués comparar en la cultura occidental. Kullervo recollia versions de textos en finlandès trets del Kalevala (el relat èpic nacional recopilat en el segle XIX), i apuntà amb intensitat especial la possibilitat d'una renovació artística i política per al poble que tradicionalment havia estat dominat pels suecs, i més tard es convertiria en súbdit semiautònom del tsar de Rússia.

Recuperada tan sols després de la mort del compositor, Kullervo s'emprà amb fins comercials per primera vegada el 1970. Des de llavors ha gaudit d'enorme èxit. Si bé és possible que a Sibelius l'avergonyís la tendència romàntica que tingué de jove, els directors d'avui dia de l'obra no permeten que ho creguem. L'escena central, Kullevo i la seva germana, conté la música més extraordinària de l'obra, i revela un naixent potencial operístic del qual, lamentablement, el compositor no en fou conscient.

BibliografiaModifica