Nàquera

Nàquera (castellà: Náquera, oficialment Nàquera/Náquera) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nàquera

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 39′ 32″ N, 0° 25′ 35″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	el Camp de Túria
Capital	Náquera (en)
Població humana
Població	8.102 (2023) (209,3 hab./km²)
Gentilici	Naquerà, naquerana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	38,71 km²
Altitud	242 m
Limita amb	Albalat dels Tarongers Rafelbunyol Sagunt Segart el Puig de Santa Maria Montcada Museros Bétera Serra
Partit judicial	Llíria
Dades històriques
Patrocini	Francesc d'Assís i Encarnació de Crist
Festa patronal	Des de finals d'agost fins a octubre
Organització política
• Alcalde	Damián Ibáñez Navarro
Identificador descriptiu
Codi postal	46119
Codi INE	46178
Codi ARGOS de municipis	46178
Lloc web	naquera.es

Limita amb Bétera i Serra (a la mateixa comarca del Camp de Túria), Albalat dels Tarongers, Segart i Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i Montcada, Museros, el Puig de Santa Maria i Rafelbunyol (a la comarca de l'Horta Nord).

Geografia

Situada en els contraforts de la Serra Calderona. El seu clima és de tipus mediterrani. La zona del terme no conreada és molt boscosa, amb abundància de vida salvatge i una gran diversitat de vegetació autòctona mediterrània.

Història

Els jaciments dels Trencalls, el del Montaspre, o el del Puntal dels Moros demostren vida des del paleolític i els de les Vinyes ens parla del pas dels romans i del possible origen romà de Nàquera; d'època islàmica perduren nombrosos topònims rurals (com el mateix nom de la localitat), l'estructura d'alguns carrers i l'antiga xarxa de regs periurbans, a banda d'algunes restes de soterraments al nord del nucli urbà. Després de la conquesta cristiana Nàquera es convertí en baronia; el 18 d'abril de 1237 Jaume I (1208-1276) li la concedix a Gil d'Atrosillo; després, per matrimoni amb sa filla Mallada d'Atrosillo, recau en mans de Gil Martínez d'Enteza, l'any 1414 passa a mans de la família Catllar, qui va mantenir en el seu poder el senyoriu fins a l'any 1446, en què passa, per compra a Joan Roís de Corella (familiar del cèlebre escriptor valencià homònim), en el qual llinatge roman fins a 1574 en què a la mort de Margarida Roís de Corella sense descendència, Anna Pardo de la Casta es convertix en la nova senyora i degut al seu casament amb Francesc Figuerola Claramunt resta inclosa en les propietats de la seua família. Durant tot eixe temps la població continua sent íntegrament musulmana, a excepció d'un parell de famílies, per la qual cosa el 1609 la despoblació és gairebé total; després de l'expulsió dels moriscs, els nous pobladors (quinze famílies) reberen del baró carta de població, datada el 1609 i redactada a fur de València, que atorgava al senyor amplis poders jurisdiccionals, així com la propietat feudal de la baronia i regulava mitjançant l'emfiteusi les relacions amb els nous vassalls; en 1757 per mort del senyor vigent, Josep Figuerola i Blanes, entra en el marquesat de Boïl; el 1835 els veïns deixaren de pagar les prestacions feudals i d'acatar els monopolis senyorials, la qual cosa va donar origen a un plet que no culminaria fins a 1908, amb la signatura d'un acord entre les parts, segons el qual, els emfiteutes de Nàquera consolidaven llurs propietats a canvi d'abonar al marquès 6.217 pessetes; s'hi registra una activa participació en les guerres d'Independència i carlistes; el segle xviii es constituïx el bovalar, el XIX l'economia continua basant-se en l'agricultura de secà i també es detecta activitat industrial al voltant de les pedreres de marbre, pedra roja i algeps; durant la II República part del govern republicà (el president, Dr. Juan Negrín, el ministre d'Instrucció Pública, Jesús Hernàndez, y la ministra Dolores Ibárruri) s'hi va instal·lar –d'aquí l'existència de restes d'arquitectura militar; l'empenta demogràfica i econòmica comença a partir dels cinquanta d'aqueix segle en què arriba el regadiu i en què Nàquera es convertix en lloc d'estiueig i de segona residència amb ràpida proliferació de xalets i urbanitzacions.

L'any 2004 va ser fatídic per a Nàquera. El 12 d'agost s'inicià un gran incendi forestal que va arrasar 750 Ha. de bosc i que es va quedar a escassos metres del nucli urbà, el qual va ser desallotjat per raons de seguretat. Escasses dues setmanes després una tempesta d'estiu amb grans precipitacions i vents huracanats va derrocar arbres i va perjudicar més la muntanya després de l'incendi.

A partir d'aquell moment, comencen les tasques de reforestació del bosc, al costat de la construcció d'un sistema de bombament d'aigua per a sufocar un possible incendi. Per eixe mèrit mesos després va ser premiat pel Ministeri de Medi Ambient. En l'actualitat ja es veuen petites zones verdes i matolls.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
1.738	1.511	1.820	2.075	2.377	2.783	3.141	3.770	4.143	4.468	4.814

Economia

L'economia de Nàquera està basada principalment en la transformació de productes metàl·lics i en el sector de la fusta. També en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de secà: oliveres, ametllers, vinyes i garroferes i en la terra de regadius els tarongers.

Però principalment tota la seva economia es basa en el gran turisme que rep la població (a l'estiu es triplica la població Aprox. 12.000 Hab.).

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors d'Unión Popular de Náquera (UPdN), 4 del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 d'Iniciativa Veïnal Independent per Nàquera-Compromís (IVIN-Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Nàquera
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Unión Popular de Náquera		Damián Ibáñez Navarro	870	30,38%	4 ()
	Partit Popular		Belén Ibáñez Gimeno	780	27,23%	4 (+1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Elisa Martínez Rovira	674	23,53%	3 ()
	Iniciativa Veïnal Independent per Nàquera-Compromís		Milagros Carmen Benlloch Roig	482	16,83%	2 ()
	Altres candidatures					0 ( -1)
	Vots en blanc			30	2,03%
Total vots vàlids i regidors				2.864	100 %	13
	Vots nuls			38	1,33%
Participació (vots vàlids més nuls)				2.902	57,95%**
Abstenció				2.106*	42,05%**
Total cens electoral				5.008*	100 %**
Alcalde: Damián Ibáñez Navarro (UPdN) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots d'UPdN)
Fonts: JEC, JEZ Sagunt, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2011 l'alcalde de Nàquera és Damián Ibáñez Navarro (UPdN).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Eduardo Pérez Ibáñez	Independent	19/04/1979	--
1983–1987	Eduardo Pérez Ibáñez	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Eduardo Pérez Ibáñez	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Salvador Pérez Navarro	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Bautista Martínez Cotino	UV-CCV	17/06/1995	--
1999–2003	Salvador Pérez Navarro	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Arnal Arnal Ricardo Arnal Pavía	PSPV-PSOE PP	14/06/2003 11/09/2003	Moció de censura --
2007–2011	Ricardo Arnal Pavía	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Damián Ibáñez Navarro	UPdN	11/06/2011	--
2015–2019	Damián Ibáñez Navarro	UPdN	13/06/2015	--
2019-2023	Damián Ibáñez Navarro	UPdN	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

• Església de la Mare de Déu de l'Encarnació, originalment denominada de l'Anunciació, consagrada el 1755 i d'estil academicista. D'una sola nau amb sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadres de l'escola de Joan de Joanes voregen l'altar major. L'antiga mesquita estava situada al Pla del Fossar, avui denominat com a plaça del Rector Escandell.
• Ermita de Sant Francesc, neogòtica, de 1922.

Llocs d'interés

• Cova dels Estudiants. Situada prop del cim dels Trencalls i la senda dels estudiants, molt pròxima al poblat ibèric, conservava en el seu interior restes d'un taller de falsificació de moneda del segle xvii.

• Pi de Salt. Pi centenari. Els seus voltants constituïxen un lloc de gran bellesa amb el mar al fons de l'horitzó.
• A les posicions defensives del Cabeç Bord, l'ajuntament les ha recuperat en part i ha senyalitzat un recorregut autoguiat amb 6 panells, on s'explica el context històric i social, el funcionament de les estructures, la vida quotidiana, així com l'establiment del Govern de la República a Nàquera. Les estructures són: trinxeres, pistes d'accés, galeries subterrànies, basses d'aigua per a la refrigeració d'armes així com nius de metralladores.

Festes i celebracions

Les festes patronals s'inicien a finals d'agost amb la presentació de la reina i de la seua cort d'honor. Durant tot el mes de setembre es realitzaran actes molt diversos com la festa de la joventut, festival de bandes de música, la Dansà popular, espectacles musicals, activitats per a xiquets, etc. D'entre totes elles destaca la tradicional cavalcada de disfresses, que se sol celebrar l'últim dissabte del mes. Les festes patronals, pròpiament dites, s'inicien el dia 1 d'octubre i finalitzen el 4 d'este mateix mes. Els actes que es realitzen són nombrosos i de molt distinta índole, combinant-se els religiosos amb els populars.

Personatges il·lustres

• Francesc Cabo Arnal (1768 – 1832) fou un compositor i músic valencià. Nasqué a la casa núm. 1 del carrer de la Botigueta, avui denominat de Francesc Cabo. Visqué a la casa núm. 7 del mateix carrer.
• Pere Bonet (s. XVI - s. XVII) fou un religiós valencià, essent rector de Nàquera. És cèlebre perquè apareix esmentat tant al dietari contemporani de Pere Joan Porcar com a l'obra del dominic Fonseca sobre l'expulsió dels moriscs, per haver apostatat i fugit a Alger.

Enllaços externs

• Ajuntament de Nàquera
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..